El Govern blinda el límit al lloguer per garantir la seva aplicació

L’elaboració de la norma ha sigut complexa, amb més d’un any de negociacions. Finalment, ERC i EH Bildu la recolzaran, mentre que Juntsconsidera que hi ha una invasió de competències. El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, que s’ocupa d’aquesta matèria, considera que el text és «escrupolós» amb els aspectes que depenen de l’Estat i els que ho fan de les comunitats autònomes. Volen, com sigui, que el preu del lloguer quedi limitat a les ciutats on aconseguir una vivenda assequible és una odissea.

Mesurar cada paraula

També són conscients que com a mínim el PP i Vox recorreran la llei perquè així ho han anunciat des que es va conèixer l’acord polític per tirar-la endavant. Això provoca que, amb l’antecedent català al Constitucional i les pressions de les comunitats autònomes per les invasions de responsabilitats, s’hagi mirat cada paraula i cada coma perquè sigui «impecable».

De fet, en l’exposició de motius del dictamen de la norma, aprovat en la Comissió de Transports la setmana passada, es recull que el mateix TC «ha reiterat que no constitueix un títol competencial autònom, sinó que pot recaure sota diferents títols competencials estatals o autonòmics depenent de quin sigui l’enfocament i quins els instruments regulatoris utilitzats en cada cas pel legislador. Aquesta complexitat competencial és clara conseqüència de les diferents dimensions constitucionals que presenta la vivenda».

Zones tensades

El Govern, conscient d’aquesta circumstància, s’ha marcat l’objectiu de crear el paraigua necessari perquè es puguin limitar les rendes a les zones denominades tensades, una qualificació que, aquesta sí, recau en els governs autonòmics. En el cas de Catalunya, en l’última llista de l’Agència de l’Habitatge, de gener de l’any passat, constaven 68 municipis declarats com a àrees amb mercat de vivenda tens i, en funció del cas, se’ls atorgava aquesta qualificació per un període d’un, tres o cinc anys.

En l’any i mig en el qual el preu va quedar topat a Catalunya per la llei 11/2020, abans que el Constitucional anul·lés diversos preceptes, la mitjana del preu de lloguer va baixar. El 2020, segons les dades d’Habitatge basades en les fiances que es dipositen a l’Incasòl, el preu era de 734,33 euros, mentre que el 2021 (amb vigència durant els 12 mesos del límit) va descendir a 724,09 euros. El març del 2022 hi va haver la resolució judicial i el cost es va disparar a 779,84 euros.

Decisió per unanimitat

Notícies relacionades

La llei de vivenda genera recels a tots els sectors implicats

Sánchez acusa Junts d’estar en l’«antipolítica»

En aquell moment, el Constitucional va decidir per unanimitat al centrar-se únicament en les bases contractuals que l’article 149.1.8 de la Constitució declarava competència de l’Estat, ja que li atorgava en la «legislació civil, sense perjudici de la conservació, modificació i desenvolupament per les comunitats autònomes dels drets civils, forals o especials, allà on existeixin», i en les «bases de les obligacions contractuals, normes per resoldre els conflictes de lleis i determinació de les fonts del dret».

Els articles anul·lats per la sentència van ser l’1, del 6 al 13, el 15 i el 16.2, així com diverses disposicions addicionals de la llei de mesures urgents en matèria de contenció de rendes als contractes d’arrendaments de vivenda.