Una sentència censura una empresa per acomiadar un treballador sense escoltar-lo abans

Els fets jutjats es remunten al 7 d’abril del 2022, quan la direcció d’una empresa d’ITV li comunica al demandant que, després de 20 anys en plantilla, ha sigut acomiadat per «transgressió de la bona fe contractual, així com l’abús de confiança en l’acompliment de treball», segons recull la sentència. El motiu de l’acomiadament va ser la revisió d’una motocicleta.

El torn de l’empleat estava a punt d’acabar, la va fer ràpidament i únicament va deixar constància de desperfectes de poca importància perquè així el vehicle pogués ser autoritzat. No obstant, en una revisió posterior, la mateixa empresa va detectar una sèrie de deficiències greus de les quals l’empleat no havia deixat registre i que impossibilitaven que l’esmentada motocicleta tornés a posar-se en circulació.

El mateix empleat va reconèixer posteriorment, per carta a l’empresa, que no havia actuat amb la deguda diligència. Uns dies després va rebre una notificació que havia sigut cessat per motius disciplinaris, cosa que eximeix la companyia d’abonar-li una indemnització pels 20 anys de serveis prestats.

La titular del número 1 del jutjat social de Mataró considera que l’empresa tenia tota la raó a invocar un cessament disciplinari, ja que les proves aportades constaten que l’empleat va cometre una negligència sabent que no estava actuant correctament. «Tot i que consta un sol incompliment laboral d’aquest tipus en el conjunt de la relació laboral, de més de 20 anys, implica una gravetat prou rellevant en la conducta del treballador», recull la sentència.

També descarta l’argument de la defensa que el treballador no buscava de manera manifesta un perjudici per a l’empresa, així com tampoc es va enriquir amb la seva actuació. «Manca de transcendència i amb el mateix abast valoratiu, la inexistència d’una voluntat específica del treballador de comportar-se deslleialment», apunta la jutge.

Precedent a Mallorca

No obstant, i malgrat que els motius de la companyia eren lícits, a ulls de la jutge, per justificar el cessament, el problema d’aquest va ser el seu procedir. I és que tot treballador té dret a donar la seva versió dels fets i defensar-se davant la seva empresa si aquesta considera el seu acomiadament per motius disciplinaris.

«No haurà de donar-se per acabada la relació de treball d’un treballador per motius relacionats amb la seva conducta o el seu rendiment abans que se li hagi ofert la possibilitat de defensar-se dels càrrecs formulats contra ell», diu el conveni 158 de l’OIT. Conveni que persegueix homogeneïtzar unes mínimes garanties de cara a la finalització de les relacions laborals i del qual Espanya és signant des del 26 abril del 1985.

Notícies relacionades

Treball obre la porta a millorar les indemnitzacions per acomiadament segons edat o situació familiar

Primera sentència del TSJC que eleva la indemnització per acomiadament: «És insignificant»

L’aplicació d’aquest criteri té el seu antecedent recent en una sentència del TSJ de les Balears, segons recull el vicedegà de docència de la UOC, Ignasi Beltran, en el seu blog personal. En l’esmentat cas, el tribunal va qualificar d’improcedent l’acomiadament d’un professor de Mallorca que prèviament havia sigut sancionat i cessat per comentaris sexistes a alumnes.

La investigació penal va ser arxivada per falta de proves, ja que no va quedar demostrat que els comentaris que va poder realitzar el professor tenien la interpretació que van denunciar els alumnes i que va assumir la propietat de l’escola. I l’alt tribunal va considerar que la direcció va incomplir amb el seu deure d’escoltar i donar la seva versió dels fets abans de cessar el professor.