La banca aconsegueix el seu benefici més gran a Espanya en 15 anys després d’elevar-lo el 34%

Es pot al·legar que els beneficis del 2007 i 2008 no són un bon punt de comparació perquè estaven dopats per la bombolla immobiliària i amagaven les abundants pèrdues que van aflorar els anys següents que van acabar provocant la crisi bancària més gran de la història moderna espanyola. Més significatiu és el fet que el benefici de la banca a Espanya de l’any passat supera de molt la mitjana anual des del 1992 –quan comença la sèrie històrica del Banc d’Espanya– tant en termes nominals (5.871 milions) com, molt més rellevant, tenint en compte la inflació (8.675 milions).

Les pujades dels tipus oficials amb què el Banc Central Europeu (BCE) mira de combatre l’espiral inflacionista expliquen en bona mesura l’augment del benefici que les entitats obtenen a Espanya. Així, el seu marge d’interessos –ingressos per la diferència entre el que cobren pels crèdits i paguen pels dipòsits– va ascendir l’any passat a 24.435 milions d’euros, 2.112 milions i un 9,4% més que el 2021. Es tracta de la quantitat més alta des dels 26.409 milions del 2015, el primer exercici complet posterior al fet que el banc central comencés a col·locar els tipus en zero i negatiu per reactivar l’economia de la zona euro.

Més rendibilitat del client

Les comissions, d’altra banda, es van reduir un 6,9%, fins als 12.958 milions. La suma del marge d’interessos i els ingressos per comissions –sobre la qual s’aplica el tipus del 4,8% de l’‘impost’ temporal i extraordinari a la banca impulsat pel Govern– ascendeix a 37.393 milions. Amb tot, el gravamen no s’aplica a totes les partides, de manera que la xifra final de recaptació rondarà els 1.274 milions, segons va anticipar el Govern.  

Baixant pel compte de resultats, les carteres d’inversions en renda variable van aportar un 66% més, fins als 15.823 milions, fet que va permetre que els ingressos totals del sector creixessin un 16,7%, als 53.215 milions. Les despeses, per la seva banda, van baixar l’1,4%, als 25.006 milions, i les provisions per afrontar pèrdues van descendir un notable 36%, fins als 6.101 milions. El resultat del negoci, en conseqüència de tot això, es va duplicar, a l’ascendir a 22.108 milions, el 110% més. 

Menys extraordinaris, més impostos

Notícies relacionades

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Montero xifra en 5.000 milions el cost d’anul·lar la reforma de societats

La millora del benefici final va ser inferior per dos factors. D’una banda, per l’absència de resultats extraordinaris positius el 2022, quan el 2021 van ascendir a 5.612 milions, gràcies sobretot a les plusvàlues milionàries per l’absorció de Bankia per CaixaBank i la sortida a borsa de Línea Directa per part de Bankinter. I de l’altra, perquè la quantitat abonada per l’impost de societats gairebé es va duplicar, al passar de 731 a 2.150 milions, tant per la millora del resultat com perquè el 2021 els bancs van utilitzar drets fiscals al pagament més baix d’impostos, generats per l’abonament fiscal avançat de les provisions extraordinàries que van haver de fer tant en la crisi financera com en la primera fase del coronavirus. Es tracta de la quantitat més elevada des dels 3.226 milions del 2017.

El benefici total del sector –incloent-hi altres negocis com l’internacional– es coneixerà quan el Banc d’Espanya el publiqui a l’abril, però els deu grans bancs, que ja han presentat resultats, van guanyar 21.678 milions d’euros l’any passat, el 4% més que el 2021. La xifra del conjunt del sector serà només una mica més alta, ja que la resta d’entitats tenen una quota de mercat molt inferior. Tret que hi hagi alguna sorpresa, no s’hauria d’apartar gaire dels 23.592 milions d’euros del 2021.