Setmana laboral de quatre dies: llums i ombres de la pròxima revolució empresarial

No obstant, després d’aquestes bondats també s’amaga una «cara B» i una bateria de riscos que amenacen d’entelar la per molts somiada utopia de treballar menys per disfrutar de més temps lliure. Més estrès, més càrrega en les dones de les tasques de cures i el temor que suposi un llast per a la competitivitat de les empreses són les amenaces que els experts consultats per EL PERIÓDICO assenyalen per a aquest particular DAFO.  

Un segle després que els obrers de la Canadenca conquerissin la setmana laboral de 40 hores, a Espanya el Govern ja té en marxa –via el Ministeri d’Indústria– el primer programa pilot perquè unes 60 pimes del sector industrial provin si és viable o no pagar el mateix i que els empleats treballin 32 hores. 

Els primers estudis internacionals d’experiments d’aquest tipus en el sector privat i/o públic lloen les bondats per als treballadors del model, així com també beneficis per a les empreses que l’apliquen. Segons una anàlisi sobre 33 empreses de sis països diferents que van retallar un dia la setmana laboral i van mantenir sous, l’absentisme laboral va caure un 30%, els empleats van reduir una hora a la setmana els desplaçaments amb cotxe i el volum d’empleats que deien patir ‘burnout’ va descendir un 67%, entre d’altres. 

Malgrat que aquests beneficis no van aparellats, segons l’estudi, amb perjudicis sobre l’activitat empresarial, a Catalunya no sobren les companyies que desitgin amb ganes llançar-se a aquesta piscina. Fonts consultades de les patronals i sindicats més representatius afirmen no tenir constància de cap empresa que hagi manifestat la intenció de presentar-se candidata a participar del pilot governamental.  

Catalunya, pionera (en part)

Catalunya, precisament, va ser pionera –parcialment– a Espanya quant a l’aplicació de la setmana laboral de 4 dies. Aquí la firma Industrias Tapla va reduir el 2018 la setmana laboral d’una divisió de la plantilla de dilluns a dijous. Malgrat, i després de dos anys d’estudi, la direcció va veure viable contraure els temps de feina, però no reduir-los. És a dir, treballen un dia menys, però cada dia treballen més. A canvi, als empleats els queda un cap de setmana de tres dies. Compleixen la meitat de l’equació.

La responsable de planificació estratègica, Montse Ramon, afirma en conversa amb EL PERIÓDICO que cinc anys després mantenen el mateix model. «Tant l’empresa com els treballadors n’estem molt satisfets», afirma. L’aposta d’Industrias Tapla per compactar la jornada dels empleats obeeix a una qüestió de reducció de temps morts en la producció i estalvi de costos, especialment energètics. Això, en un context en què el gas se’ls ha arribat a disparar un 700% i l’electricitat més d’un 350%, els suposa un benefici especialment substantiu. La productivitat, per la seva banda, ha augmentat un 18% i els empleats disfruten d’un cap de setmana de tres dies.

Bons resultats després de cinc anys d’aplicació, si bé aquesta pime industrial, que compliria tots els requisits per participar del pilot del Ministeri, declina instaurar-s’hi. «Quan vam fer el canvi ho vam estudiar molt bé i ara mateix no ens surten els números», afirma. És a dir, pagar menys per les mateixes hores, quan ja han hagut de repercutir part de l’alça de preus als seus clients, no els surt a compte.

Difícil marxa enrere

Un dels temors que més inquieta les empreses és el «i si surt malament». I és que el pilot governamental implica reduir la jornada, no reduir sou, rebre un pagament de fins a 150.000 euros en compensació, però mantenir la mateixa jornada i el mateix sou una vegada es retiri l’ajuda. «La no-reversibilitat és un fre perquè més empreses s’apuntin a provar-ho. Les eines legals per tornar a la situació prèvia són molt costoses tant per a l’empresa com per als treballadors. Estaria bé que els futurs pilots incloguessin una llista d’eventuals causes que permetessin fer marxa enrere, sempre justificant la seva concurrència», apunta el laboralista i professor de la UPF Eusebi Colàs-Neila.

La consultora informàtica Zataca, d’Alacant, va ser una altra de les firmes pioneres a Espanya a implementar la setmana laboral de 4 dies (tot i que no de 32 hores). Aquesta firma d’avui 45 empleats va començar a oferir a la seva plantilla compactar la jornada de dilluns a dijous des de gener del 2020, tres mesos abans d’esclatar la pandèmia. Llavors s’hi van apuntar la meitat de la plantilla, mentre que l’altra meitat va continuar operant fins divendres (fent menys hores cada dia, un total de 37,5). Avui, tres anys després, «només» el 20% de la plantilla treballa quatre dies. 

«Treballar de dilluns a dijous implica fer unes nou hores al dia. Hi ha molts pares a qui els és impossible per un tema de conciliació. Altres programadors no volen fer tantes hores seguides –amb els descansos corresponents–. Per això per a nosaltres era tan important que cada empleat elegís i pogués fer-s’hi enrere en qualsevol moment», explica el conseller delegat de Zataca, Pedro Sánchez.

El model de 32 hores que planteja el pilot governamental elimina, parcialment, els efectes adversos d’aquesta prolongació de la jornada diària, si bé el fet d’haver d’assumir una càrrega de treball similar en menys temps no està exempt de riscos –com més estrès o sensació de tenir excés de feina– per a la plantilla. 

«Des d’una perspectiva de gènere cal preguntar-se si la reducció de jornada setmanal produeix una millora quan a la llar hi ha nens i persones dependents que cal atendre. Pot passar que, atesa la pràctica estesa de distribució del treball per gènere, les dones acabin treballant més a casa i al final la càrrega global de feina sigui més gran per a elles, tot i que la seva jornada laboral sigui més curta», alerta la professora honorària de sociologia de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), Cristina García Sainz.

Complexitat burocràtica

El pròxim 13 de maig venç el termini perquè aquelles pimes interessades a participar en eel pilot governamental es presentin. A la patronal Pimec han habilitat un servei específic per assessorar les companyies interessades. «Hem rebut consultes, però molt poques i de moment cap dels nostres associats pensa a presentar-s’hi», afirma la directora de l’àrea de treball de Pimec, Sílvia Miró. 

Fonts consultades dels sindicats més representatius tampoc tenen constància d’interessats i un dels requisits per presentar-s’hi és tenir l’aval de la representació legal dels treballadors. A preguntes de per què Catalunya, amb un nombrós teixit de pimes industrials, no desborda candidats, a Pimec argüeixen dos motius. 

Notícies relacionades

¿És viable treballar quatre dies a la setmana?

La precarietat laboral i l’atur generen 170.000 depressions cada any

D’una banda, les empreses han de fer una inversió prèvia per presentar-s’hi, com pagar a una consultora perquè els faci un estudi de productivitat, sense tenir la garantia que seran seleccionades. I, de l’altra, l’actual context d’alta incertesa no ajuda que les corporacions assumeixin un canvi radical –i amb difícil marxa enrere– en el seu model organitzatiu. D’aquí tres setmanes es tanca el termini perquè les pimes presentin les candidatures.

«És una mesura que ens situa davant un repte social, ja que perquè funcioni bé hi ha d’haver un compromís, no només de les empreses (i els seus treballadors) sinó també de les administracions públiques, per assegurar que el procés sigui igualitari dins i fora de l’empresa», afirma García Sainz.