Límit al gas: fins quan s’aplicarà, quant es paga i preus

El denominat mecanisme ibèric suposa posar un límit al gas que s’utilitza per generar electricitat. Les centrals que produeixen electricitat amb gas (cicles combinats, carbó i algunes cogeneracions) reben una compensació per la diferència entre aquest preu màxim i el preu real del gas, però el consumidor s’estalvia la sobreretribució que rebien la resta de tecnologies (renovables i nuclears) que no tenen el gas natural entre els seus costos. La compensació a les centrals de gas corre a compte de tots els consumidors d’electricitat, així com de les vendes de gas a França els ingressos de les quals s’utilitzen per reduir aquest recàrrec. No obstant, el preu total del mercat majorista més el límit serà sempre inferior per a qualsevol consumidor que el que suposaria la inexistència del mecanisme en un context de preus alts.

Ribera ja va anunciar a principis de gener la seva intenció de demanar estendre aquest mecanisme a Brussel·les fins que «finalitzi la guerra» o «almenys fins a finals del 2024». A partir d’allà es van succeir les reunions polítiques i tècniques entre Espanya, Portugal i el departament de Competència de la Comissió Europea que lidera Margrethe Vestager. En una, celebrada a finals de gener, Vestager va plantejar als seus interlocutors que, a tot estirar, la pròrroga podria estendre’s fins al desembre del 2023 ja que el marc temporal de les mesures de suport a la guerra d’Ucraïna dura fins aquesta data. I per això, de moment, aquesta és la data límit.

A més de prorrogar el mecanisme de finals de maig fins a finals de desembre d’aquest any, la regla anterior establia que entre el juny i el desembre del 2022 el límit era de 40 euros per megawatt-hora (MWh), mentre que al gener s’incrementa a raó de 5 euros més cada mes fins al maig, quan havia de finalitzar en 65 euros per MWh. La pròrroga suposa la creació d’un nou camí de preus, des d’aquest mes d’abril d’1,1 euros per MWh cada mes, per arribar a aquests 65 euros a finals d’aquest any.

Segons les xifres del Ministeri per a la Transició Ecològica, des de la seva posada en marxa el 15 de juny de 2022, l’anomenat pel Govern com a ‘excepció ibèrica’ ha permès un estalvi acumulat de més de 5.100 milions d’euros per als consumidors. Aquesta xifra fa referència a la diferència entre el que s’hauria pagat als generadors d’electricitat sense el mecanisme ibèric i el que s’ha pagat amb el límit al gas. És a dir, a la sobreretribució que reben la resta de centrals elèctriques que no cremen gas. Segons una anàlisi de l’escola de negocis Esade, realitzada entre el 15 de juny i el 31 de desembre de 2022, les llars amb tarifa regulada (la denominada PVPC) s’han estalviat de mitjana el 31,8%, que correspon a uns 209 euros per llar i es tradueix en un total de 1.880 milions d’euros per als prop de 9 milions de clients que tenen aquesta tarifa. ¿I els usuaris del mercat lliure? La resta de clients de llum també s’haurien de beneficiar dels efectes reductors d’aquest límit, ja que les companyies utilitzen com a referència per fixar el preu de les seves ofertes minoristes el preu majorista, tot i que en aquest punt depèn de la praxi de cada companyia.

Coincideix l’anunci de pròrroga de l’‘excepció ibèrica’ en un moment en què el mecanisme no està aconseguint efectes pràctics, ja que des de mitjans de febrer el preu del gas s’ha mantingut pràcticament diàriament per sota del límit que al març arriba als 55 euros per MWh. La mateixa vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, reconeixia abans que s’aprovés la pròrroga que «si el gas natural es manté en els preus actuals probablement no s’activi el mecanisme, però si tornés a pujar els seus preus aconseguiríem mantenir el preu de l’electricitat a un preu raonable i no tan dependent de l’evolució del preu del gas natural». En l’actualitat, el gas té un cost inferior a 40 euros per MWh, el doble del que era habitual abans de la guerra a Ucraïna, però lluny dels 300 euros a què va arribar aquest estiu. Però la guerra d’Ucraïna segueix en marxa i no es pot descartar que d’aquí unes setmanes la volatilitat torni a dominar els mercats de l’energia. «El decret llei que sotmeto a convalidació permet comptar garanties extra per als consumidors espanyols que ens protegirien davant volatilitats», ha defensat aquest dijous en el ple del Congrés.

La Comissió Europea ha de donar el seu vistiplau en virtut de les normes sobre ajudes d’Estat de la Unió Europea per evitar que la distorsió a la Península Ibèrica afecti en negatiu altres estats membre. És per això que el Govern ha hagut de treballar mà a mà amb el departament de Competència de la Comissió Europea que dirigeix Margrethe Vestager per trobar la fórmula idònia de beneficiar Espanya i Portugal sense perjudicar la resta d’estats membre. I, de fet, aquest és el motiu pel qual les vendes d’electricitat a França es beneficien també dels preus baixos, malgrat que no han d’abonar cap compensació. El plantejament inicial del Govern espanyol, traslladat a la primavera de l’any passat, incloïa que les exportacions tinguessin un preu sense límit, però la Comissió Europea va rebutjar aquest extrem.

Així és. França es beneficia dels preus baixos de l’electricitat a Espanya. L’últim any Espanya va aconseguir el saldo exportador més elevat d’electricitat en la seva història (19.841 milions d’euros), gairebé el doble que en altres ‘bons anys’ per a les vendes al país veí com el 2008 o el 2012. Però això també implica un retorn per a Espanya. Les rendes de congestió és els diners que paguen les comercialitzadores per l’intercanvi de gas a través de les interconnexions elèctriques, en aquest cas del tub que connecta amb França. Ja sigui Espanya o França l’exportador net l’import resultant per aquest concepte es divideix a parts iguals entre els dos països. Normalment, Espanya destinava aquests diners al sistema elèctric, però amb la creació del límit al gas es va establir que s’utilitzés per reduir la quantia de l’ajust, és a dir, els diners que els consumidors paguen per compensar les centrals de gas.