Reforma de la llei de mecenatge
Hisenda amplia a 250 euros la donació que donarà dret a una deducció del 80% en l’IRPF
Hisenda ofereix elevar del 35% al 40% la deducció per mecenatge de les empreses
Espanya és un país de tercera divisió en filantropia
A partir de l’1 de gener del 2024 les deduccions fiscals per als particulars o empreses que realitzin donatius a oenagés o a entitats sense ànim de lucre de tipus cultural, esportiu, científic o d’un altre tipus seran més generoses. Hisenda ha arribat a un acord amb els grups polítics per a una reforma de la llei de mecenatge que prendrà cos avui al Congrés dels Diputats, en la reunió de la Ponència de la Comissió d’Hisenda sobre la reforma del règim fiscal de les entitats sense finalitats lucratives, segons han avançat a EL PERIÓDICO fonts parlamentàries i ha confirmat el Govern. La tramitació d’aquesta proposició de llei, presentada pel PDECat a finals del 2020, s’ha mantingut encallada al Congrés des de maig del 2021, fa dos anys. Ara s’ha desembussat i podria superar el seu tràmit al Congrés la setmana vinent, per passar al Senat.
Donatius de particulars
En l’actualitat, les persones físiques es poden deduir en la declaració de la renda el 80% dels donatius inferiors a 150 euros i el 35% de les quantitats que superin aquest import. Segons la reforma que es preveu anunciar aquest mateix dijous, Hisenda ampliarà a 250 euros la donació que donarà dret a una deducció del 80% en l’IRPF a partir del pròxim 1 de gener i elevarà del 35% al 40% la bonificació per a les quantitats que excedeixin d’aquest primer tram. Per a les aportacions reiterades en anys successius a una mateixa oenagé o entitat, aquest segon tram de deducció del 40% passarà a ser del 45% a partir del tercer any. En total, les bonificacions no podran superar el 10% de la base imposable del contribuent. Un exemple d’això: si una persona dona 300 euros a una associació de lluita contra el càncer, amb la normativa actual té dret a una deducció de 172,5 euros; amb la reforma aquesta bonificació pujarà a 220 euros (47 euros més)
Donacions d’empreses
A més, tal com va avançar EL PERIÓDICO, la nova llei elevarà del 35% al 40% la deducció que podran aplicar-se les empreses en l’impost sobre societats pel seu donatius a oenagés o a entitats culturals, esportives, socials o científiques sense ànim de lucre. Per a aquests casos, el límit de deducció s’elevarà a partir del pròxim 1 de gener del 10% al 15% de la base imposable en l’impost sobre societats, segons expliquen fonts parlamentàries coneixedores de l’acord. També aquí, les empreses que realitzin aportacions reiterades tindran un premi en la seva deducció: a partir del tercer any, en lloc del 40% podran deduir-se el 50% de les donacions practicades. Un exemple d’això: si una empresa dona una obra d’art valorada en un milió d’euros a un museu, la deducció passarà de 350.000 a 400.000 euros.
Notícies relacionadesUna altra de les novetats que incorporarà la nova llei serà la possibilitat que les empreses es puguin aplicar la deducció per mecenatge a compte de serveis que prestin a les entitats sense ànim de lucre. «Si un arquitecte fa un projecte per al Liceu de forma altruista, podrà deduir-se en el seu impost la quantitat equivalent, prèvia firma d’un conveni amb l’entitat beneficiària», cita com a exemple una font parlamentària coneixedora de l’acord acceptat per Hisenda.
Serà possible obtenir una contraprestació
A més, la reforma incorpora la possibilitat de poder rebre algun tipus de contraprestació per les donacions practicades, amb un límit del 15% del valor del donatiu i sempre per sota dels 25.000 euros. «Si una empresa o particular fa un donatiu al Museu del Prado, podrà rebre, per exemple, entrades gratuïtes en contraprestació, sempre que l’import d’aquestes no superi el 15% del donat o els 25.000 euros», explica aquesta mateixa font.
El ‘micromecenatge’ no tira endavant
Totes aquestes millores en el règim fiscal del mecenatge suposen un avenç respecte al model vigent en l’actualitat, si bé no arriben a les propostes més ambicioses que el grup parlamentari del PDECat havia plasmat en la seva proposició de llei. A més, ha caigut del text inicial el reconeixement del conegut com a micromecenatge a través de plataformes digitals de finançament col·lectiu, per a les aportacions del qual es plantejava una deducció del 100%.
Ràpida tramitació parlamentària
La reforma de la llei de mecenatge és una de les aspiracions del ministre de Cultura, Miquel Iceta, per a aquesta legislatura. Si els grups polítics no canvien el seu vot respecte al que van expressar el març del 2021 en el ple del Congrés, la reforma podria tirar endavant la setmana vinent en la Comissió d’Hisenda, amb competència legislativa plena, rumb al Senat, amb els vots del PSOE, Unides Podem, Vox, ERC, Ciutadans, el Grup Mixt i el Grup Plural. El maig del 2021, el PP va votar en contra de la proposició del PDECat, mentre que el PNB i Bildu s’hi van abstenir. Una vegada al Senat, la tramitació es podria demorar fins a juny o juliol, ja que la convocatòria d’eleccions autonòmiques i locals del 28 de maig, interromp l’activitat parlamentària a les cambres. La reforma entrarà en vigor el 2024, per a les donacions que es practiquin a partir del pròxim 1 de gener.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Tres hores que van canviar el Barça
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia