La Fed apuja un quart de punt els tipus d’interès malgrat la crisi bancària

La Reserva Federal dels Estats Units ha anunciat aquest dimecres una pujada d’un quart de punt en els tipus d’interès, que queden ara en un rang d’entre el 4,75 i el 5%. Es tracta de la novena pujada consecutiva que el banc central nord-americà realitza en la seva lluita per frenar la inflació, però arriba en un moment complex: quan s’ha exposat una crisi en el sector bancari, en part per l’impacte d’aquesta agressiva política monetària en institucions com el caigut Silicon Valley Bank, que ha desencadenat turbulències i temors globals.

La decisió del Comitè Federal de Mercat Obert de la Fed era la que especulaven la majoria dels analistes, però hi havia dubtes sobre si decidiria seguir amb les pujades o, com recomanaven alguns, fer una pausa per no agreujar la crisi bancària. I aquesta reunió ha estat envoltada de molta més incertesa que de costum.

L’atenció està posada en la roda de premsa que oferirà ara el president de la Fed, Jerome Powell. Haurà de ser clar i acurat en les seves explicacions. I pot donar per garantit també que li faran múltiples preguntes sobre les fallades de supervisió de la Fed en el cas de Silicon Valley Bank, la primera de diverses fitxes caigudes als dos costats de l’Atlàntic en un dòmino que ha creat inquietud sobre l’estabilitat i fortalesa del sistema bancari.

Tot i que la Fed està realitzant la seva pròpia investigació, diversos mitjans han publicat ja que durant més d’un any el banc central tenia al seu radar problemes de l’entitat, i tot i que la va alertar que hi havia «assumptes que requerien atenció immediata», no està clar si podia haver fet més per evitar la fallida.

Canvi de pas

Poc feia preveure que el moment en què ha arribat aquesta reunió seria tan crucial. Fa només 15 dies, Powell compareixia davant del Congrés dels EUA i deixava clar que el banc central nord-americà estava a punt per intensificar i accelerar les pujades de tipus. Ho explicava argumentant que diverses dades econòmiques apunten que ni tan sols amb les vuit consecutives estaven aconseguint rebaixar, com es pretén, la inflació i refredar altres aspectes de l’economia. La inflació al febrer baixava però seguia en el 6%, i la subjacent s’incrementava lleugerament. L’alça de preus en serveis continuava preocupant. I també preocupa la creació d’ocupació, que segueix forta, amb 300.000 llocs de treball guanyats el mes passat després de més de mig milió al gener.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

El que no s’intuïa és que a només tres dies d’aquesta compareixença començaria el terratrèmol que va tenir el seu epicentre al Silicon Valley Bank i ha tingut rèpliques amb el Signature Bank, First Republic Bank i, a Europa, Credit Suisse. Aquesta angoixa ha motivat intervencions públiques i mesures excepcionals que no es veien des de la pandèmia i des de la gran crisi bancària del 2008. I malgrat els missatges tranquil·litzadors de les autoritats als dos costats de l’Atlàntic, persisteixen els dubtes sobre l’estabilitat i fermesa del sistema bancari. Als EUA han tornat a despertar també els fantasmes d’una recessió que fins fa poc s’havien dissipat.

La fragilitat del moment és evident. Després de la caiguda del Silicon Valley Bank i el Signature, tant la Corporació Federal d’Assegurança de Dipòsits com el Departament del Tresor i la Fed es van unir per garantir la cobertura de tots els dipòsits dels bancs. Però el banc central va posar també en marxa un programa de préstecs d’emergència, millorant les condicions d’accés a fons i la finestra de descompte. Aquest cap de setmana, a més, va arribar a un acord amb altres bancs centrals, inclòs el BCE, per proporcionar liquiditat mitjançant acords de línies d’intercanvi de divises en dòlars, una mesura que també es va prendre en aquells altres dos moments tempestuosos que van ser la pandèmia i la crisi del 2008 i el 2009.