El salari real a Espanya va caure el 5,3% el 2022 i malgrat això va tributar fins al 0,7% més

Espanya se situa entre els països on els salaris reals van caure més el 2022. De mitjana, els salaris reals van caure el 3,3% l’any passat al conjunt dels 32 països desenvolupats que integren l’estudi de l’OCDE; a Espanya la caiguda dels salaris reals va ser del 5,3% i només va ser més gran a Eslovàquia, Lituània, Mèxic, Estònia, Eslovènia i la República Txeca, on els sous van arribar a perdre gairebé el 9% del seu poder de compra.

«La inflació va augmentar considerablement a tota l’OCDE el 2021 i el 2022. A gairebé tots els països de l’OCDE, el creixement dels salaris nominals no va seguir el ritme de la inflació, cosa que va provocar la caiguda dels salaris reals», assenyala l’OCDE al seu informe sobre fiscalitat salarial publicat aquest dimarts. L’informe parla d’un «cop doble» de la inflació sobre els salaris: alhora que la pujada dels preus més gran en els 30 últims anys està retallant el poder de compra dels salaris (el 5,3% en el cas d’Espanya), el limitat increment nominal dels sous està provocant una tributació més gran als països que no han corregit l’efecte de la inflació sobre els impostos que graven la renda (IRPF), com Espanya. En el cas espanyol, s’estima una sobrecàrrega fiscal de fins a 0,7 punts per efecte de la inflació, per al salari d’una família amb dos fills i un sol perceptor de rendes, amb un salari inferior a la mitjana (per sota del 67% del salari mitjà)

Salaris reals

En 31 dels 32 països que integren aquest informe de l’OCDE van caure els salaris reals, ja que les pujades dels sous no van aconseguir compensar la taxa d’inflació (només a Hongria van pujar en termes reals, el 2,5%). A Espanya, la pujada mitjana dels salaris del 2,9% (fins al tercer trimestre del 2022) es va quedar molt lluny de la inflació mitjana del 8,6%, cosa que va donar com a resultat una caiguda del poder adquisitiu del 5,3%.

I plou sobre mullat, ja que l’informe de l’OCDE també assenyala Espanya com el país amb una més baixa pujada nominal dels salaris des del 2010 (l’1,08%), només per davant del Japó (1%) i de Grècia, on els salaris nominals s’han retallat l’1,94% des de l’esclat de la crisi de deute de l’euro i el posterior rescat financer del país. Espanya figura també com el tercer país per la cua en pujada nominal dels salaris en el període més recent entre el 2019 i el 2022 (1,29%), només per davant, de nou, del Japó (-0,43%) i de Grècia (-0,55%).

«Doble cop» sobre els salaris

En la seva edició del 2023, l’informe anual sobre fiscalitat i salaris que publica l’OCDE està travessat per les conseqüències de la inflació. Aquest «doble cop» s’acusa en països, com Espanya, on els governs han optat per no corregir l’efecte de la inflació en l’impost sobre la renda (no deflactació de la tarifa de l’impost i de les deduccions) per evitar l’anomenada ‘progressivitat en fred’ de l’impost (que porta a pagar més impostos per pujades salarials que, a tot estirar, només equivalen a la inflació).

L’informe de l’OCDE assenyala que aquest «doble cop» de la inflació sobre els sous està castigant, sobretot, les famílies amb fills, on només entra un sou i aquest, a més, és baix. Per a aquests casos, a la pèrdua de poder adquisitiu dels salaris s’hi uneix el perjudici que suposa la no correcció de la inflació en les ajudes familiars, quan es mantenen congelades. «L’anàlisi mostra que el tipus de llar composta per un sol pare que guanya el 67% del salari mitjà és particularment vulnerable a l’arrossegament fiscal induït per salaris nominals més alts», afegeix

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

En la seva anàlisi, l’OCDE identifica un total de 17 països on hi ha mecanismes automàtics de correcció de la inflació en els seus respectius impostos sobre la renda (Bèlgica, Canadà, Dinamarca, Islàndia, Lituània, Països Baixos o Estats Units, entre d’altres). En 21 països més, l’ajust dels impostos és discrecional, però el 2022 es van aplicar diferents fórmules a França, Alemanya o Àustria, per exemple. No així a Espanya. «Els resultats remarquen la importància d’indexar els impostos laborals a la inflació per evitar que la càrrega fiscal augmenti als països de l’OCDE», remarca l’informe.

L’informe estima que, en mitjana, per al conjunt de l’OCDE, l’anomenada ‘progressivitat en fred’ ha afegit gairebé un punt de més gran tributació dels salaris el 2022 (0,9 punts). Per a Espanya, aquesta sobrecàrrega fiscal s’estima en una xifra més baixa: 0,33 punts, fins al 39,5% del salari brut, si s’hi sumen impostos i cotitzacions socials per al salari mitjà d’un solter sense fills. Per al supòsit d’una família amb dos fills i un sol perceptor de rendes, el salari del qual no arriba al 67% de la mitjana, l’OCDE estima que la inflació va elevar la càrrega fiscal el 2022 en una mitjana de 3,6 punts al conjunt dels països desenvolupats (fins al 16,6%). Per al cas espanyol, s’estima una sobrecàrrega fiscal de 0,7 punts, fins al 25,4% del salari brut (sumant impost de la renda i cotitzacions).