¿On centra Hisenda la recerca de frau?

A l’Agència Tributària li interessa detectar i aflorar el màxim de rendes i ingressos que escapen al seu control i que haurien de tributar. Cada exercici, elabora un pla d’inspecció en què es tracen les línies mestres de les indagacions i actuacions per aflorar ingressos que miren d’eludir el pagament de tributs. Aquest exercici ha posat en el punt de mira en un ventall d’activitats que van des de les criptomonedes fins a les rehabilitacions i obres en vivendes. 1. ¿Quines actuacions estan previstes amb les criptomonedes? En els últims anys, les inversions en criptomonedes com a bitcoin s’han disparat i un 11% dels residents a Espanya afirma haver-hi invertit, és a dir, uns 4 milions de persones, segons indica l’assessoria virtual TaxDown. De fet, Hisenda ha reforçat mitjançant un reial decret el control sobre aquestes activitats, ja que, per exemple, les cases de canvi i guàrdia i custòdia de criptomonedes hauran de presentar una declaració informativa anual a partir del 2024 amb les operacions dels seus clients i una altra amb els saldos d’aquests. A l’anterior campanya de la renda, el Govern va presentar com a novetat la creació d’una sèrie de caselles específiques per presentar aquests actius. Aquest any, amb l’inici de la campanya de la renda, Hisenda ha informat sobre quins són els tipus de contribuents en què centrarà els seus avisos durant aquests mesos. Hisenda enviarà 328.000 notificacions als inversors de criptomonedes, que suposa un 40% més que l’any passat i un 2.116% més que el 2021, explica TaxDown. Aquesta plataforma recorda que a Espanya «no hi ha cap norma específica que reguli la compravenda de criptomonedes, per la qual cosa es regeixen pel tractament normal dels guanys i pèrdues patrimonials provocades per la transmissió d’elements». Per això només hauran d’incloure criptomonedes en l’IRPF aquells contribuents que hagin venut o intercanviat el 2022 alguna d’aquestes monedes virtuals, independentment de si s’han obtingut guanys o pèrdues en el procés. Però no hauran de fer-ho aquells que simplement les van comprar i no van fer cap moviment amb elles. 2. ¿Hi ha un especial control en el lloguer de vivendes? S’ha convertit en un clàssic també el control dels lloguers de vivenda. En especial, el dels propietaris que miren d’eludir aquests ingressos, tot i que aquest any es redueix el volum d’avisos. De fet, el fisc ha rebaixat el nombre d’alertes als propietaris d’immobles de lloguer a què es recorda la necessitat d’incloure en el seu IRPF els ingressos obtinguts per aquesta via, a la qual arribaran els 661.000, un 7% menys que l’any anterior. 3. ¿Hi haurà especial vigilància en la construcció? Un altre dels objectius de l’Agència Tributària és estrènyer el setge sobre la construcció, la rehabilitació i les reformes de vivendes i edificis a la recerca de frau, mitjançant ‘pentinats fiscals’. En les directrius del pla de control tributari per al 2023 s’apunta a totes les activitats perquè siguin declarades de forma correcta. El secretari d’Estat d’Hisenda, Jesús Gascón, va arribar a dir al Congrés que es tracta d’operar «a peu de carrer» per fer les comprovacions pertinents. 4. ¿Què passa amb la simulació de canvis de residència? Aquesta és una altra de les activitats en què se centra Hisenda. El pla de control tributari estableix «la necessitat de mantenir l’activitat de control en els supòsits de simulació de residència en comunitats autònomes diferents de la real». De tota manera són les administracions tributàries autonòmiques les que es bolquen més a destapar aquests canvis simulats per pagar menys impostos. En el cas de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), per exemple, aquesta és una àrea d’actuació, si bé s’ha reduït el nombre de liquidacions, tot i que s’ha multiplicat l’import, tant en les deslocalitzacions fictícies a altres autonomies com a l’estranger. L’any passat aquest organisme va practicar 24 liquidacions per deslocalitzacions fictícies de contribuents, la meitat que el 2021, però pel doble d’import, gairebé 50 milions. En total hi va haver 10 liquidacions que van generar 4,5 milions d’euros per simular canvi de residència a altres autonomies, sobretot a Madrid; i 14 a l’estranger, que van generar 45 milions. El 2021 van ser 45 liquidacions per 28,7 milions, de les quals 20 van ser per canvis ficticis a altres comunitats per 1,289 milions; i 25 a l’estranger, per 27,5 milions. 5. ¿I les rendes a l’estranger i les de no residents? Igual com l’any passat, el major nombre de notificacions que està enviant l’Agència Tributària estan relacionades amb les rendes que provenen d’altres països. Per això, aquells residents fiscals a Espanya que obtinguin rendes de béns immobles o altres ingressos procedents de l’estranger rebran un total de 807.000 avisos. Al seu torn el pla de control tributari també apunta a un control més gran als residents a Espanya que declaren les seves rendes a través de l’impost sobre la renda de no residents (IRNR) per rebaixar «artificialment» la seva factura fiscal. A més de comptar amb tipus impositius més baixos que l’IRPF, mitjançant aquest sistema aquest col·lectiu tributa només per la renda generada a Espanya no per tot l’obtingut a nivell mundial.