L’FMI eleva a l’1,5% el creixement de l’economia espanyola el 2023, però retalla el del 2024

El Fons Monetari Internacional certifica que l’economia espanyola frenarà en sec el 2023, tot i que ha millorat lleugerament les seves perspectives per a aquest any. En el seu nou informe global de perspectives publicat aquest dimarts, en el marc de la reunió de primavera, a Washington, l’FMI preveu ara que després de créixer el 5,5% el 2022, l’economia espanyola amb prou feines avançarà l’1,5% el 2023. La nova previsió, en tot cas, millora en quatre dècimes l’estimació més pessimista que va llançar al gener, quan va xifrar en tan sols l’1,1% la seva previsió per a l’economia espanyola el 2023. Alhora, no obstant, l’FMI ha retallat en quatre dècimes el seu pronòstic per al 2024, fins al 2%.

Les noves perspectives de primavera assenyalen l’economia espanyola com la de més creixement de la zona euro per al 2023, amb una taxa que pràcticament duplica la mitjana de la zona euro (0,8%) i les assignades a França (0,7%) i Itàlia (0,7%). Molt més mal parada en surt Alemanya, per a la qual ara l’FMI preveu una recessió del -0,1% en el conjunt del 2023. La nova previsió del creixement de l’1,5% per a l’economia espanyola el 2023, està en línia amb les projectades pel Banc d’Espanya o l’Airef, si bé no arriben a l’optimisme del Govern, que preveu un avenç del 2,1% del PIB per a aquest any.

En el seu informe, l’FMI preveu que la inflació mitjana baixarà a Espanya des del 8,3% del 2022, el 4,3% el 2023, abans de situar-se en el 3,2% el 2024. Segons el camí descrit, la taxa d’atur amb prou feines es retallaria, des del 12,9% de la població activa del 2022 al 12,6% i el 12,4% en cadascun dels dos anys següents.

L’FMI avisa que la major part de l’economia mundial s’enfrontarà el 2023 a un any més difícil del que va ser el 2022 a causa de la desacceleració simultània dels Estats Units, la Unió Europea (UE) i la Xina, les tres economies mundials més grans, de manera que un terç de l’economia mundial estarà en recessió. A tots aquests factors, que ja es percebien al gener, s’hi afegeix ara la tempesta financera desencadenada al març, a partir de la fallida del Silicon Valley Bank, als EUA.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

El Fons Monetari Internacional (FMI) avisa que, amb les recents turbulències desencadenades en el sector bancari i el col·lapse del gegant Credit Suisse, «la boira entorn de les perspectives econòmiques mundials s’ha espessit, de manera que els senyals positius que van crear a principis del 2023 s’han apagat «enmig d’una inflació obstinadament alta i les recents turbulències en el sector financer». En el seu nou informe de perspectives mundials, publicat aquest dimarts en el marc de la reunió de primavera, l’FMI tradueix aquest clima d’incertesa financera en una lleu revisió a la baixa del ja anèmic creixement mundial previst per a aquest any (del 2,9% que s’apuntava el gener, al 2,8%) i adverteix que si l’estrès financer, que ara sembla embridat, es desboca, la retallada serà una mica més elevada, arrossegada a la baixa per les economies desenvolupades.

De moment, el pronòstic de referència per a l’economia mundial, que assumeix que les recents tensions financeres estan contingudes, és que el creixement mundial caigui del 3,4% de 2022 al 2,8% el 2023 (una dècima per sota del pronosticat al gener), abans d’augmentar lentament i col·locar-se en el 3% el 2024, fins a completar el quinquenni. «Es tracta de la menor previsió a mitjà termini en dècades», apunta l’FMI per remarcar la magnitud de la debilitat econòmica mundial. A més, s’adverteix que en un escenari «plausible» amb més estrès financer, el creixement mundial quedaria retallat al 2025 el 2023 (el creixement més feble des de la recessió mundial) i a l’1% per a les economies avançades. «Les anèmiques perspectives reflecteixen les estrictes polítiques necessàries per reduir la inflació [pujada de tipus d’interès], les conseqüències del recent deteriorament de les condicions financeres, la guerra en curs a Ucraïna i la creixent fragmentació geoeconòmica», enumera l’informe.