Christopher Jones: «El sistema marginalista de preus per a l’energia és el menys dolent»

La proposta és molt bona. En essència té tres parts. Manté el sistema de preus marginalista, com ha passat en els últims 30 anys, cosa que és positiva. També estableix una estructura que permet desenvolupar les energies renovables i la nuclear a través del mercat, és a dir, les empreses competiran en el mercat i serà aquest el que decidirà aquest desenvolupament. I es crea un mecanisme de suport que són els contractes per diferència. O sigui la proposta manté el rol del mercat i el modernitza. Mentre això sigui així és positiu, però alguns estats membres volen tornar a una situació en la qual el mercat estigui regulat.

És el cas d’Espanya, que es basava a intervenir les hidràuliques i la nuclear, ¿no?

Sí. El 2013, el Govern central va definir el preu de les renovables a través d’ajudes per cada quilowatt. Es van generar uns nivells d’ingressos molt elevats i alguns governs van introduir uns canvis retroactius en el model, cosa que va tenir un impacte destructiu sobre el mercat. I això perquè està basat en la inversió de capitals: si canvies les regles durant el joc, el que fas és destruir la confiança dels inversors. Per això la Comissió en la seva última directiva va declarar que aquests canvis retroactius eren il·legals i que els preus havien de definir-se a través de la competència al mercat.

¿Però a l’haver-hi diferències de ‘mix’ energètic per països es justifica el sistema marginalista?

Espanya no és tan singular. Cada país membre té el seu ‘mix’. Per exemple Dinamarca té més renovables que Espanya i hi ha molts estats membres que estan invertint en renovables i d’altres com Polònia o els Països Baixos, en nuclears. Però la veritat és que tot el que es compra en la nostra societat es basa en una definició de preu marginalista i l’electricitat no és diferent de la resta de productes. Com a professor a la Universitat de Florència vam fer un experiment amb el MIT sobre diferents sistemes de fixació de preus, però al final el resultat és que cap funciona millor i podem dir que el sistema marginalista és el sistema menys dolent.

¿Què pensa de l’excepció o mecanisme ibèric, que limita el preu del gas per produir electricitat? ¿S’hauria de mantenir?

Només ho han demanat Espanya i Portugal. Hi ha d’haver algun motiu pel qual cap altre país europeu estigui interessat en aquest sistema. A la resta de països els ha funcionat bé el mecanisme definit per la UE i no necessiten cap altre mecanisme addicional. El preu del gas ara és de 40 euros, una mica més alt que fa dos anys, però el preu de l’electricitat seguirà aquesta tendència. Els magatzems de gas són més plens que mai i això dibuixa un horitzó positiu i alterar aquests mecanismes el que fa és treure incentius als inversors i per tant no té un efecte positiu.

¿I la consideració del gas i la nuclear com a ‘verds’ per part de Brussel·les?

No és així. Les regles de la denominada taxanomia sobre el gas natural són tan restrictives, de forma correcta, que fan que sigui molt difícil complir els requisits en noves inversions. En nuclear, els límits també són elevats, però hi ha estats que poden escollir la tecnologia nuclear, que sí que és sense emissions de carboni, després ja depèn de l’opinió que es tingui sobre aquesta tecnologia. Aquesta taxanomia defineix un equilibri bastant raonable.

Com a promotor de l’Agenda 20/20/20, ¿com veu la transició ecològica a Europa?

Quan es van definir els objectius ens van dir que estàvem bojos, que no era possible, que el preu de l’energia solar i eòlica era elevat i que eren energies inestables... El cert és que han funcionat i que el seu cost s’ha reduït el 75%. Per tant, el motiu pel qual les renovables estan ara en marxa arreu del món és gràcies al que ha fet la UE i els europeus haurien d’estar molt orgullosos d’haver tingut aquesta iniciativa. Si això no es fa, no serà possible assumir els objectius del 2050, i si no ho fa Europa, ¿qui ho farà? És important que Europa ho faci i que demostri que es pot fer. En tot això les coses estan encaminades.

Després de l’hidroducte Barcelona-Marsella, veurem més conversions de gasoductes a hidroductes?

Sí. Cal crear una xarxa de transport a Europa. Per exemple a Bèlgica no es podrà produir hidrogen d’origen renovable i hauran d’importar-lo. Si al nord de l’Àfrica es pot produir, s’haurà d’enviar a Europa i compraran Alemanya i altres països i, per tant, hi ha d’haver una xarxa de subministrament d’hidrogen i veurem que tots els conductes existents per transportar gas es transformaran i s’adequaran per transportar hidrogen. En tot cas cal recordar que si es pot utilitzar electricitat directament no hi ha motiu per fer servir hidrogen, perquè per produir-lo s’ha de fer servir electricitat. Això és el més eficient que es pot fer.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

¿Quina previsió hi ha per al preu del gas?

El preu del gas és el que ha definit el de l’electricitat i així seguirà. No ho sabem de forma segura però sembla que l’hivern que ve estarem bé i ara és el moment de centrar-nos en el futur i veure com podem augmentar la inversió en energies renovables perquè aquesta és la que donarà seguretat en el subministrament i estabilitat de preus. El debat en el qual estem immersos és el de l’any passat i ens hem de centrar en el del que vindrà.