Brussel·les estreny el setge sobre els grans cercadors i plataformes digitals

La Comissió Europea ha publicat aquest dimarts la llista de cercadors i plataformes digitals que seran objecte d’una supervisió i un control reforçat. En total, 17 plataformes en línia i dos motors de cerca que sumen almenys 45 milions d’usuaris actius mensuals i que tindran quatre mesos, fins al 25 d’agost, per complir les noves obligacions previstes en la llei de serveis digitals (DSA): des de donar més protecció als usuaris i els menors fins a identificar i reduir una àmplia gamma de riscos sistèmics que inclouen els continguts il·legals i la desinformació.

Els dos motors de cerca identificats per Brussel·les són Bing i Google mentre que les 17 plataformes afectades pels controls addicionals, designades en funció de les dades d’usuaris que havien de publicar per al 17 de febrer, seran Alibaba AliExpress, Amazon Marketplace, Apple AppStore, Booking.com, Facebook, Google Play, Google Maps, Google Shopping, Instagram, LinkedIn, Pinterest, Snapchat, TikTok, Twitter, Viquipèdia ,Youtube i Zalando. «Comença el compte enrere perquè 19 grans plataformes en línia i motors de cerca compleixin plenament les obligacions especials que els imposa la llei de serveis digitals», ha celebrat el comissari d’Indústria, Thierry Breton.

«La llei de serveis digitals aportarà transparència i responsabilitat significativa a les plataformes i motors de cerca i donarà als consumidors més control sobre la seva vida en línia. Les designacions que s’han fet avui són un gran pas endavant per aconseguir-ho», ha afegit la vicepresidenta Margrethe Vestager sobre les empreses seleccionades. Les plataformes hauran de protegir els usuaris en línia, inclosos els menors, avaluant i mitigant els seus riscos sistèmics i proporcionant eines sòlides de moderació de continguts. 

Moderació de continguts

Això, sosté l’Executiu comunitari, significa capacitar els usuaris de manera que puguin obtenir informació clara de les plataformes sobre per què se’ls recomana determinada informació i tinguin dret a excloure’s dels sistemes de recomanació basats en perfils. També hauran de poder denunciar continguts il·legals amb facilitat i les plataformes estaran obligades a processar aquestes denúncies amb diligència a més de garantir que no mostren anuncis basats en dades sensibles de l’usuari (com ara origen ètnic, opinions polítiques o orientació sexual) i etiquetar tots els anuncis i informar els usuaris sobre qui els promou. Tota la informació haurà d’arribar a l’usuari en un llenguatge «senzill» i «comprensible», en les llengües dels estats membres en els quals operen.

Les plataformes identificades també estaran obligades a redissenyar els seus sistemes per garantir un alt nivell de privacitat, seguretat i protecció dels menors. Per exemple, no podran realitzar publicitat dirigida a menors basada en perfils i hauran de facilitar a la Comissió Europea en un termini d’entre quatre i 12 mesos avaluacions de riscos especials, inclosos els efectes negatius sobre la salut mental dels menors. Les llista d’obligacions també inclou el redisseny de serveis, inclosos interfícies, sistemes de recomanació, termes i condicions, per mitigar els riscos.

Eliminar continguts

Quant a la lluita contra la desinformació, la llei obligarà a prendre mesures a fer front als riscos vinculats a la difusió de continguts il·legals en línia i els efectes negatius sobre la llibertat d’expressió i d’informació. Els termes i les condicions hauran de ser clars, complir amb aquests de forma diligent i no arbitrària i garantir un mecanisme que permeti als usuaris assenyalar els continguts il·lícits i a les plataformes eliminar-nos amb celeritat. També hauran de fer anàlisi de risc i posar en marxa mesures davant la difusió de desinformació i l’ús no autèntic dels seus serveis.

Notícies relacionades

Silicon Valley tremola: la Unió Europea ultima una llei que transformarà internet

La Unió Europea dona forma a la llei que regularà les plataformes digitals

La nova llei obligarà les plataformes a sotmetre’s a auditories externes i independents, a donar accés als investigadors a les dades disponibles públicament, a publicar informes de transparència sobre les decisions de moderació de continguts i la gestió de riscos i a informar abans de finals d’agost a la Comissió de la seva primera avaluació anual de riscos. Tot i que l’Executiu comunitari és l’autoritat competent per supervisar les plataformes i motors de cerca designats, treballarà en estreta cooperació amb els Coordinadors de Serveis Digitals nacionals i que els governs hauran d’establir per al 17 de febrer del 2024.

Per a aquesta data, la resta de les plataformes també hauran de complir les seves obligacions i proporcionar als usuaris la protecció i les salvaguardes establertes en la llei, que també obligarà les plataformes a ser més transparents amb els algoritmes. Per exemple, els investigadors acreditats tindran la possibilitat d’accedir a les dades de les empreses per portar a terme investigacions sobre riscos sistèmics a la UE. Això significa, segons Brussel·les, que podrien, per exemple, analitzar les decisions de les plataformes sobre el que els usuaris veuen i amb què es relacionen en línia, tenint accés a dades no divulgades anteriorment.