Calviño lamenta que no s’hagi pogut acordar a l’FMI un comunicat sobre la guerra d’Ucraïna

La vicepresidenta primera i ministra d’Afers Econòmics i Transformació Digital,Nadia Calviño, ha lamentat que no hagi sigut possible acordar un comunicat per a la recerca d’una postura conjunta sobre la invasió russa d’Ucraïna i el control del deute.

Així ho ha assenyalat Calviño en qualitat de presidenta del Comitè Monetari i Financer Internacional (IMFC, en les sigles en anglès), òrgan rector de les polítiques del Fons Monetari Internacional (FMI), compost per 24 membres de diferents països.

«Hem fet tots els possibles per acordar un comunicat. Malauradament, no s’ha pogut aconseguir», ha dit Calviño. «La guerra d’Ucraïna continua infligint un gran perjudici econòmic i humanitari per a l’economia en el seu conjunt i continua sent la principal font d’incertesa», ha recordat la vicepresidenta.

Calviño ha destacat que, si bé sí que hi ha hagut «converses molt productives» i «discussions molt constructives» que donen fe de «la voluntat de cooperar», no hi ha hagut «unanimitat en el missatge de Bali sobre la guerra que es va acordar pels líders del G-20» el 2022. Aleshores, la majoria de membres van condemnar la guerra a Ucraïna i van criticar-ne l’impacte en l’economia mundial.

No obstant, ni la Xina ni Rússia van assistir en persona a aquesta sessió. La resta de països del grup van culpar el conflicte de la inflació, els desajustos en les cadenes de distribució i del creixement de la inseguretat alimentària i energètica.

Fora d’això, Calviño ha recordat com les institucions multilaterals són clau per atendre les necessitats dels «països vulnerables», com Ucraïna i Sri Lanka, i ha celebrat que la cita sí que ha servit per «incrementar la cooperació per part dels membres en les polítiques econòmiques» i per reforçar «la xarxa de seguretat financera global».

Per la seva banda, Kristalina Georgieva, directora gerent del Fons Monetari Internacional, ha demanat que les autoritats monetàries continuïn combatent la inflació alhora que «salvaguarden l’estabilitat financera».

«Necessiten treballar plegats en els següents passos a seguir per fomentar el creixement potencial en els anys venidors i necessiten donar suport als nostres membres més vulnerables», ha afegit Georgieva.

Notícies relacionades

Hisenda vigilarà més les targetes: demanarà aquestes dades sobre els moviments

L’impost a la banca costarà més al BBVA i el Sabadell si es fusionen

A més, ha animat els països a reduir la pobresa i augmentar els recursos destinats al Fons de Creixement i Reducció de la Pobresa. «És un instrument que ha demostrat ser útil a l’oferir suports lliures d’interessos a països de baixos ingressos i que té una demanda rècord ara que els interessos són alts», ha dit Georgieva.

Si no es concedeix, ha alertat, els països pobres «podrien no assegurar-se el suport que necessiten». La directora ha quantificat el finançament necessari en un total de 6.300 milions d’euros (5.736 milions d’euros).