El Govern convoca una cimera amb les energètiques per ampliar el seu ‘megapla’ verd amb més renovables

El Govern prepara una actualització del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC), el full de ruta verd del país fins al 2030, per fer més ambiciosos els seus objectius de desplegament massiu d’energies netes i que ha d’estar llest aquest mateix any. L’Executiu ultima la seva proposta definitiva d’ampliació del seu megapla verd i prepara contactes directes amb les principals patronals energètiques per abordar la revisió de les metes per tecnologies fins al final de la dècada.

El Ministeri per a la Transició Energètica, comandat per la vicepresidenta Teresa Ribera, ha convocat les grans associacions empresarials de les elèctriques, les gasistes, les renovables i les nuclears a una reunió el pròxim 27 d’abril per abordar directament el disseny dels nous objectius del PNIEC, segons confirmen diverses fonts de les organitzacions citades a la trobada i el mateix Ministeri.

El Govern ja ha fet arribar la convocatòria a la patronal de les grans elèctriques Aelec –que agrupa Iberdrola, Endesa i EDP–; l’Associació Espanyola del Gas (Sedigás) –en la qual s’integra Naturgy i participen comercialitzadores, empreses de xarxes de transport i distribució i proveïdors del sector–; l’organització transversal APPA Renovables, amb representació de tots els subsectors verds; l’Associació Empresarial Eòlica (AEE); la Unió Espanyola Fotovoltaica (UNEF), la principal associació del sector de l’energia solar; o el Fòrum Nuclear, que representa totes les grans elèctriques propietàries de centrals nuclears i la indústria lligada al sector, entre altres organitzacions empresarials energètiques.

Nou ‘megaplà’ aquest any

Espanya compta amb un full de ruta de transició verda, amb objectius intermedis marcats per al 2030 en el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima per disparar el pes de les energies renovables, i amb la meta final d’arribar al 2050 amb una descarbonització plena i una economia neutra en emissions substanciada a través de la llei de canvi climàtic. El mannà dels fons europeus del Pla de Recuperació, que té la transició energètica com un dels seus pilars, ha de servir com a propulsor d’aquest camí cap a la descarbonització.

El Govern central prepara una revisió del PNIEC per fer-lo més ambiciós, en línia amb les exigències de la Unió Europea, cosa que accelerarà els objectius de desplegament de les energies renovables i també els d’hidrogen verd o biometà, i que condicionarà –com ja fa l’actual marc– l’ús futur dels combustibles fòssils i de l’energia nuclear.

L’Executiu ha d’enviar la seva proposta de nova versió del megaplà verd a Brussel·les abans del pròxim 30 de juny després d’obrir un nou procés de consulta pública en les pròximes setmanes, i la Comissió Europea ha d’aprovar el text definitiu abans de final d’any. L’actual versió del PNIEC espanyol, aprovada de manera definitiva el 2021 i que marca els objectius del mix de generació elèctrica, contempla la posada en marxa d’uns 60.000 megawatts (MW) de nova potència d’energies renovables fins al 2030, així com metes molt modestes de gasos renovables (tant hidrogen com biometà) i de capacitat d’emmagatzematge.

El sector demana més ambició

Les grans empreses del sector i les seves patronals ja han estat reclamant al Govern disparar aquests objectius de renovables per ajustar-se a les noves ambicions comunitàries, aspirant a assolir almenys entre 110.000 i 120.000 MW de nova potència verda, tant solar com eòlica, al final de la dècada.

La patronal fotovoltaica UNEF vol accelerar l’expansió de l’energia solar i pressiona l’Executiu per elevar els objectius de fotovoltaica des dels 39.000 MW que planteja l’actual versió del PNIEC i disparar-los fins a entre 55.000 i 65.000 MW de nova potència, amb increments d’entre el 40% i el 66% en relació amb l’escenari actual. En aquesta nova potència que demana l’associació s’inclouen 15.000 MW d’instal·lacions d’autoconsum, que fins ara no es recullen de manera diferenciada en el pla governamental. .

L’Associació Empresarial Eòlica (AEE), per la seva banda, reclama també elevar les metes d’instal·lacions de generació d’electricitat amb vent. La patronal eòlica demana augmentar des dels 50.300 nous MW ara contemplats en el pla fins a un total de 63.000 MW addicionals, un 26% més. La petició de l’AEE contempla sumar 3.000 MW d’eòlica marina, 9.500 MW d’eòlica terrestre dedicada a fabricar hidrogen, 750 MW d’eòlica terrestres addicional i contemplar també una repotenciació de 15.000 MW de parcs ja existents.

Sí al gas renovable, no a la nuclear

El Govern també ha confirmat que la futura actualització del PNIEC pretén donar més protagonisme als gasos renovables. Des de la Secretaria d’Estat s’ha anticipat que hi haurà un increment substancial en els objectius de producció de biometà i també un gran impuls a l’expansió de l’hidrogen verd.

El Ministeri per a la Transició també ha confirmat que no contempla incloure en el nou pla verd una revisió del calendari de tancaments de les centrals nuclears pactat amb les elèctriques i que preveu clausures progressives entre el 2027 i el 2035 fins a l’apagada nuclear total. «El Govern no es planteja el canvi del calendari ni un augment de la vida de les centrals nuclears. El Govern seguirà amb l’acord entre les companyies propietàries i Enresa, i així ho veuran en la pròxima actualització del PNIEC. La resposta és no», va sentenciar recentment la secretària d’Estat d’Energia, Sara Aagesen.

Els objectius de la UE

La Unió Europea s’ha marcat un objectiu intermedi de reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle un 55% per al 2030 en relació amb els nivells del 1990. I en plena crisi energètica, la UE ha posat en marxa la seva estratègia RePower EU per impulsar la seva sobirania energètica i que contempla reformes en les directives d’energies renovables i d’eficiència energètica per incloure objectius més ambiciosos.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

El pla dissenyat per la Comissió Europea per trencar la dependència europea dels hidrocarburs de Rússia contempla inversions per 210.000 milions d’euros fins al 2027. L’objectiu és que els països llancin noves iniciatives per reduir el seu consum energètic, diversificar proveïdors sobretot de gas i accelerar el desplegament de renovables com a via per guanyar sobirania energètica i reduir la vulnerabilitat europea que la invasió militar de Rússia sobre Ucraïna ha deixat al descobert.

Entre els objectius marcats per frenar la crisi energètica i accelerar la desconnexió de Rússia, Brussel·les atorga una rellevància estratègica a l’impuls dels gasos renovables com a part de la transició cap a un futur descarbonitzat i per blindar la sobirania energètica, ja que es poden produir a la mateixa Unió Europea. En el seu full de ruta REPowerEU es marca com a objectius augmentar la producció i importació d’hidrogen renovable fins als 20 milions de tones el 2030, o ampliar fins als 35.000 metres cúbics la producció de biometà. I es contempla destinar 27.000 milions d’euros al desplegament d’infraestructures d’hidrogen i 10.000 milions més a reforçar les xarxes gasistes per les quals circularà és gas d’origen renovable.