Lluís Salvadó, president del Port de Barcelona: «Ens arremangarem perquè en un parell d’anys canviï la percepció sobre els creuers a Barcelona»

– El 2022 va ser un any de rècords per a la institució. ¿Què espera del 2023?

– El transport marítim va extraordinàriament vinculat a les dinàmiques de l’economia global. Si creix, nosaltres creixem. El 2022 va ser un any de recuperació postcovid amb xifres que no s’havien aconseguit mai. Aquest any hem començat més fluixos en els primers quatre mesos, però les expectatives del sector són no només recuperar aquest marge, sinó un creixement superior.

– ¿En tots els àmbits?

– La guerra d’Ucraïna ha provocat que el segment del gas natural liquat assumeixi molt protagonisme, i com que a Barcelona tenim la planta de regasificació més gran d’Europa, això ens beneficia. Un altre sector amb una dinàmica molt positiva és el de la importació del vehicle elèctric, ja que en 10 anys hi haurà una renovació de flota molt important. Ara com ara, si som capaços de mantenir l’eficiència com a port i competitivitat com a infraestructura, tenim molt futur com a porta d’entrada d’aquest tipus de vehicles a Europa.

– ¿I en els creuers?

– Esperem mantenir-nos amb les 800 escales de l’any passat, però el volum de passatgers dependrà de l’ocupació dels barcos.

– El pròxim any i mig vinen el Port Vell afrontarà una transformació enorme per la Copa Amèrica de vela.

– La Copa Amèrica de vela deixa un primer llegat molt explícit, ja que per sort ens obliga a actualitzar el Port Vell i presentar la millor cara possible perquè l’agost de l’any que ve sigui una infraestructura més acollidora. Això ha fet que tant l’autoritat portuària com els concessionaris privats hi inverteixin fins a 106 milions d’euros, la meitat públic i la meitat privat.

– Inicialment s’havia parlat de 86 milions en 16 projectes.

– Sí, però cada vegada se sumen més iniciatives amb millores que ens permetran fer un salt endavant en la reordenació dels espais, que ens obliga a pensar com serà el futur del Port Vell.

– ¿Com es farà?

– A part de la Copa Amèrica, hem iniciat un pla estratègic del Port Vell que ordeni el que estem fent i que sigui coherent amb els projectes que ha impulsat l’ajuntament al front marítim.

– ¿Per exemple?

És imprescindible que es vinculin bé els principals eixos viaris que van a parar al port: Via Laietana, Rambla, Paral·lel, Barceloneta... Es pot superar la barrera física que avui representen i podem fer, amb l’ajuntament, que hi hagi més proximitat i connectivitat, que sigui més permeable.

– Barcelona experimentarà un gran canvi en aquesta zona.

– Barcelona té molts atractius, però un dels elements diferencials és el mar. Les olimpíades van fer que la ciutat fes un salt qualitatiu i ara la Copa Amèrica ha de ser aquest revulsiu vinculat a l’economia blava, que serà una altra gran oportunitat. La ciutat comença a avançar dins del port en l’àmbit dels magatzems, més endavant al Morrot i l’objectiu del moll de Pescadors reformat i accessible. També el World Trade Center i la reforma del moll Oriental.

– ¿Quan estaran del tot traslladats els creuers al moll Adossat?

– Els últims se n’aniran a final d’any, dins de l’acord del 2018 entre el llavors president del Port, Sixte Cambra, i l’alcaldessa Ada Colau. Els creuers se’n van del moll Barcelona, s’allunyen de la ciutat, s’ordena i allà s’ubiquen set terminals amb concessions. N’hi ha tres que són públiques i després hi ha les de les navilieres, algunes en procés de construcció, que acabaran en tres anys.

– Perquè hi hagi més creuers que tinguin Barcelona com a base i no com escala.

– Les terminals seran més dignes i això ens farà guanyar competitivitat. Per créixer com a port base cal oferir qualitat i lideratge.

– Hi ha altres espais del port on encara cal prendre decisions.

