ICL conclou que l’accident amb tres morts a la mina de Súria va ser «imprevisible»

«Imprevisible», tot i que amb alguna fallada de comunicació que, en principi, no té relació amb el sinistre. Aquestes són les conclusions de l’informe elaborat per ICL Iberia, la propietària de la mina de potassa a Súria (Bages) en la qual el 9 de març van morir en un accident tres geòlegs entorn de les 7,35 hores del matí després de caure’ls a sobre una part del sostre d’1,9 tones de la galeria on eren.

Segons l’anàlisi de la companyia, redactada per una comissió formada per tècnics i representants dels treballadors i remesa a la direcció general de Mines de la Generalitat, el sinistre era «imprevisible». I això és així per l’experiència i coneixement dels professionals afectats, la valoració dels tècnics que van estudiar l’accident i l’experiència de treballadors que l’han analitzat. No es va produir «cap senyal que el sostre estigués a punt de caure», segons el conseller delegat del grup, Patricio Chacana.

En tot cas l’anàlisi reconeix que l’equip de nit, que acaba el seu torn entorn de les 6.30 del matí, va incloure en un informe que una part del sostre a la part oposada a uns sis metres d’on es va produir l’accident no estava en bones condicions i una altra zona a uns vuit metres tenia un pilar més prim. L’empresa admet que aquesta informació no va arribar als geòlegs, per la qual cosa admet alguna fallada de comunicació. Però, segons el parer dels que han fet l’informe, tot això «no té relació causal» amb l’accident.

Chacana ha explicat que una de les deduccions de l’estudi és que els tres morts es trobaven apartats del sostre que estava en pitjors condicions i analitzant la qüestió i «evitant un possible punt inestable». I, de sobte, va caure una part de sostre que ningú havia previst. Una roca de 5,8 metres de llarg per 2,6 d’ample i un gruix de 40 centímetres que els va aixafar.

Les tasques de rescat dels cossos van durar més de set hores per prioritzar la seguretat, ha explicat. Óscar Molina i Victoriano Pineda, de 28 i 29 anys, eren estudiants de màster de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyera de la UPC a Manresa, mentre que Daniel Álvarez, de nacionalitat colombiana, de 31, realitzava un doctorat de Geologia a la Universitat de Barcelona (UB).

Control diari

El conseller delegat d’ICL Iberia afirma que la tasca de control que realitzaven es fa diàriament. «Vam minar entre 30 i 40 quilòmetres i s’analitza cada avançament diari», ha detallat. Dels tres finats Óscar Molina era el que tenia més experiència, amb més de cinc anys i amb unes 1.000 valoracions a l’any.

L’accident ha fet que ICL reforci la investigació i implantació de tecnologia per reduir l’exposició de les persones i manté la seva aposta per la seguretat, ha afegit Chacana. Com a exemple ha detallat que fa 10 anys es posaven 25.000 perns a l’any (perns que subjecten el sostre) i l’any passat en van ser 250.000.

També ha assegurat que destinen uns nou milions d’euros només a aquesta finalitat per a aquest tipus d’explotació minera, que té unes característiques singulars. És una mina de potassa ondulada, a diferència de les planes que hi ha a Rússia, Bielorússia o el Canadà, segons Chacana. I això exigeix molt més control de seguretat al ser entre una falla i el Pirineu. El grup compta des del 2017, ha afirmat, amb equip especialitzat en mecànica de roques amb 12 persones.

Galeria tancada

La galeria afectada s’ha tancat. L’activitat a la mina es va parar durant cinc dies, fins al funeral dels accidentats. Després es van iniciar les tasques «amb gradualitat i amb converses en els diferents equips». De fet es van haver de cobrir més de 100 atencions psicològiques a través de la mútua Fremap.

El cas és en un jutjat de Manresa. El dia de l’accident, en un primer moment, hi van acudir els serveis de rescat de la mateixa empresa, però posteriorment s’hi van incorporar dotacions dels bombers i dels Mossos d’Esquadra. També van accedir al recinte dos inspectors de Mines per realitzar també un informe. El conseller d’Empresa, Roger Torrent, va explicar el dia del sinistre que la mina d’ICL se sotmetia a inspeccions periòdiques per part de tècniques del Departament d’Empresa i que l’última, que s’havia fet el mes anterior, es va saldar «sense cap expedient obert».

L’empresa es va comprometre a posar també en marxa una investigació interna, de la qual ha donat detalls aquest dimarts.

La mina de potassa de Súria es dedica a l’extracció de potassa i és propietat d’ICL Iberia Súria & Sallent, l’única empresa productora de sals potàsiques a Espanya i pertanyent a la firma israeliana ICL. La seva plantilla supera els 1.000 treballadors.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Situada en una de les més importants reserves de potassa d’Europa occidental, el 2021 va inaugurar una rampa d’accés, la construcció de la qual, després de moltes vicissituds, va durar gairebé una dècada. La rampa, de més de cinc quilòmetres a l’interior de la muntanya, arriba als 900 metres de profunditat, el lloc on s’ha produït l’accident. Aquesta rampa va formar part d’un pla industrial per import d’uns 500 milions d’euros, que va comportar el tancament de les instal·lacions de la companyia a la veïna localitat de Sallent, també a la comarca del Bages.

Aquestes instal·lacions de Súria van viure un altre accident el 2013, quan dos treballadors van morir al pou de les Cabanasses. Una llosa del sostre de la galeria els va caure a sobre. L’empresa va aturar l’activitat a les mines de Súria i Sallent fins després de l’enterrament dels operaris, que tenien 37 i 49 anys. L’accident del mes passat va ser el més greu des de 1986, quan tres miners també van perdre la mina al quedar sepultats.