Al Congrés

Competència denuncia l’abús del Govern espanyol a l’assignar-li funcions «alienes» a la seva tasca

La presidenta de l’organisme adverteix que noves atribucions com la supervisió del gravamen a la banca o de la rebaixa de l’IVA sobre alguns aliments els desvia dels seus objectius

Competència denuncia l’abús del Govern espanyol a l’assignar-li funcions «alienes» a la seva tasca
3
Es llegeix en minuts
Sara Ledo

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha dit prou. L’increment de les seves funcions per part del Govern de Pedro Sánchez en els últims mesos amb l’atribució de noves funcions, en molts casos fora del seu rang d’activitat, ha portat la presidenta de l’organisme, Cani Fernández, a denunciar públicament l’abús. «Ens preocupa l’assignació de funcions alienes a les nostres competències i que ens aparten dels objectius essencials d’una autoritat de competència i regulació», ha criticat en la Comissió d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital del Congrés dels Diputats, a la qual ha assistit per fer balanç de la seva activitat durant l’exercici actual.

Es refereix a noves atribucions com la supervisió del gravamen a la banca o de la rebaixa de l’IVA sobre els preus d’alguns aliments, entre d’altres, segons confirmen fonts de l’organisme. «Des de la seva creació i, amb més intensitat en els últims anys, la CNMC ha vist com s’han incrementat les seves funcions i competències, massa vegades de manera inopinada», ha començat dient Fernández. Com a exemple, ha dit que només l’any passat en l’àrea d’energia l’organisme ha rebut fins a 24 noves funcions. O la nova llei audiovisual que inclou 10 noves competències. I n’ha citat algunes de tan «dispars» com «la vigilància del marge de les estacions de servei, l’anàlisi dels requisits per obtenir subvencions per a la digitalització de xarxes d’energia i la supervisió de la repercussió en els preus de diferents impostos o rebaixes d’impostos».

«No ens preocupa que ens assignin noves funcions relacionades amb l’activitat de la CNMC sempre que vagin acompanyades de recursos», ha aclarit. «El que sí que ens preocupa és l’assignació de funcions alienes a les nostres competències i que ens aparten dels objectius essencials d’una autoritat de competència i regulació», ha afegit. Fernández fins i tot ha citat el premi Nobel d’economia, Jean Tirole, que l’any 2014 va afirmar que les «temptacions d’atribuir a les autoritats independents supervisores dels mercats funcions alienes a les que els són pròpies» pot derivar «en objectius difusos, contradictoris o incompatibles, fet que fins i tot pot arribar a tenir repercussions sobre la seva independència».

En aquest sentit, la presidenta de l’autoritat de regulació i competència espanyola ha defensat que la institució «complirà de manera rigorosa» les funcions que es plantegin, però alhora ha advertit que aquest «esforç sobrevingut que implica assumir una funció desconeguda» pot suposar un pitjor funcionament: «Ens desvia dels problemes i reptes a què ens hem de dedicar com a autoritat de competència i regulació. I afecta la nostra organització interna, ja que repercuteix negativament en la nostra capacitat per donar una resposta eficient a les que sí que han de ser les nostres prioritats de recursos i temps».

Notícies relacionades

En aquest punt, Fernández ha insistit en la «necessària reforma de la llei de creació de la CNMC i de la llei de competència», congelada des d’octubre del 2021, tot i que ha celebrat la inclusió d’«algunes de les reformes més imprescindibles» a través d’esmenes en l’avantprojecte de llei del client financer, segons ha conegut a la seva arribada a la Cambra baixa de part d’alguns diputats.

Amb tot, durant l’any passat, la tasca de la CNMC ha permès un estalvi per als consumidors de 2.000 milions d’euros. En concret, uns 300 milions d’euros són atribuïbles a decisions relatives al transport ferroviari i de les tarifes aeroportuàries, mentre que uns 1.500 milions tenen a veure amb el sector energètic, sense incloure aquí la supervisió específica i l’efecte dissuasori de pràctiques il·lícites. Entre les mesures portades a terme, Fernández va remarcar la multa de 9,2 milions d’euros al grup Audax, després d’aconseguir «detectar i provar que aquesta empresa havia captat clients de llum i gas d’altres empreses utilitzant per aconseguir-ho pràctiques fraudulentes».