Els sindicats amenacen amb una onada de vagues pels salaris: «La CEOE ha de sentir l’alè dels carrers»

CCOO i UGT amenacen de trencar la pau social que fins ara –i a diferència d’altres punts d’Europa– ha imperat a Espanya. A les portes del Primer de maig, els sindicats amb representació majoritària han cridat els seus a la mobilització. Si la patronal no s’avé «en les pròximes setmanes» a assolir un acord salarialque guiï els increments retributius per als pròxims anys, les centrals diuen que forçaran vagues i conflictes als més de 1.000 convenis col·lectius pendents de negociar aquest 2023. Després que el 2022 tanqués amb el retrocés més gran en el poder de compra des del 1985.

«La CEOE ha de sentir l’alè dels carrers per acabar amb l’avarícia i la usura que representen, en alguns casos, els beneficis empresarials», ha declarat el secretari general d’UGT, Pepe Álvarez, aquest dijous en la roda de premsa de presentació dels actes del Primer de maig. Sota el lema «Apujar salaris, abaixar preus, repartir beneficis», les centrals convoquen 73 manifestacions per a dilluns vinent 1 de maig a les principals ciutats del país.

«La inflació actua com un tèrmit, que va impedint cada vegada a més persones arribar a fi de mes i generar un malestar soterrat. Una societat que ahir està omplint els serveis d’hostaleria per Setmana Santa, demà demostra de manera desordenada o imprevisible un esclat social. ¿Preveia Macron aquesta reacció a França amb les pensions?», ha afirmat el secretari general de CCOO, Unai Sordo.

Blindar el poder adquisitiu dels salaris en el sector privat és la gran assignatura pendent que tenen els sindicats majoritaris. El 2022 l’increment salarial pactat en conveni van pujar el 2,8%, tres vegades menys que la inflació mitjana de l’any, que va ser del 8,4%. Ho van intentar via acord salarial amb la patronal durant el 2022, de manera fallida. Ara han tornat a intentar obrir de nou aquesta negociació, sense resultats fins ara.

Els sindicats pretenen utilitzar l’efemèride del Primer de maig com a palanca per forçar la CEOE a tornar a asseure’s a la taula i entrar a negociar. I si no, amenacen de convertir la negociació de cada conveni en un conflicte. El mateix missatge que van enviar l’any passades en les vigílies de l’anterior Primer de maig, sense que les dades de conflictivitat es disparessin. A Catalunya la incidència de les aturades va ser el 2022 la menor en dècades.

Preguntats sobre si aquesta estratègia d’anar escalant el conflicte podia esdevenir una vaga general a Espanya, els dos màxims representants de CCOO i UGT no han aclarit tal supòsit.

Èxits en el diàleg amb el Govern

Notícies relacionades

Les cinc claus de les dades de l’atur del març del 2023

Viatge al cor logístic de Mango

Els sindicats han llançat un envit a la patronal, alhora que han celebrat els seus èxits en les diferents negociacions que han mantingut amb el Govern. Les centrals han tret pit de protegir 18 milions de rendes a Espanya, sumant els 10 milions de pensionistes que han vist revaloritzades les seves prestacions aquest any en funció de l’IPC, els dos milions i mig de beneficiats per la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) a 1.080 euros, els dos milions i mig de funcionaris beneficiats per l’acord salarial amb el Govern i dos milions més d’assalariats del sector privat coberts amb clàusules de revisió salarial.

CCOO i UGT aprofitaran l’altaveu del Primer de maig per fer una crida als treballadors que vagin a votar en les eleccions autonòmiques i municipals del 28 de maig, així com a les posteriors eleccions generals. Sense entrar a demanar el vot per un partit concret, les centrals sí que se significaran pels partits d’esquerra. «Ens juguem molt els treballadors i les treballadors, negociar salaris està molt bé, però si després aquesta pujada salarial s’ha de destinar a pagar lloguers abusius o mútues privades...», ha afirmat Sordo.