Nou tràmit

El projecte de tramvia del Camp de Tarragona avança

Surten a informació pública els estudis informatius i d’impacte ambiental de la connexió entre Tarragona i Reus

El projecte de tramvia del Camp de Tarragona avança

Departament de Territori

3
Es llegeix en minuts
Cristina Buesa
Cristina Buesa

Periodista

Especialista en infraestructures de mobilitat i la Copa Amèrica de vela.

ver +

Després de la licitació dels set primers trens de la futura línia de tramvia del Camp de Tarragona a finals de març, aquest dimecres s’ha fet un pas més en l’avenç del projecte. El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) publica l’anunci d’informació pública dels estudis de la connexió entre Tarragona i Reus (Baix Camp) i els recorreguts urbans del tramvia per la capital tarragonina.

A partir d’aquest moment s’obre el termini perquè les administracions, entitats i particulars consultin els estudis informatiu i d’impacte ambiental i puguin presentar les propostes i al·legacions oportunes, fins al pròxim 14 de juliol, ha informat en un comunicat el Departament de Territori.

34 quilòmetres i 33 estacions

L’àmbit a exposició pública correspon a la xarxa que uneix Reus i Tarragona, incloent-hi les penetracions urbanes, passant per Vila-seca, i que també dona accés a l’aeroport de Reus i completa el tram sud de Cambrils. Té una longitud de 34 quilòmetres i comprèn 33 estacions, de les quals 8 seran intercanviadors (una amb l’aeroport de Reus, dos amb les estacions d’autobusos a Reus i Tarragona, i les restants amb estacions de Rodalies i de llarg recorregut).

A Reus, els serveis s’articulen mitjançant un bucle perimetral en forma de cor i, a Tarragona, mitjançant un sistema en creu amb intercanvi al centre de la ciutat a Imperial Tàrraco, als barris de ponent mitjançant un sistema de penetració urbana alternatiu al directe de l’N-340.

Això permetrà, segons les previsions de Territori, que els municipis puguin desenvolupar un servei metropolità interurbà adaptat a les característiques pròpies. Al comptar amb un traçat independent de la xarxa ferroviària en servei, pot adoptar l’ample estàndard europeu i ofereix més possibilitats a l’hora d’adquirir el material mòbil i gestionar el servei. D’altra banda, és un sistema integrat a l’entorn, que inclou trams sense catenària en els àmbits densament poblats.

La línia desapareguda de la costa

La idea de construir una línia de tren-tramvia a Tarragona va néixer amb el tancament de la línia ferroviària de la costa que creuava pràcticament pel front marítim d’aquests municipis. No obstant han hagut de superar-se anys de negociacions amb els ajuntaments de la zona i que el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural avalés en l’estudi d’impacte ambiental que no s’aprofités l’antic traçat ferroviari d’Adif, una cosa que també compartia Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), que explotarà el nou sistema tramviari.

Un dels discursos habituals de l’actual conseller de Territori, Juli Fernàndez, és l’expansió del transport públic «per a tothom i a tot arreu», amb la qual cosa el projecte del tramvia tarragoní és un dels emblemàtics. De fet, s’han encarregat també estudis en altres punts de Catalunya per analitzar la viabilitat de més línies de tramvia.

Primer tram adjudicat

A l’octubre, Territori havia adjudicat el primer tram de tramvia del Camp de Tarragona, el que unirà Cambrils (Baix Camp), Salou Vila-seca (Tarragonès), amb 14,6 quilòmetres de longitud, que executarà i explotarà FGCcom farà també amb la futura T-Aeroport.

Notícies relacionades

L’empresa adjudicatària en aquell cas va ser Ayesa Enginyeria i Arquitectura, que té un termini de redacció de 15 mesos i un pressupost d’1,6 milions d’euros (amb IVA).

Poc ús del transport públic

Segons dades de la Generalitat, el 90% de la mobilitat al Camp de Tarragona avui dia és interna i la quota modal global del transport públic és del 18% en l’àmbit central. El que es pretén és fer créixer la quota modal del transport públic fins al 25% gràcies a serveis ràpids per a la mobilitat interurbana tant de residents com de visitants.