Informe de l’Airef: «La reforma de les pensions empitjora la seva sostenibilitat»

El conjunt de la reforma de les pensions empresa pel Govern el 2021 i que ha culminat aquests dies «empitjora la sostenibilitat del sistema», ja que les noves mesures adoptades per augmentar els ingressos (cotitzacions i recàrrec de solidaritat) no compensen l’augment de la despesa que es deriva d’altres (com la revalorització de les pensions amb l’IPC) i queden curtes en aproximadament un punt de PIB en l’horitzó del 2050 (uns 13.300 milions d’avui per any).

Així ho ha explicat aquest divendres la presidenta de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), Cristina Herrero, durant presentació de l’informe ‘Opinió sobre la sostenibilitat de les administracions públiques a llarg termini», el primer que analitza la incidència de la demografia en les finances públiques i que recull càlculs sobre l’impacte de la reforma del sistema públic de pensions que ha culminat el Govern aquest març.

Segons els càlculs elaborats per l’Airef, les mesures de més despesa introduïdes per la reforma –entre les quals s’inclou la revalorització de les pensions amb l’IPC i l’eliminació del factor de sostenibilitat que va introduir el Govern del PP de Mariano Rajoy– contribuiran a elevar el seu pes en el PIB en 2,4 punts en l’horitzó del 2050, fins a situar-lo en el 16,2% aquell any (el 14,8% si no es tenen en compte les pensions de les classes passives ni les prestacions no contributives).

D’altra banda, l’Autoritat Fiscal estima que l’impacte recaptatori el 2050 del Mecanisme d’Equitat Integeneracional (0,4 punts de PIB), la reforma de les cotitzacions dels treballadors autònoms (0,5% del PIB), l’evolució de les bases màximes de cotització (0,4 punts) i la taxa de solidaritat (0,1 punts) sumaran 1,3 punts de PIB als ingressos. La diferència entre l’impacte de les mesures de despesa i el d’ingressos és un desfasament d’1,1 punts que es traduiria en un augment del dèficit del sistema de pensions. «No sé si això empitjora la sostenibilitat; el que està clar és que no la millora», va concloure Cristina Herrero.

Els primers ajustos podrien arribar el 2025

L’opinió que tingui l’Airef sobre la sostenibilitat de la reforma de les pensions no és fútil. El mateix reial decret llei aprovat pel Govern i que se sotmetrà a convalidació al Congrés dels Diputats la setmana vinent concedeix a l’Airef un paper fonamental com a jutge de la sostenibilitat del sistema de pensions: el 2025, i a partir d’allà, cada tres anys haurà de dictaminar sobre l’evolució dels ingressos i de les despeses sobre la base dels paràmetres que fixa el decret i, a partir d’allà, es podrà activar de manera automàtica la necessitat d’ajustos addicionals.

De moment, les estimacions preliminars de l’Airef apunten en la direcció que el 2025, quan es realitzi la primera avaluació sobre els comptes de la reforma, podria sorgir la necessitat d’un ajust anual del sistema de pensions equivalent al 0,8% del PIB (uns 10.600 milions d’avui) que el Govern hauria d’haver d’emprendre pel costat de les despeses o dels ingressos, segons la projecció formulada per Autoritat Fiscal a partir del seu propi escenari base.

En tot cas, aquesta avaluació s’haurà de fer sobre la base del pròxim informe ‘Aging Report’ que la Comissió Europea ha de publicar el 2024 (l’anterior data de 2021), amb projeccions sobre l’efecte de l’envelliment de la població en la despesa de cadascun dels països a llarg termini.

Les regles fiscals imposaran un ajust anual d’entre 4.400 i 5.700 milions

De moment, el que sí ha fet l’Airef és publicar aquest divendres el seu ambiciós informe ‘Opinió sobre la sostenibilitat de les administracions públiques a llarg termini’ en què formula l’efecte que la demografia tindrà sobre el deute públic espanyol fins al 2070, tenint en compte factors com l’envelliment, la taxa de natalitat o la immigració, entre altres factors. A més, la projecció de l’Airef es fa sobre els supòsits d’un creixement del PIB entorn de l’1,3% de mitjana del 2020 al 2070.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Així, en un escenari base, l’Autoritat Fiscal conclou que, en absència de mesures, el nivell de deute passaria del 118% del PIB marcat el 2021 al 147% del PIB el 2050, fins a arribar al 186% del PIB del 2070.

A partir d’aquesta projecció inicial, i tenint en compte els criteris de les noves regles fiscals que la Comissió Europea ja ha publicat per a la seva implantació a partir del 2025, l’Airefconclou que Espanya hauria d’emprendre ajustos anuals entre 0,43% i el 0,33% del PIB cada any per complir els nous criteris de sostenibilitat del deute públic, depenent de si els plans s’articulen en quatre o en set anys. Traduït a euros del 2023, aquesta conclusió apuntaria a la necessitat d’ajustos anuals en els comptes públics d’entre 5.700 i 4.400 milions cada any (ja sigui pel costat dels ingressos o de les despeses).