Brussel·les endureix les seves noves regles fiscals: ajust mínim del 0,5% del PIB a països amb un dèficit superior al 3%

La Comissió Europea ha llançat oficialment la negociació de les noves regles fiscals de la UE a partir d’una proposta legislativa que confirma que els plans fiscals plurianuals de reducció de deute seran dissenyats pels estats membre en negociació amb Brussel·les abans de ser validats per l’Ecofin (Consell de ministres d’Economia i Finances). La proposta inclou alguns indicadors numèrics, tal com exigia Alemanya per evitar que la reducció del deute acabi sent «un assumpte de negociació política», tal com advertia aquest dimarts el seu ministre de finances, Christian Lindner, tot i que Brussel·les no va tan lluny com pretenia Berlín: els governs hauran d’aplicar un ajust pressupostari mínim del 0,5% del PIB mentre el dèficit sigui superior al 3%, la proporció del deute públic haurà de ser al final del període més baixa que a l’inici i els governs hauran de concentrar els ajustos en els primers quatre anys en cas que es beneficiïn d’un període d’ajust fiscal ampliat.

L’objectiu central de les propostes, resultat d’un llarg període de reflexió que va començar abans de la pandèmia de covid-19, que va quedar congelat durant la crisi sanitària i que es va reprendre finalment l’any passat, és reforçar la sostenibilitat del deute públic, garantint una reducció de les ràtios «realista, gradual i sostinguda», així com promoure un creixement sostenible i integrador en tots els estats membre mitjançant reformes i inversions. La pedra angular de la proposta se centra en una responsabilització més gran dels estats membre amb l’elaboració de plans a mitjà termini, amb trajectòries d’ajust per a quatre anys però ampliables a set anys, que els governs dissenyaran ells mateixos –amb objectius fiscals, mesures per fer front als desequilibris macroeconòmics i reformes i inversions– en negociació amb Brussel·les i que en darrer terme hauran de ser validats per l’Ecofin.

Els valors de referència –el 3% i el 60% per al dèficit i el deute públic– es mantindran sense canvis i seran els governs els que estableixin les seves sendes d’ajust fiscal nacional tot i que la Comissió Europea publicarà una «trajectòria tècnica» específica per a cada país perquè el deute se situï en un camí de reducció plausible o es mantingui en nivells prudents, i que el dèficit es mantingui per sota del 3% del PIB a mitjà termini. Brussel·les també oferirà aquesta trajectòria als països amb un dèficit i un deute per sota dels valors de referència.

Pressió de Berlín

La pressió d’Alemanya i d’altres països ‘frugals’, particularment després de l’última reunió de ministres de març, ha obligat la Comissió Europea a introduir algunes mesures de salvaguarda addicionals per tranquil·litzar les capitals del nord. Els estats membre amb dèficits per sobre del 3% hauran d’aplicar un ajust pressupostari mínim del 0,5% anual mentre superin el llindar, la proporció del deute públic respecte al PIB haurà de ser inferior al final del període cobert pel pla que al començament de l’esmentat període i «mantenir-se en aquesta senda descendent almenys 10 anys sense nous ajustos», expliquen fonts de l’Executiu comunitari, mentre que aquells països que es beneficiïn d’un període d’ajust fiscal ampliat hauran d’assegurar-se que l’esforç fiscal no s’ajorna als anys posteriors.

«Òbviament hem examinat tots els suggeriments que s’han fet sobre salvaguardes i també hem mirat de simular què significa. Hi havia alguns suggeriments que si s’haguessin implementat els números suggerits hauria portat a ajustos fiscals tan grans que (aniria en contra). Si es calcula un ajust fiscal massa elevat l’impacte serà negatiu en el creixement i s’aconseguirà l’efecte positiu contrari. No s’aconseguiria res», justifiquen les mateixes fonts sobre el motiu de no anar tan lluny com demanaven països com Alemanya. 

Notícies relacionades

Noves regles fiscals europees: què són i com afectaran Espanya

Brussel·les demana als països que preparin ja plans d’ajust de dèficit i deute

La reforma també inclou clàusules d’escapament per permetre als països desviar-se del camí marcat en circumstàncies especials com en cas de greu recessió econòmica a la UE o a la zona de l’euro en el seu conjunt o de circumstàncies excepcionals alienes al control de l’Estat membre que tinguin «importants repercussions» en les finances públiques. Si es constata algun d’aquests supòsits la Comissió Europea podrà fer una proposta tot i que l’activació i desactivació la decidirà el Consell.

Execució més estricta

Tot i que el pla ofereix als estats membre un control més gran sobre el disseny dels seus plans a mitjà termini, també estableixen un règim d’execució més estricte per garantir que els governs compleixin els compromisos que assumeixen en els seus plans fiscals i estructurals a mitjà termini. Els estats membre hauran de presentar informes anuals de situació per facilitar un seguiment i una aplicació més eficaces del compliment dels compromisos assumits en els seus plans. En el cas dels estats membre que s’enfronten a importants problemes de deute públic, les desviacions del camí d’ajust pressupostari acordat donaran lloc per defecte a l’obertura d’un procediment de dèficit excessiu. A més, si els governs no compleixen els compromisos assumits en matèria de reformes i inversions que justifiqui una pròrroga del període d’ajust pressuposat el període podrà escurçar-se.