Seguretat Social

Escrivá xifra en 140.000 milions els diners de les pensions que han anat a altres despeses en els últims 30 anys

Així canvien les pensions: claus de la nova reforma
Informe de l’Airef: «La reforma de les pensions n’empitjora la sostenibilitat»

DAVID CASTRO

La Seguretat Social acumula més de 30 anys en què ha estat pagant amb cotitzacions socials dels treballadors prestacions considerades no contributives, com la sanitat (entre 1989 i 1998), el complement de mínim de les pensions (fins al 2014), les bonificacions de quotes per recolzar la creació d’ocupació o les ajudes per naixement de fills, entre d’altres. Ara, el ministre José Luis Escrivá ha posat xifres a aquest llast i, en un informe remès als diputats del Pacte de Toledo, ve a assumir que des de 1989 s’han gastat més de 90.000 milions provinents de cotitzacions socials per finançar polítiques no contributives (dins de la legalitat, en tot cas). A més, calcula que en tots aquests anys l’Estat ha quedat curt en prop de 50.000 milions d’euros en les seves transferències a la Seguretat Social per finançar prestacions contributives.

Si se sumen les dues quantitats, s’arriba a la conclusió que el Ministeri de Seguretat Social xifra en uns 140.000 milions les despeses assumides per la Seguretat Social en els últims 30 anys per finançar prestacions que havien d’haver sigut cobertes amb impostos. Les xifres que figuren a l’‘Informe sobre l’acció protectora de la Seguretat Social i el Finançament de l’Estat’ també es poden llegir d’una altra manera: aquests 140.000 milions serien suficients per posar a zero el deute de la Seguretat Social contret per l’Estat des de 1999 (106.178 milions) i encara quedarien més de 30.000 milions per nodrir una guardiola de pensions amb què atendre algunes de les futures dificultats que s’auguren per al sistema.

Gairebé un any i mig de pensions

Per comprendre l’abast d’aquesta xifra de 140.000 milions, n’hi ha prou amb apuntar que donaria per pagar més d’un any de pensions de jubilació a Espanya (16 mensualitats). A més cal assenyalar que aquesta quantitat ja no anirà a més, ja que el Govern ja ha culminat l’anomenat procés de separació de fonts de finançament i el 2023 les cotitzacions només pagaran pensions contributives; les prestacions no contributives ja es paguen amb transferències de l’Estat provinents de la recaptació d’impostos. Però la insuficiència dels últims anys ha deixat un llast de deute amb l’Estat en la Seguretat Social (106.178 milions el desembre del 2022) que va camí de convertir-se en perpètua, ja que cada vegada que s’acosta el moment de pagar-la, el Govern de torn aprova un nou ajornament de 10 anys, i que no genera interessos (són préstecs sense interès).

Les quantitats més voluminoses de cotitzacions socials que en els últims anys s’han destinat a pagar despeses que havien d’haver sigut cobertes amb impostos corresponen a sanitat (30.991 milions entre 1989 i 1998); complements per a pensions mínimes (51.890 milions entre 1999 i 2013); bonificacions de quotes per creació d’ocupació (15.163,44 milions entre 1991 i 2022) i prestacions per naixement de fills (39.305,16 milions, entre 1991 i 2000).

Primer informe d’un Govern

Aquest informe del ministeri d’Escrivá és el primer en el qual un Govern realitza una aproximació sobre l’import d’aquestes despeses impròpies que expliquen bona part de la debilitat financera a què s’ha d’enfrontar el sistema públic de pensions. L’exercici neix d’una obligació que el mateix Escrivá va assumir en la llei de reforma de les pensions del 28 de desembre del 2021. «En el termini màxim d’un mes des de l’aprovació d’aquesta llei, el Govern encarregarà l’elaboració d’un informe d’auditoria relatiu als ingressos provinents de cotitzacions socials i a les despeses de naturalesa contributiva i no contributiva de la Seguretat Social» per al període entre 1967 i 2019, deia una disposició addicional inclosa en aquella llei. Amb una mica més d’un any de retard, el Ministeri ha remès a les Corts, no l’informe d’auditoria que exigeix la llei, però sí un document amb quantitats que corresponen al període entre 1989 i 2021.

El Tribunal de Comptes ja ho va dir

Notícies relacionades

Molt abans que això, el Tribunal de Comptes ja va emetre a l’agost del 2020 un informe de fiscalització sobre la Seguretat Social, amb dades fins al desembre del 2018, en el qual va estimar en 103.690 milions d’euros les despeses que «haurien d’haver sigut finançades en la seva totalitat mitjançant una aportació de l’Estat a la Seguretat Social» i el «perjudici» per la «demora en l’assumpció per l’Estat dels seus compromisos de finançament». El Tribunal de Comptes feia un pas més i feia aquesta recomanació al Govern: «Que procedeixi a efectuar la liquidació efectiva de les despeses no contributives que van ser assumides per la Seguretat Social amb càrrec als seus recursos, aconseguint de facto l’efectiva separació de les fonts de finançament recollida en la Recomanació primera del Pacte de Toledo», ja des dels seus orígens, el 1995.

El ‘mantra’ de les pensions insostenibles

El diputat d’ERC Jordi Salvador és el parlamentari de l’actual Comissió del Pacte de Toledo que més ha insistit en el perjudici que les despeses impròpies han causat al sistema de pensions. Ell l’anomena «saqueig a la Seguretat Social» i, des del seu punt de vista, l’assumpte és greu, «no només pels milers de milions desviats, sinó pel relat que s’ha anat creant»: «Sobre les bases del saqueig de la caixa a la Seguretat Social s’ha construït la mentida que el sistema de pensions és insostenible», afirma. «El mantra de la insostenibilitat i de la crisi permanent ha servit per legitimar durant anys la retallada en pensions i en els drets dels pensionistes. Però sobretot –afegeix–, per crear un pànic que només ha afavorit el sistema financer i el seu negoci dels plans de pensions privats», sosté el diputat català.