L’espanyola Sateliot llançarà aquest abril el primer satèl·lit mundial per a l’estàndard 5G

La utilització per primera vegada de l’estàndard 5G «suposa un canvi de paradigma, una fita tècnica que situarà Espanya en el punt de mira internacional i que suposa la consolidació d’un projecte de país en què participen com a accionistes empreses tan rellevants com Indra, Cellnex i Sepides», expliquen fonts de Sateliot.

Fins ara, la tecnologia amb què funcionen els satèl·lits són de tipus propietaris, és a dir, només connecten dispositius IdT (internet de les coses) de la mateixa marca. En canvi, la de Sateliot permetrà a tots els operadors mòbils quan es quedin sense cobertura connectar-se de manera intel·ligent amb la xarxa satel·litària quan necessitin cobertura i amb un cost reduït.

Això suposa que qualsevol dispositiu de l’internet de les coses 5G-IdC serà capaç de connectar-se indistintament via satèl·lit o cel·lular, amb la qual cosa s’obre el camí de l’ús generalitzat de l’internet de les coses, fins i tot en les àrees més remotes. El llançament del satèl·lit és un primer pas i permetrà donar serveis concrets de transmissió de dades, quan el satèl·lit passa sobre la zona, però abans de final d’any la «constel·lació» de Sateliot estarà formada per un total de sis nanosatèl·lits i serà possible donar servei continu.

Sateliot ha sigut una de les companyies que ha apostat per aquest estàndard tecnològic, 3GPP 5G NB-IoT NTN Release 17, amb altres com Qualcomm, Apple, Sony i Samsung, sota la premissa de «democratitzar la connectivitat satel·litària», segons defineix la firma. Segons planteja l’empresa espanyola, el lema que defensa és «qualsevol cosa, en qualsevol lloc» amb un cost des d’un euro per dispositiu.

¿I la Nasa catalana?

Sateliot va guanyar rellevància pública sota el paraigua del Govern de la Generalitat, que es va atribuir la creació d’una Nasa catalana i la creació d’una xarxa de nanosatèl·lits. El llavors conseller Jordi Puigneró «va jugar» a atribuir el projecte a un èxit de l’Executiu autonòmic, però aviat es va poder matisar aquesta instrumentalització per la mateixa dinàmica del mercat, un sector batejat com a ‘New Space’ que es disputen empreses d’arreu del món. Per això, Sateliot ja advertia des d’un principi la seva vocació transnacional, començant amb acords amb el Govern de Madrid, amb obertura accionarial, llaços comercials amb firmes dels EUA i estratègies comunes amb grans multinacionals tecnològiques. La que es va batejar com la xarxa de nanosatèl·lits de la Nasa catalana, en realitat serà una xarxa privada, amb Sateliot com a protagonista destacat.

Per a aquesta missió Sateliot ha comptat amb el suport de quatre socis aeroespacials. Endurosat, l’empresa europea que des del 2015 construeix i opera ‘nanosats’ en missions comercials i d’exploració científiques, ha assumit el disseny, l’elaboració i l’operació d’aquest nanosatèl·lit en col·laboració amb Sateliot. Alén Space, la companyia espanyola, ha fabricat el cor del satèl·lit, la càrrega útil, mentre que la danesa GateHouse s’ha encarregat del ‘software’. SpaceX s’encarregarà del llançament des de la base de la Força Espacial Vandenberg, a Califòrnia, els EUA.

Previsions

L’entrada en funcionament de cinc nanosatèl·lits més aquest any obre una etapa comercial apassionant per a Sateliot. Les previsions són tenir 64 nanosatèl·lits a l’espai el 2024 i 250 el 2025. A partir del segon nanosatèl·lit ja és possible donar servei als clients dels operadors mòbils quan es quedin sense cobertura. El seu objectiu és arribar a una facturació de 1.000 milions d’euros i un ebitda de 370 milions el 2026. La companyia ha tancat acords comercials per un valor de 1.000 milions d’euros amb operadors de telecomunicacions globals com Telefónica, Lindsay, Anytrek, EMnify, Teltonika i altres que compten amb una cartera superior als 1.200 milions de clients.

La companyia ha treballat en les últimes setmanes en la integració de la càrrega útil, així com en la fase logística i d’exhaustiva comprovació prèvia al llançament. Després, i seguint estrictes controls d’exportació i verificació en entorns sempre controlats per assegurar la viabilitat en la seva posada a punt, ha arribat a la plataforma de llançament orbital de SpaceX.

Notícies relacionades

La principal empresa de la ‘Nasa catalana’ s’alia amb el Ministeri de Defensa i el d’Indústria

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

El satèl·lit ja ha sigut integrat en el ‘deployer’, la caixa on anirà inserit dins del coet Falcon 9 que s’encarregarà de la seva ejecció a l’espai una vegada arribi a l’òrbita on operarà, situada entorn d’uns 500 quilòmetres de la Terra. Aquest ‘deployer’ està al seu torn connectat a un ‘sequencer’ (seqüenciador) que s’encarregarà d’activar l’obertura del sistema de desplegament.

Segons Jaume Sanpera, fundador i CEO de Sateliot, l’empresa ja entra en «una nova dimensió, tant des del punt de vista tecnològic com comercial». Considera que la seva firma serà la propietària d’una de les tres constel·lacions d’internet de les coses (IdC) que hi haurà operant arreu del món sota l’estàndard 5G.