Catalunya viu el seu nivell més baix de vagues en dècades, malgrat la caiguda dels salaris reals

L’oasi de pau social que actualment representen Catalunya i Espanya quant a protestes laborals contrasta amb les imatges que arriben d’altres països d’Europa. Els carrers de França cremen contra la reforma de les pensions, els sindicats alemanys han iniciat una batalla contra el seu Govern per reclamar més salaris i Portugal viu un escenari similar. 

En els sectors tractors de l’economia catalana i en l’Administració no hi ha hagut vagues recents, i on hi ha hagut xoc s’ha materialitzat en concentracions puntuals en la majoria de casos. La capacitat d’incidència de CCOO i UGT en els sectors poc organitzats ha sigut fins ara baixa, segons reconeixen. I on sí que tenen múscul, fins ara els conflictes s’han saldat amb aturades convocades però que no s’han arribat a materialitzar, ja que han acabat tancant acords que blinden gran part del poder adquisitiu sense haver d’arribar al carrer. Va ser el cas del metall de Barcelona, que afecta uns 160.000 treballadors a Catalunya i en el qual a última hora es va pactar una clàusula de revisió salarial que garantís un mínim del 85% de la pujada de l’IPC. 

En d’altres, com el d’oficines i despatxos, en el qual operen uns 200.000 empleats, el conflicte està enquistat des de fa mesos, però fins ara no s’ha traduït en aturades, més enllà d’una protesta davant la seu de la patronal Pimec. I en d’altres, com el de l’hostaleria, la unitat sindical no va ser possible, les mobilitzacions van quedar descartades i el conveni resultant va acordar pujades salarials lluny de la inflació i sense clàusula. En el sector públic, les centrals van tancar un acord de pujades salarials a tres anys amb el Govern central.  Tot això es tradueix en un pobre balanç d’aturades. En tot el 2022 es van registrar legalment a Catalunya un total de 93 vagues, xifra que representa, amb permís del pandèmic 2020, el nombre d’aturades més baix recollit en l’estadística disponible. 

Les poques vagues que hi ha hagut han tingut una incidència mínima, amb un percentatge de l’11,5%. És a dir, si a una aturada estaven convocats 100 treballadors, menys de 12 van secundar la protesta. És la dada de participació més baixa de l’estadística disponible. Les poques vagues i la baixa incidència s’han traduït en un nombre escàs d’hores treballades, en comparació amb altres períodes de més conflictivitat laboral. Al llarg de tot l’any es van deixar de treballar 1,1 milions d’hores, un terç de les que es van perdre després de l’aprovació de la reforma de les pensions del PP (2013) i menys de les que es van perdre abans de la covid i quan l’economia i l’ocupació creixien sense amenaces en l’horitzó.  

Beneficis disparats

La Generalitat actualitza els seus registres de vagues durant el 2022 un dia després que el Banc d’Espanya publiqués el seu propi balanç de com els està anant a les empreses. Més de la meitat, concretament el 55,3%, han vist augmentar els seus marges. I, en termes globals, els beneficis de les grans corporacions pràcticament s’han duplicat (+91,3%), segons constata l’enquesta de central de balanços que trimestralment actualitza el supervisor bancari.  

Notícies relacionades

¿Com t’afecta que no hi hagi acord de pujada salarial el 2022 entre la patronal i els sindicats?

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

«L’evolució dels marges empresarials està sent molt diferent segons els sectors productius. Hi ha alguns àmbits que ara estan recuperant els nivells de marges que tenien abans de la pandèmia i, no obstant, hi ha altres sectors que estan tenint beneficis extraordinaris», va dir la vicepresidenta primera i ministra d’Economia, Nadia Calviño, ahir després del Consell de Ministres. «Seria desitjable que s’arribés a un pacte de rendes entre els agents socials», va afegir.

Aquesta hipòtesi d’un pacte de rendes a través del qual repartir de manera consensuada els costos de la inflació no està quallant. El Govern central ha anat aplicant la seva agenda, amb mesures com els impostos extraordinaris a la banca i les energètiques o les rebaixes temporals de l’IVA en carburants o aliments de primera necessitat. Mesures poc dialogades amb la patronal i els sindicats, que tampoc han aconseguit tancar pel seu compte un acord salarial. Dilluns CCOO i UGT es van tornar a reunir amb la CEOE per presentar-li la seva proposta general de salaris, després del fracàs de les negociacions durant el 2022. La patronal, de moment, no ha revelat les seves cartes.