¿On seran i com són les 93.000 vivendes de lloguer promeses pel Govern?

50.000 de les vivendes promeses pertanyen a la Sareb. D’elles, 35.000 estan ja edificades i 15.000 s’aixecaran en terres de la seva propietat, que vendrà o cedirà a comunitats autònomes i ajuntaments.

De les 35.000 que ja existeixen, 21.000 es volen vendre o cedir a les comunitats (administracions sobre les quals recauen les competències de vivenda) per a ús social, mentre que 14.000 ja estan habitades, bona part ocupades il·legalment, una situació que s’hauria de regularitzar.

Respecte a les gairebé 21.000 que el Govern pretén traspassar a comunitats i ajuntaments, 9.000 ja estan disponibles i 12.000 es troben pendents d’obres de finalització i habitabilitat.

El pèssim estat d’aquestes vivendes i la seva ubicació en zones sense demanda són els punts febles del pla governamental, segons ha alertat el sector immobiliari, si bé des del Ministeri d’Afers Econòmics garanteixen que la Sareb posarà en venda aquestes vivendes «en perfecte estat» després de l’adequació corresponent.

El portal Idealista assegura que el 60% de les cases de la Sareb estan en zones de «baixa demanda» i el 3% en llocs amb demanda «molt baixa», davant el 27% que està en àrees d’«alta demanda» i el 10% en zones de «molt alta demanda».

La distribució territorial d’aquestes 21.000 vivendes és la següent: València, 4.950; Catalunya, 3.539; Castella i Lleó, 2.288; Múrcia, 2.093; Andalusia, 2.040; Castella-la Manxa, 1.534; Galícia, 1.285; Cantàbria, 611; Aragó, 580; Madrid, 455; La Rioja, 388; Extremadura, 305; Canàries, 303; Astúries, 171; Balears, 120; País Basc, 81 i Navarra, 25.

Quant als terrenys que la Sareb vol vendre o cedir a les comunitats perquè hi construeixin 15.000 vivendes de lloguer assequible, un 60% es concentren en l’arc mediterrani, principalment a Catalunya, al País Valencià i a Andalusia. Segons Idealista, el 80% d’aquests terres està en municipis amb demanda de lloguer «baixa o molt baixa».

En total, la Sareb –creada fa 11 anys per comprar actius immobiliaris problemàtics de caixes i bancs trencats en la crisi financera del 2008– presenta una cartera d’immobles de fins a 46.542 vivendes construïdes i 24.619 unitats de terra disponible.

L’objectiu de la vicepresidenta econòmica Nadia Calviño, que controla la gestió de la societat des de fa un any, és «aprofitar el 100%» d’aquests actius per «reconstituir» un parc públic de vivenda a Espanya.

A més de les vivendes de la Sareb, el Govern ha anunciat una línia ICO dotada amb 4.000 milions d’euros dels fons europeus Next Generation per finançar 43.000 vivendes socials més, que seran de nova construcció i també rehabilitades.

Totes les actuacions finançades han de complir condicions d’eficiència energètica, ser destinades a lloguer social o lloguer assequible i amb cessió d’ús durant almenys 50 anys.

L’Associació de Promotors Constructors d’Espanya (APCE) ja ha advertit que, perquè la iniciativa privada s’involucri, la rendibilitat d’aquests projectes hauria d’oscil·lar entre el 6% i el 8%, amb els tipus d’interès actuals.

La creació d’un parc públic de vivenda està recollida en la llei pel dret a la vivenda que estan a punt d’aprovar al Congrés el PSOE, UP, ERC i Bildu.

La norma, a falta que s’aprovi definitivament al maig, marca l’objectiu d’elevar el nombre de vivendes socials fins a un 20% del parc total en un termini de 20 anys, una condició que implicaria comptar amb 4,6 milions més de les que hi ha actualment.

La llei de vivenda orienta les comunitats a impulsar l’existència de «vivendes assequibles incentivades» amb limitacions específiques de destí durant un temps determinat i uns límits màxims de preus de lloguer.

Aquesta nova tipologia de vivenda podrà ser de nova promoció o bé es pot tractar de vivendes ja existents.

Així mateix, per potenciar la vivenda protegida de lloguer a preu limitat, la llei obligarà (amb excepcions) a reservar almenys un 40% de l’edificabilitat residencial prevista al terra rural que hagi de ser urbanitzat i el 20% al terra urbanitzat que s’hagi de sotmetre a actuacions de reforma o renovació.