L’FMI preveu la tornada a tipus d’interès prepandèmia després del control de la inflació

La temuda pujada dels tipus d’interès no s’hauria de prolongar més del necessari. Aquest és el missatge tranquil·litzador del Fons Monetari Internacional (FMI) que preveu la tornada a tipus d’interès prepandèmia després del control de la inflació. La previsió pot calmar la situació d’alarma en el mercat immobiliari, que tem una profunda crisi d’activitat a Espanya, i potencia la discussió sobre les polítiques econòmiques a afrontar en els actuals moments d’incertesa financera. En concret l’FMI considera que els tipus d’interès reals, descomptant la inflació de la taxa nominal, tornaran al nivell previ a la pandèmia una vegada que la inflació hagi sigut controlada. La incògnita impossible de desxifrar és el termini en què aquest control de preus s’aconseguirà.

La institució considera probable que els augments recents en les taxes d’interès reals «siguin temporals» i anticipa que, quan la inflació deixi de ser una amenaça, els bancs centrals de les economies avançades «flexibilitzin la política monetària» i portin les taxes d’interès reals als nivells previs a la pandèmia. Markus Brunnermeier, professor d’Economia a la càtedra Edward S. Sanford, de la Universitat de Princeton, apunta a la web de l’FMI que davant l’actual situació de l’economia els bancs han d’adaptar les seves estratègies i «modificar el seu enfocament» i «mantenir la seva independència només si prometen no cedir a cap desig dels governs de monetitzar l’excés de deute, cosa que llavors obligaria les autoritats a retallar la despesa o augmentar impostos, o tots dos, és a dir a aplicar mesures de consolidació fiscal».

En el cas de les grans economies emergents, les projeccions conservadores sobre futures tendències demogràfiques i de productivitat suggereixen una convergència gradual cap a les taxes d’interès reals de les economies avançades. En aquest sentit, l’FMI adverteix que l’ajust cap als nivells anteriors a la pandèmia dependrà de si es materialitzen escenaris alternatius que impliquessin un deute i un dèficit públic persistentment més alts o una fragmentació financera. Per al Fons això significa que és probable que tornin a aparèixer els problemes associats amb el «límit inferior efectiu» de les taxes d’interès i els «(tipus d’interès) baixos per molt temps». «Les polítiques no convencionals a través de la gestió activa dels balanços del banc central i l’orientació a futur poden convertir-se en eines d’estabilització estàndard, fins i tot en els mercats emergents», apunta l’FMI. Un risc internacional és que l’actual situació econòmica mundial també apunta a una creixent fragmentació de la inversió directa estrangera. Els fluxos de capitals es concentren cada vegada més en països geopolíticament estratègics. Per això, diversos països de mercats emergents i en desenvolupament són molt vulnerables a la relocalització i les diferències entre països poden incrementar-se en els pròxims anys.

Cap a la taxa d’interès natural

La taxa d’interès natural –la taxa d’interès real que ni estimula ni contrau l’economia– és important tant per a la política monetària com per a la política fiscal; és el nivell de referència per calibrar l’orientació de la política monetària i un determinant fonamental de la sostenibilitat del deute públic. L’anàlisi de l’FMI indica que una vegada que l’actual episodi inflacionari hagi passat, és probable que les taxes d’interès retornin als nivells previs a la pandèmia en les economies avançades. Depèn de com de prop arribin a situar-se les taxes d’interès d’aquests nivells dependrà de si els escenaris alternatius, amb deute i dèficits públics persistentment més elevats o amb fragmentació financera, es materialitzen.

Notícies relacionades

El BBVA contra el Sabadell: el valor de les accions a l’hora final

Viatges de l’Imserso a 50 € per a les pensions baixes

Per a l’organisme financer els debats sobre el «nivell apropiat de la meta d’inflació» també poden ressorgir entre els economistes a mesura que els països sospesen el cost social d’una inflació més alta davant les limitacions d’una estabilització ineficaç pel límit inferior efectiu. D’altra banda, les taxes d’interès reals més baixes de forma permanent també augmenten l’espai fiscal i permeten que les autoritats fiscals assumeixin un paper més actiu en l’estabilització de l’economia, sempre que es garanteixi la sostenibilitat fiscal. En aquest cas, per a la institució és crucial aclarir l’abast i les responsabilitats de les autoritats fiscals i monetàries per evitar danys a llarg termini a la credibilitat dels bancs centrals. Sobre aquesta qüestió, l’FMI apuntava la setmana passada que el disseny de la política fiscal per part dels governs pot ajudar els bancs centrals en la seva lluita contra la inflació i, per tant, limitar així la necessitat d’apujar els tipus d’interès, mentre es protegeix millor els col·lectius més vulnerables. «Quan els bancs centrals actuen sols, sense el suport de la política fiscal, necessiten augmentar substancialment les taxes d’interès per combatre la inflació», assenyalava en un article el director del Departament d’Assumptes Fiscals de l’FMI, Vitor Gaspar, apuntant que l’ajust fiscal «permet augmentar menys les taxes d’interès per contenir la inflació», informa Europa Press.

L’FMI afirma que, si bé la política monetària «és al seient del conductor en la batalla contra la inflació», la política fiscal pot ajudar amb el disseny d’un ajust fiscal ben dirigit a recolzar el banc central en la recerca de l’estabilitat de preus, mentre que es protegeix els vulnerables de la crisi per l’augment del cost de vida.