Espanya avança cap a l’apagada nuclear i descarta retardar els tancaments

Malgrat les pressions de l’oposició política i d’algunes patronals industrials, el Govern actual defensa mantenir sense canvis les dates de clausura acordades. El Ministeri per a la Transició Ecològica ja ha anticipat que en la pròxima revisió del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC), el full de ruta que estableix amb quines tecnologies es produirà l’electricitat fins al 2030, no hi ha cap possibilitat que inclogui un canvi en el calendari de tancaments cap a l’apagada nuclear.

«El Govern no es planteja el canvi del calendari ni un augment de la vida de les centrals nuclears. El Govern continuarà amb l’acord entre les companyies propietàries i Enresa, i així ho veuran en la pròxima actualització del PNIEC», va dir fa unes setmanes la secretària d’Estat d’Energia, Sara Aagesen, al Congrés. El nou full de ruta pel 2030 que prepara l’Executiu inclourà objectius més ambiciosos en renovables, en hidrogen verd, en biometà, en emmagatzematge... Però no en nuclears.

Treure’s la pressió

Treure’s la pressió

Des del Govern es remarca que cap companyia ha transmès formalment la voluntat de canviar els terminis d’operació de les centrals ni ha expressat el seu interès per augmentar les inversions en nuclears, i que retardar el tancament no és una solució per atendre la urgència provocada per la crisi energètica, ja que el primer tancament no es produirà fins d’aquí quatre anys.

Durant la crisi energètica, el PP, Vox i Ciutadans han estat pressionant l’Executiu reclamant-li revisar el calendari de tancament per allargar els terminis. Les companyies elèctriques propietàries de les centrals (Endesa, Iberdrola, Naturgy i EDP) treballen de moment amb els terminis de tancament fixats com a únic escenari oficial, però comencen a sumar-se veus també al sector energètic que almenys s’ofereixen a negociar amb l’Executiu una revisió de les dates si es considera necessari per arribar als objectius de descarbonització de l’economia espanyola.

Des del sector nuclear s’ha anat apuntant que no hi ha impossibilitats tècniques perquè les centrals segueixin funcionin més enllà de les dates previstes, però advertint que només ho faran si se’n garanteix la viabilitat econòmica. És a dir, les companyies elèctriques no s’oposen a continuar operant els reactors si se’ls garanteix la rendibilitat amb alguna mena de retribució estable o ingressos fixos per l’electricitat produïda i també amb menys impostos que els que assumeixen actualment.

Data límit per decidir

Data límit per decidirLes companyies del sector nuclear també adverteixen que els terminis per decidir si es revisa el calendari de tancaments de les centrals no són il·limitats i que, si es vol retardar les primeres clausures, la decisió no pot trigar a arribar. I és que, per posposar les primeres clausures, singularment la d’Almaraz I el 2027, s’ha de prendre una decisió aquest any o el vinent a tot estirar. Així, les nuclears posen deures al pròxim Govern que surti de les eleccions previstes inicialment per al desembre.

Espanya compta amb set reactors actius repartits en cinc nuclears que, de manera sostinguda, concentren al voltant del 20% de tota la producció elèctrica del país cada any. Els defensors de la nuclear destaquen la fiabilitat que ofereixen les centrals per aportar electricitat sense emissions de CO₂ de manera permanent, contra la intermitència de la producció de les renovables.

A tres anys vista

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Enresa, les companyies elèctriques i el Consell de Seguretat Nuclear, el regulador que vetlla per la seguretat de les centrals al país, treballen amb el calendari de tancament pactat amb el Govern com el full de ruta de terminis d’operació i de planificació. El tancament gradual i escalonat dels set reactors espanyols acordat el 2019 amb les grans elèctriques contempla que Almaraz I tancarà el 2027; Almaraz II, el 2028; Ascó I, el 2030; Cofrentes, el 2030; Ascó II, el 2032 i Vandellòs II i Trillo, el 2035.

Des de la patronal Foro Nuclear, des de les companyies propietàries de les centrals i també des del CSN, el regulador que vetlla per la seguretat de les centrals al país, es remarca que el procés previ de planificació d’inversions i recursos necessaris i el procediment d’estudi i de preparació per a la prolongació del permís d’explotació de cada central nuclear requereixen en el seu conjunt un termini d’uns tres anys. Així que evitar el primer tancament d’un reactor previst per al 2027 exigeix adoptar una decisió l’any vinent, a tot estirar.