El TSJC no veu sexista imposar a les empleades un uniforme amb publicitat a l’altura dels pits

Els fets es remunten a gener del 2019, quan l’empresa de carburants va fer entrega als empleats d’un nou uniforme de treball, d’ús obligatori i consistent en una samarreta amb estampats d’una nova campanya comercial. La publicitat s’ubicava just a l’altura dels pits de les treballadores (o dels pectorals dels seus homòlegs) i recollia la frase: «Pregunta’m pel carburant més avançat del mercat». Algunes de les empleades van manifestar la seva incomoditat, perquè arran d’aquesta alguns clients se’ls quedaven mirant fixament als pits.

El sindicat CCOO va interposar demanda a la companyia una vegada aquesta es va negar a retirar els uniformes o oferir una alternativa a les empleades que hi estaven incòmodes. L’uniforme no havia sigut pactat prèviament amb la representació legal dels treballadors. Inicialment la magistrada del Jutjat Social número 32 de Barcelona va donar la raó al sindicat i va qualificar de sexista la pràctica. No obstant, i després de recurs de la corporació, el TSJC ha fallat en sentit contrari i s’ha pronunciat a favor de Galp, ja que considera que la campanya comercial no «sexualitzava» les dones.

«Judici moral»

Els magistrats argumenten la seva decisió en el fet que no detecten una discriminació directa per raó de gènere, en tant que les samarretes eren iguals per a homes que per a dones. Un exemple de discriminació directa per raó de gènere és el determinat recentment per la Inspecció de Treball a Vueling, en què les tripulants de cabina dones sí que han de portar un uniforme diferent –amb talons, maquillatge i rímmel– que els tripulants homes.

I un segon argument és que tampoc veuen una discriminació indirecta per raó de gènere. És a dir, que a pesar que formalment el tracte sigui igual per a homes i dones, aquest, de facto, acaba sent diferent. Una cosa que sí que va apreciar la titular del jutjat de primera instància.

Aquesta va considerar que en tant que els pits de la dona són una part del cos usualment sexualitzada, posar-hi publicitat a l’altura acabava sent discriminatori per a elles. Ja que amb més freqüència un home heterosexual podria aprofitar la publicitat per mirar els pits.

Notícies relacionades

Dues de cada tres empreses a Espanya incompleixen les normatives d’igualtat

Treball multiplica per 8 les multes a empreses per vulnerar la normativa d’igualtat

Aquí els magistrats del TSJC esmenen la decisió judicial sota el següent argument: «Considerar el mer fet que a les samarretes hi hagi una grafia a la zona del pit constitueix, per se, un reclam sexual en la treballadora i no en el treballador implica un judici moral i una anatemització del cos de la dona, idea que contradiu manifestament el principi d’igualtat d’homes i dones».

És a dir, el TSJC afirma que considerar més ‘sexualitzable’ els pits d’una dona que els d’un home és un judici moral i atempta contra el principi d’igualtat, al marge que històricament els pits femenins hagin sigut amb més freqüència objecte de sexualització que els dels homes. És per això que falla a favor de l’empresa Galp i li revoca la multa de 25.000 euros.