El videojoc català pugna per captar part dels 300.000 milions que mourà el sector en quatre anys

La indústria mundial del videojoc ha mogut 200.000 milions de dòlars (183.000 milions d’euros) el 2022 i totes les previsions aposten que aquesta xifra creixerà un 50% fins als 300.000 milions de dòlars (275.000 milions d’euros) en els pròxims quatre anys. Europa té millors perspectives d’avenç que les seves competidores (inclosa la Xina) i Espanya, amb Catalunya indiscutiblement al capdavant, és una de les grans raons. «Barcelona comença a ser un ‘hub’ no només del sud d’Europa, sinó mundial», reconeix el director d’operacions de Socialpoint, Pasqual Batalla. «És un ecosistema perfecte, ho compleix tot», reflexiona el director nacional d’Occupier Solutions de la consultora immobiliària Savills, Gonzalo Zambrano.

La barreja dels dos perfils, aparentment oposats, no és casualitat. L’empresa immobiliària ha organitzat aquest dijous una trobada per reflexionar, amb diverses figures del sector, sobre l’impacte de la indústria del ‘gaming’ a les ciutats. «Veiem des de fa anys que la indústria està creixent molt, que està contractant cada vegada més professionals, i el que volem és posar en valor l’impacte positiu que està tenint a la nostra ciutat», justifica la consellera delegada per a Barcelona de Savills Espanya, Anna Gener. Perquè el sector immobiliari no és aliè a aquest creixement.

Segons posa Zambrano sobre la taula, alguns factors que expliquen que aquest negoci hagi crescut tant a Barcelona (ha atret grandíssimes empreses de referència i ha passat de facturar 319 milions d’euros a 550 milions en cinc anys), tenen a veure amb la infraestructura immobiliària. Primer, que el cost d’ocupar una oficina és menor a Espanya. Segon, que Barcelona «respira ‘state of the art’». «Té plantes àmplies, diàfanes, grans, molta densitat d’ocupació, molta potència elèctrica i també seguretat», enumera aquest responsable de Savills, que també destaca la capacitat de satisfer tant l’empresa que busqui una ubicació cèntrica com aquella que prefereixi un campus als afores i, per descomptat, la disponibilitat de treballadors preparats.

Quan es passa el micròfon als que estan en el dia a dia del sector, el missatge queda clar: Barcelona té molt del que es demana a un ecosistema des de l’òptica empresarial: hi ha marge de creixement sempre que l’extraordinàriament bona relació entre teixit empresarial i sector públic continuï fluint i la indústria es crea tot el que val, el sector ha avançat prou per poder convèncer pares encara recelosos que aquí hi ha una manera de guanyar-se bé la vida pràcticament garantida, i que el sector té tant múscul que, en realitat, els debats més candents són els mateixos que en qualsevol altre: teletreball, ¿sí o no? ¿La intel·ligència artificial acabarà amb els dissenyadors de videojoc?

Teletreball i intel·ligència artificial

Notícies relacionades

El negoci del videojoc somia en una universitat pròpia per al sector

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Sobre el primer tema, cap resolució. «Com a indústria, estem buscant la manera de fer-ho millor. Al final l’objectiu és fer jocs divertits perquè la gent disfruti. Si la manera de fer-ho és anar a l’oficina, perfecte; si és completament en remot, també», resol Batalla després d’un debat a diverses bandes en el qual ell, el vicepresident sènior de Scoopely, Hugo Pibernat, i el màxim responsable de FunPlus a Barcelona, Enric Cabestany, es declaren fanàtics de la creació presencial en grup, i en el qual la consellera delegada de l’estudi ‘indie’ Abylight, Eva Gaspar, exerceix de contrapunt. «Nosaltres vam fer el joc més important de la història del nostre estudi al novembre del 2022, ‘full’ pandèmia, ‘full’ remot», comenta Gaspar.

Quant a la intel·ligència artificial, consens pràcticament absolut. «És una eina que funcionarà molt bé en la indústria i que ens farà créixer», coincideixen dos d’ells. «A dia d’avui només he vist que la IA aprèn del coneixement existent», tranquil·litza un tercer. «No sé si farà jocs més divertits i millors que els que existeixen però, sens dubte, el que farem com a indústria és utilitzar l’eina per veure on ens porta», conclou l’últim.