Treball multa Vueling per exigir talons d’un pam, maquillatge i rímel a les seves hostesses

En canvi, el codi de vestimenta per als assistents de vol és substancialment més breu i en tenen prou amb anar a treballar amb un «aspecte net i polit». L’aerolínia no estableix per a ells ni quines sabates han de portar ni si poden o no anar maquillats d’alguna manera. És per això que la Inspecció de Treball de la Generalitat de Catalunya, després de la denúncia del sindicat Stavla, ha determinat que Vueling podria aconseguir una imatge corporativa «de manera menys costosa i més equilibrada sense afectar els drets fonamentals» dels treballadors. Per tant, considera acreditat que la companyia incorre en una infracció molt greu i li reclama 30.000 euros de sanció, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO. 

«Ens han donat la raó, estem estudiant més accions», comenten fonts de Stavla. «La companyia està revisant la seva guia d’estil i està treballant en una imatge inclusiva. S’han anat incorporant alguns dels suggeriments que han fet els tripulants. Un exemple d’això és la recent revisió de la guia amb referència a l’ús de maquillatge, en la qual actualment no hi ha distinció de gènere ni cap obligació», afirmen fonts de Vueling a EL PERIÓDICO.

L’acta d’Inspecció de Treball sobre Vueling és pionera, ja que és de les primeres que censura per qüestions estètiques una aerolínia i considera que incorre en un tracte discriminatori amb la finalitat de la seva imatge corporativa. Els estrictes codis de vestimenta per a les tripulants de cabina dones són habituals a les companyies aèries, segons denunciava una treballadora en un reportatge publicat en aquest mitjà. «En una aerolínia en què vaig treballar el mocador al coll era obligatori i havia d’estar a 4,5 centímetres. La sobrecàrrec venia amb un regle i ho mesurava», explicava. 

«A les companyies estrangeres no solen ser obligatoris ni el maquillatge ni els talons, però en algunes d’espanyoles continua imperant una mentalitat arcaica. A més, suposa un cost extra per a les tripulants, perquè moltes vegades les mitges i el pintallavis se’ls han de comprar elles. Ens trobem resistències a l’hora d’eliminar aquestes qüestions dels convenis col·lectius. Ho veuen com un tema secundari o irrellevant quan no ho és», afirma responsable de Vol d’USO Sector Aeri, Ernesto Iglesias.

El 2019, USO va interposar una denúncia a Ryanair per obligar les seves tripulants de cabina a portar faldilla o davantal. Però la Inspecció de Treball no s’hi va acabar de pronunciar, ja que l’empresa els va donar l’opció de portar pantalons facilitats per la pròpia companyia, explica Iglesias.  

Discriminació a diversos sectors

Aquest tipus de tractes discriminatoris entre dones i homes no són exclusius de les aerolínies. La Inspecció de Treball ja va acreditar pràctiques sexistes molt similars en el personal de servei dels trens AVE gestionats per Ferrovial. Aquesta empresa obligava les dones a utilitzar o prohibir certs tints de cabell, maquillatges i pentinats, mentre que per als homes no hi havia regles. Al setembre, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va rebutjar el recurs de Ferrovial i el va obligar a pagar els 25.000 euros de la multa. Un altre cas molt similar en el qual també va intervenir la Inspecció és el Trofeu Godó, el 2018. Arran d’una denúncia d’UGT, l’empresa Schweppes i l’agència d’hostesses Tote Vignau van ser sancionades amb 25.000 euros per assetjament discriminatori per raó de sexe.

Notícies relacionades

Treball multiplica per 8 les multes a empreses per vulnerar la normativa d’igualtat

Chery confia a exportar a Europa des de Zona Franca

Tot i que, en aquest sentit, el criteri dels jutges no sempre ha sigut el mateix. El 2001, el Tribunal Suprem considerava que «no es pot , afirmar raonablement, en el context i circumstàncies laborals en què ha sigut presa la mesura empresarial, que l’ús d’una faldilla que quedés 2 cm per sobre de la ròtula, exigida a les empleades de Renfe, que no afecta la seva vida privada, sinó que la imposició es limita a l’àmbit exclusiu de la seva activitat laboral de tracte amb la clientela, violi els drets citats», segons recull la sentència dictada llavors.

La protecció de la igualtat d’oportunitats i la vigilància sobre les noves obligacions en matèria de paritat són una de les prioritats de la Inspecció de Treball, tant a nivell estatal com a Catalunya. El 2022, la ‘policia laboral’ catalana va portar a terme un total de 1.985 actuacions en aquesta matèria, un 146% més que l’any passat, i va imposar un total de 816 infraccions, el 336% més que l’any anterior.