PROGRAMA PILOT
València aplica la setmana laboral de quatre dies
A partir del programa pilot, que s’obtindran les conclusions de l’estudi a partir del 20 de juliol, s’estudiaran tres grans àmbits: la salut i el benestar social, l’emergència climàtica i l’economia
La ciutat de València examina, a partir d’aquest dilluns 10 d’abril, com funciona la setmana laboral de quatre dies durant quatre setmanes, al coincidir tres dilluns festius consecutius i traslladar una festivitat de gener a aquest mes.
Així, les setmanes del 10 d’abril (Dilluns de Pasqua), 17 d’abril (Sant Vicent Ferrer), 24 d’abril (pel 22 de gener, Sant Vicent Màrtir) i 1 de maig (Dia del Treball) seran només de quatre dies laborals, en un projecte pilot impulsat per l’ajuntament per provar a la ciutat l’impacte de l’aplicació i les conseqüències en la productivitat, l’oci, la mobilitat, l’economia i la salut de les persones de treballar 32 hores setmanals.
El centre d’innovació Las Naves de l’ajuntament n’avaluarà els resultats per disposar de les conclusions d’aquesta prova a partir del 20 de juliol.
La proposta ha partit d’un procés de diàleg amb els sectors implicats –sindicats, empreses, entitats veïnals, institucions i altres agents socials– i l’experiència se suma a d’altres de semblants portades a terme a diversos països, com Lituània, el Regne Unit, Nova Zelanda, Alemanya, Suècia, Islàndia, Portugal o el Japó.
L’alcalde, Joan Ribó, assenyala que València és referent europeu en innovació i aquesta és una experiència innovadora. «Volem una ciutat amable, saludable, que es cuidi de les persones. Volem que les persones treballin per viure, no que visquin per treballar», va dir el 24 de març durant el llançament d’una campanya informativa sobre la jornada laboral de quatre dies.
La reducció de la jornada és una qüestió subjecta a la negociació entre els sindicats i la patronal, però el consistori en vol fer la prova i estudiar «què passa» amb dades quantitatives i objectives.
¿Què analitza el programa pilot?
A partir del programa pilot, s’estudiaran tres grans àmbits: la salut i el benestar social, l’emergència climàtica i l’economia.
En concret s’analitzaran qüestions com l’ús del temps, la conciliació de la vida laboral, la sensació de benestar, el descans, l’impacte de la mesura sobre els gasos amb efecte hivernacle, la qualitat de l’aire, el silenci, el consum energètic, el trànsit, la xarxa pública de transport, el turisme d’interior, l’hostaleria, el comerç i les compres en comerços i botigues, entre altres qüestions.
¿Per què és el moment d’aquest debat?
Segons l’alcalde, la pandèmia va generar la possibilitat de treballar a distància, ajudats pels avenços tecnològics, i va portar un canvi de concepció en la manera de treballar, diferent de la presencialitat.
La lluita contra el canvi climàtic ha introduït un factor més per intentar reduir les emissions contaminants amb menys nombre de desplaçaments diaris que també afavoreix aquest canvi de cultura cap a altres maneres de treballar.
«Soc optimista i ara ens toca fer un pas més», com ha aconseguit la conversió en zona de vianants d’espais al centre de la ciutat, on s’ha demostrat que la reducció en el trànsit de vehicles no minva les vendes dels comerços, segons l’alcalde.
Notícies relacionadesPer «estimular» la reducció de la jornada, al País Valencià la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball va oferir ajudes a les empreses per a la seva aplicació, sense que afectés els salaris del personal.
Per al 2022 va oferir ajudes de més de 9.000 euros a les empreses per cada treballador que s’afegís a la jornada de 32 hores, sempre amb un acord previ amb la representació legal de l’empleat i un pla de millora de la productivitat.
