L’FMI adverteix que les turbulències financeres poden frenar encara més l’«anèmic» PIB mundial

L’FMI avisa que, amb les recents turbulències desencadenades en el sector bancari als EUA i el col·lapse del gegant Credit Suisse, «la boira entorn de les perspectives econòmiques mundials s’ha espessit, de manera que els senyals positius que van sorgir a principis del 2023 s’han apagat «enmig d’una inflació obstinadament alta i les recents turbulències en el sector financer».

Al seu nou informe ‘Perspectives econòmiques globals’, publicat aquest dimarts a Washington, en la seva reunió de primavera, l’FMI tradueix aquest clima d’incertesa financera en una lleu revisió a la baixa del ja anèmic creixement mundial previst per a aquest any i el que ve (fins al 2,8% i el 3% respectivament, una dècima per sota del que s’apuntava al gener per a cada cas) però adverteix que si l’estrès bancari, que ara sembla embridat, es desboca, la retallada serà una mica més gran, arrossegada a la baixa per les economies desenvolupades. «Això està sota control, per ara, però ens preocupa que pugui donar lloc a una desacceleració més aguda i elevada si les condicions empitjoren significativament», va advertir l’economista cap de l’FMI, Pierre-Olivier Gourinchas.

«La qüestió fonamental a què s’enfronten els participants del mercat i les autoritats és si aquests fets recents són un preludi de més tensió sistèmica que posarà a prova la resiliència del sistema financer mundial –un senyal d’alerta– o simplement una manifestació aïllada de les dificultats que provoca l’enduriment de les condicions monetàries i financeres després de més de 10 anys d’abundant liquiditat», assenyala l’FMI al seu ‘Informe d’estabilitat financera global’, publicat també aquell dimarts.

Però les amenaces no arriben només del sector financer, de manera que «les possibilitats d’un aterratge forçós [de l’economia] han augmentat considerablement», adverteix l’informe de l’FMI. El possible empitjorament de les tensions en el sector bancari i el seu contagi, un deteriorament més gran de les condicions financeres, problemes de deute sobirà, un agreujament de la guerra a Ucraïna, noves alces d’aliments i energia o la persistència de la inflació subjacent, són només alguns dels riscos que contribueixen a espessir la boira que envolta a l’economia global.

Anèmiques perspectives

De moment, el pronòstic de referència per a l’economia mundial, que assumeix que les recents tensions financeres estan contingudes, és que el creixement mundial caigui del 3,4% del 2022 al 2,8% el 2023 (una dècima per sota del pronosticat al gener), abans d’augmentar lentament i col·locar-se en el 3% el 2024, fins a completar el quinquenni. «Es tracta de la menor previsió a mitjà termini en dècades», apunta l’FMI per remarcar la magnitud de la debilitat econòmica mundial. A més, s’adverteix que en un escenari «plausible» amb més estrès financer, el creixement mundial quedaria retallat al 2025 el 2023 (el creixement més feble des de la recessió mundial) i a l’1% per a les economies avançades. «Les anèmiques perspectives reflecteixen les estrictes polítiques necessàries per reduir la inflació [pujada de tipus d’interès], les conseqüències del recent deteriorament de les condicions financeres, la guerra en curs a Ucraïna i la creixent fragmentació geoeconòmica», enumera l’informe.

Per al conjunt de les economies desenvolupades es preveu un creixement de l’1,3% el 2023. Els Estats Units empenyeran el carro, amb un pronòstic de l’1,6%, i els seguiran al darrere el Japó (1,3%), el Canadà (1,5%) i la zona euro (0,8%), mentre que, segons l’FMI, el Regne Unit cauria en recessió (-0,3%).

Per al conjunt de les economies en desenvolupament es preveu un avanç del 3,9% el 2023, gràcies a l’estrebada de la Xina (5,2%) i l’Índia (5,9%).

Inflació i tipus d’interès

L’organisme que dirigeix Kristalina Georgieva assumeix que «és improbable que la inflació torni als objectius abans del 2025 en la majoria dels casos», però presumeix que «una vegada que les taxes d’inflació tornin als objectius, és probable que els factors estructurals permetin reduir les taxes d’interès cap als seus nivells previs a la pandèmia». Tot i que això serà més tard. De moment l’FMI recomana fermesa –«Els bancs centrals han de mantenir-se ferms amb la seva postura antiinflacionista més estricta»–, combinada amb cintura, per atendre les preocupacions d’estabilitat financera.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Així, la institució admet que si les tensions financeres «s’intensifiquen considerablement i es converteixen en una amenaça per a la solidesa del sistema financer» les autoritats monetàries podrien enfrontar-se a «disjuntives» entre els objectius d’apaivagar la pujada dels preus i l’estabilitat financera. Davant aquest risc, reclama una «comunicació clara» dels bancs centrals, que «han d’actuar amb celeritat per impedir un esdeveniment sistèmic», que pugui menyscabar la confiança del mercat en la resiliència del sistema financer mundial». Si per a això és necessari frenar les pujades de tipus, ha afegit, les autoritats han «de comunicar clarament que segueixen disposades» a rebaixar la inflació com abans millor una vegada hagin remès les tensions.

Fins ara, la «resposta contundent» de les autoritats –afegeix l’informe– «ha apaivagat el nerviosisme» del mercat, però la «confiança del mercat continua sent fràgil i encara persisteixen tensions evidents en diverses institucions i mercats, mentre els inversors revaluen la solidesa» del sistema financer. «Gairebé no hi ha dubte que els canvis regulatoris adoptats des de la crisi financera mundial, en especial als bancs més grans, han dotat el sistema financer de més resiliència en general; no obstant, encara preocupen les vulnerabilitats que podrien estar ocultes, no només als bancs sinó en els intermediaris financers no bancaris», remarca l’‘Informe d’estabilitat financiera global’,