El TJUE dictamina que els afectats pel Dieselgate tenen dret a cobrar una indemnització

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha posat punt final a una de les últimes polèmiques desencadenades arran del Dieselgate –l’escàndol de les emissions destapat el 2015– al reconèixer el dret dels afectats a cobrar una indemnització per part del fabricant que hagi instal·lat il·lícitament un dispositiu per manipular les dades de les emissions d’un vehicle.

La decisió serveix per resoldre el cas que enfronta un ciutadà alemany amb la marca Mercedes-Benz després que el client comprés un vehicle amb un dispositiu que en falsejava les emissions. El comprador del cotxe va recórrer al Tribunal Regional de la Sala Civil i Penal de Ravensburg, que va derivar el cas a la justícia europea per resoldre si el demandant tenia dret a reclamar la indemnització i, en cas afirmatiu, com se n’havia de calcular la quantia.

Conclusions i quantia de la indemnització

Segons la decisió, «el comprador d’un vehicle equipat amb un dispositiu de desactivació il·lícit gaudeix del dret a ser indemnitzat pel fabricant d’automòbils». El text dictamina que la legislació europea protegeix «els interessos particulars del comprador individual d’un vehicle de motor enfront del fabricant quan aquest estigui equipat amb un dispositiu de desactivació prohibit».

Per tant, la llei europea «estableix un vincle entre fabricant i comprador d’un vehicle» i té l’objectiu de «garantir al comprador que l’esmentat vehicle compleix la legislació de la UE», amb la qual cosa «els estats membre estan obligats a preveure que el comprador del vehicle gaudeixi d’un dret a ser indemnitzat pel fabricant».

Quant a la quantia de la indemnització, el tribunal explica que correspon als estats membre determinar els criteris per al seu càlcul, però els obliga a «no impossibilitar o dificultar excessivament l’obtenció d’una indemnització adequada als danys causats al comprador». Així mateix, la decisió del TJUE insta els governs nacionals a evitar que es «produeixi un enriquiment injust dels beneficiaris».

El Dieselgate, vuit anys de polèmiques

El terme Dieselgate va ser desconegut per a tothom fins que, el 2015, l’Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units, l’EPA, i la Junta de Recursos de l’Aire de Califòrnia (CARB) van acusar Volkswagen d’utilitzar als seus cotxes un dispositiu il·legal per reduir les emissions de gasos contaminants dels vehicles dièsel en les proves d’homologació. Les dues entitats van mencionar un estudi de la Universitat de West Virginia fet amb models de la marca Volkswagen i BMW entre els anys 2012 i 2015.

Volkswagen va admetre que fins a 11 milions de cotxes estaven afectats i que podien arribar a emetre fins a 40 vegades menys dels nivells d’òxids de nitrogen (NOx) permesos. Segons l’EPA, n’estaven afectats els motors TDI d’1.2, 1.6, 2.0 i 3.0 litres de fins a 40 models de les marques Volkswagen, Audi, Seat, Porsche i Skoda.

A partir d’això va arrencar tot un procés jurídic que ha tingut les fites següents: l’avís a revisió, a instàncies de la Comissió Europea, de més de 8,5 milions de vehicles del Grup Volkswagen a la Unió Europea per reparar-los i eliminar aquest sistema de reducció d’emissions; el pagament el 2016 de més de 15.000 milions de dòlars als Estats Units per compensar els propietaris de vehicles afectats; la multa imposada el 2018 per la fiscalia alemanya de 1.000 milions per la manipulació d’emissions; la compensació, per més de 9.000 milions d’euros, als seus inversors per les pèrdues arran de l’escàndol, i l’acusació a un total de 15 directius del grup, entre ells Martin Winterkorn, en aquell temps director executiu del grup, per la seva implicació en l’escàndol.

El 2021, després d’anys de batalla legal, l’OCU va guanyar a Espanya una demanda contra l’automobilística en la qual demanava que es reconegués l’engany del Grup Volkswagen i s’indemnitzés amb 3.000 euros cada afectat, amb la qual cosa la companyia havia de pagar un total de 16,33 milions d’euros en concepte d’indemnitzacions. La sentència va ser recorreguda pel grup alemany, que va veure com en altres països, com Itàlia, es dictaven sentències semblants.

Altres marques relacionades amb la manipulació d’emissions

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

A més dels vehicles del Grup Volkswagen, s’ha acusat altres companyies automobilístiques d’utilitzar dispositius il·legals per manipular les proves d’emissions en els seus vehicles. Entre aquestes hi ha el grup FCA –ara part de l’empresa Stellantis després de fusionar-se amb PSA– que el 2019 va acordar pagar més de 500 milions en multes i compensacions als Estats Units i Mercedes-Benz AG –llavors anomenada Daimler– que va acordar pagar més de 1.500 milions de dòlars en multes el 2019. Suzuki, Mitsubishi i Ford –que va notificar que havia descobert un problema en les proves d’emissions d’alguns dels seus vehicles, per la qual cosa va ser multada però no acusada de manipulació– en són alguns exemples més.

General Motors i el Grup Renault també han sigut assenyalades per l’assumpte, però no hi ha sentències ni conclusions en cap dels dos casos. La firma francesa va negar les acusacions, fetes per les autoritats franceses el gener del 2021, i va assegurar estar cooperant amb qualsevol investigació.