El Suprem anul·la l’obligació de pagar un 10% més als contractats per ETTs en supermercats catalans

  • ¿Què estan fent els supermercats per contenir la inflació?

  • Govern i supermercats tornen a reunir-se per tractar la pujada de preus

El Suprem anul·la l’obligació de pagar un 10% més als contractats per ETTs en supermercats catalans

FERRAN NADEU

2
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

El Tribunal Suprem ha anul·lat un apartat del II Conveni Col·lectiu de Treball dels Supermercats i Autoserveis d’Alimentació de Catalunya, referit a la província de Girona, pel qual aquests establiments estaven obligats a pagar un 10% més, en concepte de plus d’eventualitat, als treballadors del sector contractats per les empreses de treball temporal (ETTs) que als contractats directament pels supermercats.

La sala social considera que els paràgrafs qüestionats produeixen un «perjudici greu» a les ETTs ja que les «priven de poder remunerar el seu personal cedit en les mateixes condicions que ho fan les empreses usuàries. Per força, el sobrecost que comporta l’obligació d’abonar una remuneració superior desincentiva la formalització de contractes de posada a disposició».

Afegeix que amb un salari més gran es millora la condició de qui presta la seva activitat, però matisa que no «es tracta d’afirmar que resulti lesiu l’augmentar la remuneració de certes persones, sinó que això es faci només respecte d’una categoria d’aquestes i amb la clara finalitat d’augmentar el cost que això representa». 

La sentència explica que l’alteració dels costos salarials respecte dels estimats pel legislador «afecta de forma negativa els drets de les ETTs». Per tant, «que un conveni col·lectiu negociat sense prou representativitat per a això alteri aquesta regla d’equiparació retributiva, i augmenti els costos salarials de les ETTs, distorsiona l’esquema volgut pel legislador». 

De la mateixa manera, assenyala que acudir a aquest tipus d’empreses no augmenta les possibilitats de temporalitat, i per això la previsió introduïda i qüestionada «resulta innòcua des de la perspectiva de reduir la precarietat, que és la justificació acollida per la sentència d’instància per legitimar-la». 

Donar la raó en part

El tribunal ha estimat en part el recurs de cassació interposat per l’Associació d’Agències d’Ocupació i Empreses de Treball Temporal (ASEMPLEO) que sol·licitava l’anul·lació dels paràgrafs 5, 6, i 7 de l’apartat 11 de l’annex 3 del conveni impugnat, per ocasionar un perjudici a aquesta associació i a les empreses associades a l’establir obligacions directes a les ETTs. 

Notícies relacionades

La sala conclou que els paràgrafs 5, en el qual es preveia l’entrega de còpia de contractes a la Comissió Mixta del Conveni, i 7, amb els salaris superiors, de l’annex dedicat a la província de Girona, establien obligacions per a les empreses no representades, formalment excloses de l’àmbit d’aplicació del conveni, i per això no tenen validesa.

En canvi, manté el paràgraf 6, que atribueix a la Comissió Mixta del Conveni tasques de seguiment dels contractes de posada a disposició, en la mesura que no imposi una obligació nova a les ETTs ni els causi perjudici.