Georgieva: «No crec que ningú digui que un creixement mundial del 3% és fabulós»

La directora del Fons Monetari Internacional (FMI), Kristalina Georgieva, va afirmar aquest dijous que el creixement global pronosticat per als pròxims anys, que rondarà el 3%, mai pot ser considerat «fabulós», tot i que estigui lluny de la recessió. «Si llegeixes els nombres, no crec que ningú digui ‘oh, aquests són nombres fabulosos’», va afirmar la directora en la roda de premsa d’obertura de la reunió de primavera de l’FMI, a Washington, fent referència a la mitjana de creixement global del 3% previst pronosticat per l’organisme per als cinc pròxims anys.

Georgieva va respondre així una pregunta sobre les declaracions de la secretària del Tresor nord-americà, Janet Yellen, que dimarts va rebutjar el pessimisme de l’FMI i va dir que no s’havia d’«exagerar la negativitat» que anticipen organismes com el Fons. «Estic d’acord amb la secretària Yellen en el fet que havíem temut una recessió» (que finalment ha desaparegut dels pronòstics), però «un creixement global del 2,8% (el 2023) no és suficient per generar oportunitats per a les empreses i les persones arreu del món i el més preocupant és la projecció d’un creixement feble a més llarg termini», va dir Georgieva. Tot això en un marc amb països encara absorbint els efectes de la pandèmia o de la invasió russa d’Ucraïna, d’una inflació encara molt elevada i d’unes condicions financeres més restrictives que dificulten la recuperació. «Les xifres tampoc són horribles, no estem en recessió [...] però no som en un gran lloc. Veiem que els riscos augmenten, si bé ara també tenim un historial de resiliència en els últims anys», va resoldre.

En la seva anàlisi prèvia a la ronda de preguntes, la directora de l’FMI va tornar a insistir que el seu pronòstic a mitjà termini per a l’economia mundial «és el més feble en dècades» i va dibuixar un panorama amb la inflació subjacent «obstinadament alta», amb una creixent fragmentació geopolítica que «té implicacions per al comerç» i «amb riscos a la baixa» que han augmentat. A més, va afegir, «lluitar contra la inflació i salvaguardar l’estabilitat financera s’ha tornat més complex amb les recents pressions del sector bancari».

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Un dels principals desafiaments, va assenyalar Georgieva, és l’elevat deute públic i és per això imprescindible ajudar en el refinançament del deute de molts països. «Hem d’ajudar-los a resoldre l’aclaparadora càrrega del deute i ajudar a garantir que l’FMI pugui continuar donant-los suport en el futur», va dir.

Georgieva va recordar que aquest dimecres es va celebrar una taula rodona sobre deute sobirà i que ja s’estan aconseguint «progressos tangibles sota la copresidència del Banc Mundial, l’FMI i l’Índia com a president del G-20». «Hem reunit creditors públics i privats, així com prestataris per primera vegada, tots asseguts al voltant de la taula per accelerar els casos de reestructuració», va dir. «Ens vam reunir ahir i em sento molt encoratjada pels resultats positius», va afegir. Georvieva va esmentar alguns dels acords assolits, com la millora de l’intercanvi d’informació sobre les projeccions macroeconòmiques i les avaluacions de sostenibilitat en una etapa primerenca del procés de reestructuració del deute.