Factura de la rebaixa de l’IVA: 244 milions en aliments i 2 milions en compreses i preservatius

Amb dades fins al març, la rebaixa de l’IVA de determinats aliments que es va estrenar amb l’any ja ha suposat una caiguda de 244 milions per als ingressos d’Hisenda. Per la seva banda, l’impacte pressupostari de la reducció del tipus impositiu de l’IVA (del 10% al 4%) per a compreses, tampons, preservatius i altres anticonceptius no medicinals ha sigut tot just de 2 milions d’euros en el mateix període, segons figura en l’informe mensual de recaptació de l’Agència Tributària corresponent al març, publicat aquest divendres.

Per als aliments, el Govern va aprovar una rebaixa fiscal del 4% al 0% d’una llista que inclou des del pa, els ous, la llet i el formatge fins a la fruita o la verdura. A més, va abaixar l’IVA del 10% al 5% específicament per a l’oli i la pasta durant sis mesos. L’impacte pressupostari de la mesura, fins al 30 de juny, va ser calculat pel Govern en 660 milions. Fins al març (la meitat del període total), l’impacte ha sigut de 244 milions, però l’Agència Tributària apunta en el seu informe que aquesta xifra «podria anar canviant a mesura que els consumidors amb dret a deducció vagin declarant l’IVA suportat» en el primer trimestre.

La rebaixa de l’IVA no ha fet abaixar els preus, des del desembre, del pa (s’ha apujat l’1% des del desembre, fins a una inflació anual del 13,4%), els ous (el 0,7% respecte al desembre, fins al 24,5% en un any), la llet (el 0,4% des de començament d’any i el 30,4% els 12 últims mesos), el formatge (el 0,8% i el 9,6%, respectivament), la fruita (el 0,8% i el 5,6%) o els llegums i les hortalisses (el 17,7% des del desembre i el 27,8% en taxa anual). A més, en aquests tres mesos l’oli d’oliva s’ha apujat el 2,9% malgrat que el seu IVA ha caigut 5 punts (va anotar una pujada anual del 32,1% al març); la pasta sí que s’ha abaixat en aquests tres mesos i, de mitjana, costa el 2,9% menys que el desembre (una rebaixa menor que la del seu IVA), però encara és el 10,5% més cara que el març de l’any passat. L’argument del Govern és que, sense la rebaixa de l’IVA, els increments de preu encara haurien sigut superiors. El Banc d’Espanya ha calculat que la rebaixa de l’impost sí que s’ha traslladat de forma important al preu final (d’un 90% de mitjana) i que només una petita part hauria sigut aprofitada per les empreses per augmentar els seus marges.

Notícies relacionades

Impostos i el gat de Schrödinger

Hereu anima a fer pedagogia sobre la innovació i les marques

El Govern va calcular que la rebaixa de l’IVA al 4% dels productes d’higiene femenina i anticonceptius no medicinals hauria de tenir «un impacte marginal en els ingressos». L’Autoritat Fiscal (Airef) ho ha estimat al voltant dels 24 milions per any. D’una manera o una altra, la pèrdua recaptatòria ha sigut de 2 milions fins al març, si bé, com passa en el cas dels aliments, aquesta xifra podria no ser definitiva encara.

Respecte a les mesures relacionades amb l’energia, l’impacte diferencial de la reducció addicional en el tipus (del 10% al 5%) des de l’1 de juliol del 2022 en el cas de l’electricitat, ha suposat una pèrdua d’ingressos fins al març valorada en 193 milions. Per la seva banda, la rebaixa del tipus en gas natural, fusta i pèl·lets (del 21% al 5%), aplicada des de l’1 d’octubre del 2022, ha generat fins al març un impacte negatiu en la recaptació de 62 milions. Les altres mesures orientades a reduir el preu de l’electricitat (rebaixa de l’impost especial sobre l’electricitat o la supressió de l’impost sobre el valor de la producció d’energia elèctrica) ja eren vigents el gener del 2022 i, per tant, no tenen un impacte en la taxa de variació interanual del primer trimestre del 2023, explica l’Agència Tributària en el seu informe mensual.