– En el cas del Morrot, estarà vinculat a l’obertura dels nous accessos viaris i ferroviaris i, als magatzems del moll Oriental, al costat de l’Hotel W, estem parlant de tres naus de 30.000 metres quadrats que rehabilitarem i que podrem destinar a projectes d’economia blava. També cal reflexionar sobre què farem amb el lloc que havia d’ocupar l’Hermitage. Hi haurà un passeig i volem que sigui un espai destinat a la ciutadania, no al turisme. Maremagnum i Imax amb el projecte del Liceu, el mateix. Cal donar-li la vola, repensar els eixos viaris i veure com afecta el port.

– Quant als accessos, també hi ha la connexió amb la Marina del Prat Vermell que ha anunciat l’ajuntament i que afecta terrenys portuaris.

– S’està treballant de manera coordinada i compartim l’objectiu. A més, va molt vinculat a la reforma de la Ronda Litoral, tot i que estem pendents encara de tenir els projectes.

– ¿En quina situació estan els accessos ferroviaris i viaris?

– Van junts. El gran projecte de futur del Port de Barcelona des d’ara fins al 2030 són els nous accessos pel sud i representen una inversió de 760 milions d’euros, que és imprescindible que es portin a terme en cinc anys perquè necessitem fer un salt qualitatiu en connectivitat ferroviària per millorar la nostra competitivitat.

– S’esperen fa molt temps.

– El protocol firmat per les administracions el 2020 s’ha traduït en la redacció dels projectes bàsics i en la configuració d’equips de treball, que tenen una bona cooperació. Esperem que el 2023 tinguem els projectes adjudicats. Afecta diferents àmbits: Adif, carreteres, la part ferroviària, cal coordinar en temes ambientals... És un espai molt dens, té una complexitat enorme.

– ¿No s’avança en quota ferroviària?

– Ara mateix estem en un 14%, que és un percentatge elevadíssim. Cap altre port al Mediterrani té una xifra tan alta. El 2005 teníem un 2%, però ja hem tocat sostre i amb la infraestructura que tenim no podem créixer. És imprescindible fer els accessos per afrontar la imprescindible descarbonització del transport.

– ¿Hi ha avenços sobre la taxa ambiental de la Generalitat?

– Vam presentar al·legacions, igual que el Port de Tarragona, i ens hem reunit amb la Conselleria d’Economia per mirar d’arribar a un acord. Que es compagini la voluntat de ser exigents ambientalment i que els ports puguin competir. S’ha d’elaborar encara el projecte de llei, que vagi al Govern i després al Parlament.

– ¿Amb l’augment de la taxa turística als creueristes heu detectat un refredament de l’interès per Barcelona?

– No ens consta.

– ¿I com ho valora?

– Els creuers són una activitat significativa per al port i per a Barcelona, tenen elements positius i negatius. La nostra funció com a autoritat portuària és gestionar-lo: minimitzar el negatiu i impulsar el retorn sobre la ciutat. Des del Port de Barcelona volem ajudar a encaixar l’activitat de creuers amb la ciutat, per això estem impulsant el Consell per a la Sostenibilitat dels Creuers amb 50 mesures.

– ¿Per a què servirà?

– Ho fem per transparència, per donar el màxim d’informació, i abans de l’estiu ja funcionarà. Hem de fer moltes coses. Hi ha marge de millora i tant la ciutat com el sector tenen ganes de trobar aquest encaix. Des del Port de Barcelona volem ser la ròtula que pivoti i coordini unes iniciatives que segur que permetran que en un parell d’anys la percepció que es té dels creuers millori de manera significativa. Els creuers han de canviar moltes coses, però també el port i la ciutat. Ens arremangarem.

Notícies relacionades

El president del Port de Barcelona alerta que l’impost ambiental als creuers provocarà «deslocalitzacions»

Aragonès aposta per un 75% de creuers amb Barcelona com a sortida o arribada

– ¿Reduir els creueristes és una opció, com demana l’alcaldessa Colau?

– És important conèixer les regles del joc. Quan has donat una concessió a una naviliera fruit d’un pacte del 2018, no pots fer marxa enrere. Si pactes set terminals, són set concessions,i darrere de cada una d’elles hi ha 100 milions d’euros d’inversió pública i privada. En aquell moment es va determinar el futur dels creuers a Barcelona i cal ser conscient d’això. Però no podem obviar un cert malestar d’una part de la ciutadania i el Port vol donar resposta.