¿On són els pisos i el sòl de la Sareb?

Al País Valencià és on es concentra més proporció de vivendes i sòls de la Sareb, amb el 22% del total, i majoritàriament procedeixen d’antigues caixes com la CAM, absorbida per Banc Sabadell, o Bancaja, integrada a Bankia, avui dins de CaixaBank. El segueixen Catalunya, amb el 19,8%, amb gran pes d’impagaments procedents de les antigues Catalunya Caixa (avui a BBVA) i Caixa Laietana (Bankia, avui CaixaBank), entre d’altres, i Andalusia, amb l’11,6%, procedent d’entitats com Caja Granada (avui dins de CaixaBank després de diferents fusions i integracions). En total, aquesta societat disposa d’una cartera de 133.314 immobles. Però, d’aquesta quantitat, només 46.542 són vivendes ja construïdes i 24.619 són terrenys disponibles. Només el 15% dels immobles i el sòl que formen part de la cartera de la Sareb són a capitals de província, les ciutats on més car és el lloguer. I és que el 70% de les vivendes són a les petites ciutats.

A Catalunya hi ha 13.499 vivendes en cartera de la Sareb, 2.872 sòls i 1.751 vivendes en construcció. Majoritàriament aquests actius procedeixen d’antigues caixes. Un total de 6.997 són a la província de Barcelona, on a més hi ha 2.872 sòls i 1.751 immobles en obres. La capital, Barcelona, disposa de 767 vivendes de la Sareb, 37 sòls i un immoble en construcció. A la província de Tarragona són 3.010 les vivendes en cartera, 1.159 els sòls i 600 les vivendes en obres. A la capital de la província consten 169 immobles de la Sareb i 12 sòls. A Girona són 1.776 les vivendes en mans d’aquesta societat pública, 505 els sòls i 203 els immobles en construcció. A la capital, hi ha 347 vivendes de la Sareb i 13 sòls. I a la província de Lleida són 286 les vivendes propietat de la Sareb, 66 els sòls i 15 els immobles en construcció. A la capital de la província, són 286, 66 i 15, respectivament.

La societat pública acaba d’anunciar la convocatòria d’un concurs perquè empreses especialitzades l’ajudin a desallotjar vivendes i a aportar solucions per a famílies vulnerables. En la mateixa línia, va treure a concurs la venda i el lloguer d’immobles de la seva cartera, de la qual s’ocupen des del 2021 Anticipa-Aliseda i Hipoges. Per al desenvolupament immobiliari disposava des del 2018 d’una aliança a través del vehicle Árqura Homes. I, com a resultat de licitacions celebrades el 2021, posseeix un proveïdor especialitzat en gestió urbanística (Serviland) i un altre per a la finalització d’obres en curs (Domo). Del lloguer assequible i social se n’ocupa Servihabitat.

La Sareb va néixer el 2012 com a resultat del diàleg de l’Estat espanyol i les autoritats europees per recapitalitzar les entitats financeres més afectades per la crisi financera del 2008. La companyia, que va passar a tenir l’Estat com a principal accionista fa un any, va absorbir els actius deteriorats d’aquelles entitats. Entre el 2012 i el 2013 va adquirir un paquet de gairebé 200.000 actius problemàtics que incloïa préstecs al promotor i immobles, per un preu fixat pel Banc d’Espanya: 50.781 milions d’euros.

En l’actualitat, disposa encara de 27.716,1 milions d’euros en actius, que en principi haurà de vendre abans del novembre del 2027, tret que el Govern decideixi prolongar la seva vida útil. El problema és que l’empresa pública acumula actualment unes minusvàlues latents de 8.569 milions, ja que el 61% li va ser traspassat a un preu superior al seu valor actual, cosa que li provocarà pèrdues a l’hora de vendre els actius afectats tret d’una repreciació que sembla complicada.