¿Com pot afectar els consumidors la decisió de l’OPEP de retallar la seva producció?

L’alça d’aquest dilluns va sorgir en resposta a l’anunci de restricció de la producció de l’OPEP, el càrtel de països que representen un terç de la producció d’aquesta matèria primera. Des de Julius Baer afirmen que es deu «a la quadratura de posicions al mercat de futurs». «Els operadors especulatius a curt termini han estat esperant una caiguda dels preus del petroli en els últims temps davant l’augment dels riscos de recessió han començat a augmentar», diuen des d’aquest banc en una nota. D’aquesta manera, defensen que podria tractar-se d’un repunt temporal, després de la tendència de preus a la baixa dels últims temps atiada pel soroll de tambors de crisi financera. La seva permanència en el temps dependrà de com evolucioni la demanda.

Si hi ha un consum més elevat, les famílies utilitzen més el cotxe i l’activitat econòmica s’incrementa, la pressió sobre els preus serà més gran. En aquest cas, totes les mirades estan posades a la Xina i en com es desperta el gegant asiàtic de la letargia en què es va sumir durant la pandèmia. Després de tres anys tancat i barrat, la recuperació de la demanda prèvia al coronavirus fa témer una alça dels preus que podria suposar un xoc amb aquesta reducció de la producció. «La reobertura de la Xina pot tirar fort de la demanda, però si les economies occidentals entren en recessió conflueixen les dues forces. No hi ha una visibilitat clara», explica la portaveu de l’Associació d’Operadors Petrolífers (AOP), Inés Cardenal. No obstant, en aquest punt també cal esperar la reacció d’altres països com els Estats Units i Mèxic que podrien elevar la seva producció o recórrer a les seves reserves per parar una possible pujada de preus.

Després de l’inici de la guerra d’Ucraïna, el preu del petroli es va disparar fins als 120 dòlars per barril en diverses jornades, unes xifres que no es preveuen de cara als pròxims mesos, segons les estimacions preeliminars. Aquest dilluns, el preu del barril Brent es va situar en uns 85 dòlars, després del repunt provocat per l’anunci de l’OPEP. Aquest preu ha sigut dominant en els últims mesos fins que, a mitjans de març, la crisi financera després de la caiguda del Silicon Valley Bank als Estats Units i la seva derivada europea el va reduir fins a un terra de 72 dòlars per barril. Entre els analistes les opinions difereixen. Els més optimistes, com el banc Julius Baer creuen que el preu del petroli es dirigeix «cap al seu equilibri» a llarg termini, que situen en preus del voltant de 70 dòlars per barril. Els experts d’UBS preveuen que el barril de Brent arribi als 100 dòlars al juny i Goldman Sachs apunta als 95 dòlars per barril a final d’any, 5 dòlars més que la previsió anterior, segons recull Reuters.

En el preu de la gasolina i el dièsel, el cru suposa al voltant del 40% del preu final, mentre que la resta són essencialment impostos. Però habitualment es produeix el que l’entitat supervisora, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), va denominar ‘efecte coet’ en les pujades i ‘efecte ploma’ en les baixades: els derivats del cru recullen amb rapidesa qualsevol alça en el preu de la matèria primera, mentre que l’efecte contrari moltes vegades no es reflecteix. En qualsevol cas, no es tracta de modificacions immediates, sinó que es necessita que l’alça del petroli es mantingui durant diversos dies seguits. El professor de l’EAE Business School, Víctor Ruiz, s’atreveix amb una estimació d’una alça de preus dels carburants del 5% en les pròximes setmanes. El litre de dièsel costava aquest diumenge 1,524 euros, un 1,6% menys que fa un any i un 2,76% més que abans de la guerra (24 de febrer), segons el geoportal d’hidrocarburs del Ministeri per a la Transició Ecològica, on es pot consultar el preu dels carburants de totes les estacions de servei d’Espanya. En el cas de la gasolina, el litre se situa en 1,624 euros, un 1,75% menys que fa un any i un 1,94% més que abans del conflicte entre Ucraïna i Rússia.

El problema d’un nou repunt de preus als carburants és que podria exercir més pressió sobre la inflació pel seu efecte contagi en un moment de pujada de tipus d’interès per controlar els preus. Al març, la rebaixa dels preus del petroli va ser, junt amb la moderació de l’electricitat i la comparació amb l’escalada registrada el mateix mes de l’any passat, un dels motius del fre de la inflació, que es va situar en el 3,3%, segons la dada avançada d’Institut Nacional d’Estadística (INE).