El Govern preveu la creació d’1,1 milió de llocs de treball en quatre anys i un ajust pressupostari de 21.000 milions

El Govern preveu que l’economia espanyola mantindrà «un camí de creixement robust» durant el període entre el 2023 i el 2026 que permetrà la creació d’1,1 milions de llocs de treball en aquests quatre anys (fins a l’entorn dels 21,6 milions de persones), així com reduir la taxa d’atur fins al 9,8% de la població activa en l’últim exercici de la projecció (tres punts per sota del 12,9% amb què es va tancar el 2022).

Aquestes són algunes de les línies mestres del quadro macroeconòmic revisat que el Govern espanyol ha remès a Brussel·les aquest divendres, dins de la preceptiva Actualització del Pla d’Estabilitat 2023-2026 que tots els estats membre han de remetre a la Comissió Europea abans del 31 d’abril. En el document, el Govern compromet Espanya a un ajust estructural del seu pressupost d’1,6 punts de PIB al llarg d’aquest període (equivalent a una mica més de 21.000 milions en quatre anys) per aconseguir reduir el dèficit públic fins al 2,5% del PIB el 2026.

L’escenari macroeconòmic dissenyat pel Govern manté en el 2,1% la previsió de creixement de l’economia per al 2023; així com la del 2,4% per a l’any 2024. Per als dos anys següents es projecta un avenç més moderat –de l’1,8% el 2025 i de l’1,7% en 2026–, més pròxim al que ara s’estima que serà el creixement potencial de l’economia espanyola el 2026 (l’1,6%).

En les seves projeccions, el Govern preveu que l’anomenat ‘deflactor del consum privat’ (un concepte que s’acosta al de la inflació), anirà descendint des del 6,8% del 2022 (un exercici en què la inflació mitjana va assolir el 8,5%) fins al 3,9% el 2023; el 3,2% el 2024; el 2% el 2025 i l’1,9% el 2026. En paral·lel, per a aquest mateix període, es preveu que la remuneració mitjana per assalariat anirà encadenant increments del 4,7% el 2023; el 3,3% el 2024; el 2,4% el 2025, i l’1,7% el 2026. «L’evolució de salaris i marges no apunta de moment cap a possibles efectes de segona ronda» que alimentin una espiral d’inflació, s’apunta en el document.

Notícies relacionades

Noves regles fiscals europees: què són i com afectaran Espanya

La inflació repunta a l’abril fins al 4,1%

El Pla d’Estabilitat és el document que es considera com a punt de partida per a l’elaboració dels Pressupostos del 2024. En aquest, a més d’incloure l’escenari de creixement macroeconòmic per a aquest any i els tres següents, el Govern incorpora els seus objectius de consolidació pressupostària per al període. Tal com va anticipar aquest dijous la vicepresidenta Nadia Calviño, l’Executiu ha avançat a l’exercici 2024 l’objectiu de rebaixar el dèficit públic al 3% del PIB, una meta que permetria a Espanya esquivar la disciplina pressupostària reforçada que preveu incorporar Brussel·les en les noves regles fiscals per embridar els comptes públics dels països amb més desequilibris. A més, es preveu per al 2024 un descens de la ràtio d’endeutament públic per sota del 110% del PIB.

El camí fiscal plantejat per al període entre el 2023 i el 2026 inclou una reducció gradual del dèficit, des del 3,9% previst per al 2023 fins al 2,5% l’últim any de la projecció. Segons els càlculs el Govern, aquest camí inclou una correcció de l’anomenat ‘saldo estructural primari’ d’1,6 punts de PIB (equivalent a uns 21.233 milions d’euros del 2023). Dit d’una altra manera: el Govern estima que per reduir el dèficit al 2,5% del PIB el 2026 serà necessari un ajust estructural de més de 21.000 milions en la despesa del conjunt de les administracions (sense comptar interessos del deute públic ni variacions dels ingressos i les despeses lligades al cicle econòmic). Per al període entre el 2022 i el 2050, el Govern preveu que la despesa en pensions arribarà a una mitjana del 14% del PIB.