¿On són les vivendes de la Sareb que Sánchez destinarà a lloguer assequible per a joves i famílies?

El Consell de Ministres aprovarà aquest dimarts la mobilització de 50.000 vivendes de la Sareb (Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària), l’anomenat «banc dolent» públic que gestiona pisos procedents d’impagaments, per contribuir a abaixar els preus del lloguer. El president del Govern, Pedro Sánchez, va fer aquest anunci, que va avançar aquest diari, en la clausura de la convenció que el PSOE va celebrar aquest cap de setmana a València, en què es va tancar el programa marc per a les eleccions municipals. D’aquesta manera, va dir, «anirem més enllà», després de l’acord de la llei de vivenda.

No obstant, a les grans regions tensades pels preus de la vivenda, la Sareb només disposa de 15.600 vivendes a Catalunya i la Comunitat de Madrid, menys d’una tercera part. El 70% dels pisos són a les petites ciutats i només el 15% de la vivenda i el terreny que forma part de la cartera de la Sareb és a capitals de província, les ciutats on el lloguer és més car.

Les últimes dades disponibles que proporciona la Sareb assenyalen que l’organisme disposa d’un total de 133.314 immobles. No obstant, d’aquest patrimoni només 46.542 són vivendes ja construïdes i 24.619 són terrenys disponibles. D’aquestes 46.542 vivendes, sol 7.087 se situen a capitals de província. 

Notícies relacionades

El Govern injecta 1.200 milions a megaprojectes d’hidrogen verd

L’Executiu es proposa elevar al 9% del PIB el pes de la construcció

La Sareb destinaria d’aquesta manera unes 21.000 vivendes addicionals a lloguer social, per oferir-les a comunitats autònomes i ajuntaments perquè les comprin i les destinin a aquest objectiu. 

 La societat que va rebre els actius immobiliaris tòxics de les entitats financeres rescatades entre el 2008 i el 2012 elevarà d’aquesta manera les vivendes que aportarà al Pla estatal de lloguer assequible, impulsat pel Govern, fins a rondar les 50.000, significativament per sobre de les anunciades inicialment pel Ministeri de Transports, entre 25.000 i 30.000.