L’OCU critica que els costos de la llei de vivenda recaiguin en els llogaters

La nova llei de vivenda del Govern tampoc ha deixat satisfets els consumidors. L’OCU ha manifestat aquest dilluns les seves crítiques davant el nou marc normatiu al considerar que els costos associats a la reforma legal recauen en els llogaters. Segons l’organització de consumidors, la limitació del preu de lloguer i la demora per recuperar la vivenda en cas d’impagament obliguen el propietari a assumir la major part del cost de la falta d’accés a una vivenda assequible. Per això l’OCU lamenta la falta d’oferta de vivenda social, que és «responsabilitat de les administracions públiques, no dels petits propietaris», i demana al Govern «mesures urgents i més ambicioses en aquest àmbit».

L’OCU destaca que «no és just imposar a un particular el deure d’allotjar altres persones sense contraprestació ni garanties com a conseqüència de la deixadesa de les obligacions dels poders públics». L’associació considera que els problemes actuals del mercat immobiliari requereixen impulsar un parc de vivenda social (vivenda pública en règim de lloguer) i «generar un context de seguretat jurídica que fomenti l’oferta per part dels llogaters». L’organització de consumidors s’afegeix, per tant, a les veus del sector immobiliari, que s’han mostrat, en general, escèptiques davant l’efectivitat del marc normatiu per contrarestar els problemes d’alça de preus i falta d’oferta de vivenda assequible.

Malgrat el consens que hi ha al sector en la necessitat de mesures que incrementin l’oferta de vivenda de compra i lloguer, prevalen els dubtes sobre l’efectivitat normativa en uns moments de pujada dels tipus d’interès i encariment de les hipoteques. L’OCU, no obstant, celebra que la nova llei potenciï el lloguer social, però considera que és una mesura «que arriba tard i que trigarà anys a ser efectiva».

L’actual parc públic de vivenda social de lloguer ascendeix a uns 290.000 immobles (180.000 de les comunitats autònomes i 110.000 dels ajuntaments i entitats dependents), segons dades del Butlletí Especial de Vivenda Social publicat pel Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana el 2019. Una xifra que amb prou feines ha crescut des d’aleshores. I que amb prou feines suposa una cobertura a l’1,6% de les llars espanyoles, molt lluny de la mitjana europea, que arriba al 9,3%. Les vivendes anunciades de la Sareb que es posaran al mercat tampoc suposen una solució màgica.

Notícies relacionades

La llei de vivenda genera recels a tots els sectors implicats

El Congrés aprova la llei de vivenda que limita les pujades del lloguer en plena precampanya

Segons càlculs de l’OCU, les administracions haurien de multiplicar per cinc el parc de vivenda pública de lloguer, ja sigui promovent la seva construcció mitjançant la concessió de sòl públic o adquirint vivendes lliures i desocupades per a aquesta finalitat. Una altra opció, almenys temporal, seria la concessió d’ajudes directes al lloguer per a qui més ho necessiti.   

Tot i que l’OCU reconeix que la limitació del preu de lloguer podria servir per estabilitzar els preus a curt termini, considera que també «obliga els llogaters a assumir la major part del cost de la falta d’accés a una vivenda assequible quan molts d’ells depenen en gran part d’aquest ingrés per a la seva economia familiar. De fet, el 44% declara ingressos anuals inferiors als 21.000 euros». Davant un marc legal més restrictiu, al sector immobiliari es tem que aparegui un fenomen de retallada de l’oferta de vivenda disponible i que els preus no arribin a un punt d’equilibri. El temor que la falta d’oferta s’agreugi creix entre els professionals de la intermediació i això podria comportar una crisi immobiliària, tot i que alguns experts limiten la retallada d’activitat entorn del 15%, amb una baixada de preus de l’ordre del 5%.