Primer Congrés Català del Treball
Torrent crida a un nou «pacte social» per integrar la intel·ligència artificial a la feina
Jeremy Rifkin, el ‘popa’ del New Green Deal: «Catalunya serà l’exemple de com d’inhabitable serà la Terra si no actuem»
L’auge de la intel·ligència artificial accelera les emissions contaminants
Redactor
Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball
Ubicada/t a Barcelona
ver +
El conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat, Roger Torrent, ha fet una crida aquest dimecres als agents socials, la societat civil i la resta d’administracions per forjar un nou «pacte social» sobre com implementar la intel·ligència artificial en les empreses, de la manera que això redundi en el màxim benefici per a treballadors i empresaris.
«Els avenços tecnològics [com el Chat GPT] sacsegen les feines que fem i les habilitats que necessitem per a això. [...] És per això que necessitem un nou pacte que defineixi els objectius que volem fer durant els pròxims anys», ha afirmat Torrent durant la clausura del primer Congrés Català del Treball, celebrat aquesta setmana a Barcelona. «Les noves tecnologies no són bones per naturalesa, depèn de l’ús que en fem. Aquí entra la nostra responsabilitat [com a Govern]», ha alertat.
El congrés ha sigut escenari de reflexions sobre ‘clàssics’ dilemes com salaris o jornada laboral, així com nous reptes com la irrupció de la intel·ligència artificial i les noves tecnologies o la crisi climàtica. Aquest és el balanç de tres dies de jornades sobre el món laboral que han congregat més de 1.500 assistents.
Salaris
A les portes del Dia Internacional del Treballador i amb una escalada de preus que des de fa més d’un any castiga el poder adquisitiu de la majoria de treballadors, la qüestió dels salaris ha sorgit inevitablement aquests dies durant el congrés. «La pobresa laboral s’ha instal·lat al nostre país, les desigualtats s’han incrementat en els últims anys, els salaris estan consolidant un procés de bretxa... hem de predicar i donar blat i per començar cal redistribuir riquesa», ha declarat el secretari general de CCOO de Catalunya, Javier Pacheco.
Les patronals han defensat que cal parlar de salaris, sí, però també de «productivitat», segons ha emfatitzat el president de Pimec, Antoni Cañete. Foment del Treball, a través de la seva vicepresidenta Virginia Guinda, ha afegit la falca de la fiscalitat i que les empreses paguin menys impostos. «Per mobilitzar tots aquests recursos les empreses han d’anar bé», ha considerat.
Medi ambient i crisi climàtica
L’encarregat d’obrir el primer Congrés Català del Treball va ser l’economista, sociòleg i ‘popa’ del New Green Deal, Jeremy Rifkin. Aquest activista pel clima va posar l’accent en les amenaces que la crisi climàtica suposen per al planeta i la supervivència de la humanitat. «Estem davant un perill imminent d’extinció, el sisè que viu el planeta», va alertar en la seva entrevista amb EL PERIÓDICO. És per això que va reclamar als governs que transitin cap a un model íntegre d’energia verda i de nova governabilitat, basada en bioregions, delimitades en funció dels ecosistemes i no de les fronteres nacionals.
La qüestió de la crisi ecològica ha sigut transversal a gairebé totes les taules. «El debat dels drets dels treballadors no està en el debat del clima, es parla de les persones com a consumidores, però no com a treballadors. [...] Moltes empreses tenen consciència ecològica perquè han vist negoci. Volem viure en un planeta digne, però si no tenim una feina digna, no hi haurà planeta digne», ha afirmat el secretari general d’UGT de Catalunya, Camil Ros.
Jornada laboral i temps de treball
La regulació dels temps de treball, noves fórmules com la setmana laboral de 32 hores o la implicació dels Estats a l’hora de regular el món del treball va centrar el segon dia del fòrum. «¿Per què no una jornada laboral de 4 dies?», s’ha preguntat el conseller Torrent. Els punts de vista expressats des de l’acadèmia van ser diversos, des d’entusiastes de la reducció de la jornada de manera gradual com l’economista i un dels dissenyadors del programa pilot valencià sobre la setmana laboral de quatre dies, Joan Sanchís.
Fins a partidaris de la imposició per via legal de la reducció de jornada, com el professor de relacions laborals d’UPV i EHU Jon Bernat. També es van escoltar veus, com la de la professora honorària de la UAM Cristina García, que van alertar sobre els riscos d’aquest nou model i els possibles retrocessos en termes de conciliació i igualtat de gènere que pot suposar la mesura si no s’implementa bé.
Intel·ligència artificial i noves tecnologies
En plena febre per la difusió del Chat GPT, la intel·ligència artificial ha tingut un rol protagònic durant les jornades. Ha sigut abordada des d’experts locals, com el professor de dret del treball de la UV i autor del recent llibre algoritmes productius i extractius, Adrián Todolí. Fins a referents internacionals, com el catedràtic d’economia del King’s College de Londres, Daniel Susskind. «Els treballadors de coll blanc s’han de prendre l’automatització seriosament», ha alertat l’economista britànic.
Susskind ha apuntat que els oficis no rutinaris –els tècnicament coneguts com ‘de coll blanc’– també estan sota la lupa de la IA i que la principal diferència entre l’actual onada d’automatització i les de dècades precedents és que ara la intel·ligència artificial ha deixat de copiar com els humans fan les coses i ha passat a desenvolupar pels seus propis mètodes com fer-les.
Com a claus per evitar que aquesta possible font de progrés es quedi en mans d’uns quants, Susskind ha advocat per enfortir la formació –«La millor resposta és l’educativa»– i el rol de l’Estat com a agent redistribuïdor de la riquesa, avui que cada dia el mercat laboral és menys eficient a l’hora de repartir-la via salaris.
- Govern i Generalitat celebren el "renaixement" d’Ebro a Barcelona
- Col·lisió entre Broncano i Motos per Jorge Martín
- Milers de persones exigeixen a Barcelona un "lloguer just"
- Estopa: "Patim una mica la síndrome de l’impostor, però, és clar, és un honor"
- La pressió d’Israel i la tornada de Trump empenyen l’Iran cap a la bomba nuclear