La Sareb i la Generalitat negocien la venda de vivendes més important a una comunitat

La mateixa vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, ha confirmat aquest dilluns a TVE que «s’està negociant un acord molt important amb la comunitat autònoma de Catalunya». Fins al juny del 2022, la societat que va rebre els actius immobiliaris tòxics de les entitats financeres rescatades entre el 2008 i el 2012 tan sols havia venut 387 vivendes a administracions públiques. Els primers mesos del 2023, aquesta activitat ha agafat un nou impuls amb el traspàs de 15 vivendes i 13 garatges a Múrcia per 884.000 euros, 40 pisos a la Xunta de Galícia per 3,5 milions i, sobretot, 500 a la Comunitat Valenciana per 50 milions. L’operació que negocien la societat controlada per l’Estat i la Generalitat catalana en principi superarà les vivendes traspassades a la Generalitat valenciana, segons les fonts consultades.  

Caldrà veure, amb tot, que el clima preelectoral no enterboleixi el procés. «Els últims temps, s’han intensificat els contactes i les converses entre els dos Governs i la Sareb per avançar en aquesta línia, i per això ens inquieta l’anunci d’ahir i la seva possible concreció mitjançant l’acord del Consell de Ministres de demà (per dimarts). En tot cas, reitero que compartim la necessitat d’augmentar el parc de vivenda social, però des de la convicció que qualsevol mesura adoptada forçosament ha de ser també compartida i consensuada, i tenir en compte sempre que el parc de vivenda pública ha de ser planificat, gestionat i executat per la Generalitat de Catalunya juntament amb les administracions locals, si realment es persegueixen solucions efectives, viables i reals per a aquest problema», ha advertit el conseller en la seva missiva a la ministra. 

Fernàndez, així, ha recordat a Sánchez que la Generalitat ha plantejat «en repetides ocasions» per carta i en comissions bilaterals la «necessitat urgent d’abordar la plena disposició de la totalitat del patrimoni de vivenda i sòl de la Sareb» perquè pogués ser destinat a finalitats socials pel Govern i les administracions locals catalanes. Més contundentment s’ha pronunciat la portaveu d’ERC, Marta Vilalta: «El PSOE es mou més per l’emergència electoral que per l’emergència habitacional o social. Podrien haver fet fa temps aquesta acció per mobilitzar milers d’habitatges».

Sostenibilitat social

El Govern va aprovar per llei el gener del 2022 que, a més de liquidar els seus actius per evitar engreixar encara més la seva factura per a les arques públiques, la Sareb hagi de complir un principi de sostenibilitat social. Pedro Sánchez va confirmar diumenge passat que –com va avançar EL PERIÓDICO a principis de març– la companyia elevarà a 50.000 la seva aportació al pla estatal de vivenda social amb 14.000 lloguers socials a ocupants de vivendes de l’empresa ja habitades, fins a 15.000 vivendes per la promoció publicoprivada de sòl per a la construcció de pisos de lloguer social, i 21.000 que s’han posat a disposició de comunitats autònomes i ajuntaments perquè els comprin i els destinin a aquest tipus d’arrendament. 

És en aquesta tercera pota del pla on s’emmarca la negociació de la companyia amb la Generalitat. La mateixa Sareb ja va reconèixer a finals de febrer, quan va tancar la venda amb la Comunitat Valenciana, que estava en negociacions amb altres comunitats. «Aquesta és la primera operació de venda a una administració pública d’aquesta envergadura. Sareb espera que aquest acord pugui estendre’s a altres comunitats autònomes i d’aquesta forma continuar aplicant el principi de sostenibilitat i utilitat social i, alhora, avançar en la generació d’ingressos per al repagament del seu deute», va apuntar. 

Així, la Sareb està treballant per identificar quines administracions estarien interessades a adquirir vivendes i si la localització dels seus immobles s’adequa a les seves necessitats, així com a comprovar l’estat d’habitabilitat dels pisos i les seves necessitats de reforma. Precisament, fa unes setmanes va anunciar un concurs públic per contractar una empresa que s’ocupi del «servei integral de manteniment» dels seus actius immobiliaris. Més recentment, va treure a licitació un altre concurs per contractar empreses que l’ajudin a desallotjar pisos ocupats il·legalment i a identificar si els habitants són vulnerables, i en aquest cas brindar-los una solució social. 

Cessions fracassades

El Consell de Ministres d’aquest dimarts no aprovarà formalment res, sinó que analitzarà un informe sobre la nova estratègia social de la Sareb, presentat per la vicepresidenta Calviño. Els Ministeris d’Economia (com a responsable de la companyia a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària) i de Transports (encarregat de la política estatal de vivenda), més els d’Inclusió i Repte Demogràfic, han estat un any preparant la nova estratègia de la companyia, juntament amb l’equip directiu que va passar a gestionar-la després de la presa de control per part de l’Estat el març de l’any passat.

El parc d’immobles que la companyia ofereix cedir (no vendre) a autonomies i ajuntaments ha pujat des de les 4.000 inicials del 2013 fins a les 15.000 ampliables en unes altres 5.000 del 2021. El problema és que les cessions han sigut molt inferiors a les inicialment previstes: tot just 3.386 fins al juny. Els convenis de cessió, així, no han funcionat bé per les dificultats de les administracions locals més petites per gestionar els actius i per la falta de vivendes en localitats on se sol·licitaven. Per mirar de solucionar-ho, i a més contribuir al seu objectiu principal de vendre els actius i reduir el cost per al contribuent, la Sareb vol impulsar les vendes a les administracions territorials.

Nacionalització

Notícies relacionades

L’Estat i Criteria evitaran controlar més del 50% d’accions de CaixaBank

El nou reglament d’estrangeria facilita els contractes en origen

A l’arrel de tot plegat hi ha la decisió d’Eurostat d’obligar Espanya el març del 2021 a incloure l’empresa dins del sector públic a efectes comptables, cosa que va elevar el deute en 34.918 milions i el dèficit en 10.528 milions. L’oficina estadística comunitària va actuar així a causa principalment de les pèrdues multimilionàries que va acumular la Sareb des de la seva creació, el 2012, fins al tancament del 2020 (5.075 milions) van volatilitzar els seus recursos propis (4.800 milions de capital i deute subordinat que li van aportar l’Estat i accionistes privats, principalment bancs). Davant aquesta situació, el Govern va aprovar un canvi legal que li va permetre el març de l’any passat adquirir a un preu simbòlic un 4,24% addicional del capital social de l’empresa, per elevar la seva participació al 50,14%. 

Això li va permetre prendre’n el control, una vegada assumit que l’Estat haurà de pagar el deute pendent de la Sareb en cas que no pugui fer-ho la companyia. Així, la Sareb pot continuar operant gràcies a un canvi legal aprovat pel Govern el març del 2020, que li permet continuar amb la seva activitat malgrat tenir un voluminós patrimoni negatiu que a una altra empresa el portaria a la fallida. No obstant, la companyia té encara pendent d’amortitzar 30.481 milions d’euros del deute avalat per l’Estat amb què va pagar a les entitats rescatades els actius immobiliaris que li van traspassar.