La demanda de crèdits i hipoteques cau al ritme més accelerat des de la crisi financera

Si el que pretenia el Banc Central Europeu amb la pujada dels tipus d’interès era frenar la demanda de crèdits i hipoteques per part empreses i llars (com a pas intermedi per reduir la demanda i la inflació), sembla que està aconseguint l’objectiu, i amb nota. Els bancs estan endurint les condicions per atorgar crèdits, alhora que la demanda de finançament de les empreses i famílies cau en picat, fins a nivells propis de la crisi financera mundial del 2008 i 2011, segons es desprèn de l’enquesta sobre préstecs bancaris a la zona euro corresponent al primer trimestre del 2023 que el BCE ha publicat aquest dimarts, a dos dies d’una nova reunió de la qual s’espera un nou impuls a la política monetària del Banc Central Europeu. 

En particular, la demanda de préstecs a empreses va disminuir en termes nets als quatre països més grans de l’eurozona (Alemanya, França, Itàlia i Espanya). A més, la caiguda de la demanda neta de préstecs per a vivenda va resultar especialment intensa a Alemanya, Espanya i França. 

Enduriment «substancial»

Durant el primer trimestre de l’any, els bancs van tornar a endurir «substancialment» les condicions dels crèdits a les empreses i ho van fer de manera més intensa del que ells mateixos esperaven i al ritme més fort des de la crisi del deute sobirà de la zona euro el 2011. A l’altre costat de la taula, la demanda de crèdit de les empreses també va caure «fortament» el primer trimestre, i va anotar el descens més destacat des de la crisi financera mundial, a finals del 2008, com a conseqüència de la pujada dels tipus d’interès.  A més, les entitats esperen per al segon trimestre un enduriment més gran, «tot i que més moderat» dels préstecs a empreses i una nova caiguda de la demanda, d’aproximadament el 18%

Hipoteques i consum

Una cosa semblant ha passat amb el crèdit hipotecari a famílies per a la compra de vivendes, mentre que l’enduriment va ser una mica menys pronunciat per als préstecs destinats al consum. «La disminució neta en la demanda de préstecs per a vivenda es va mantenir forta i pròxima a la forta disminució neta en el quart trimestre del 2022, que va ser la més alta des de l’inici de l’enquesta el 2003», assenyala el BCE al seu butlletí. La caiguda de la demanda d’hipoteques està sent impulsada per «taxes d’interès més altes, perspectives de debilitament del mercat immobiliari i baixa confiança del consumidor», s’hi apunta. Per contra, la disminució neta de la demanda de crèdit al consum va ser més baixa. La demanda de crèdit al consum va disminuir en termes nets a Alemanya, Espanya i, en menor mesura, a Itàlia, mentre que es va mantenir sense canvis a França.

Criteris més durs

Notícies relacionades

EUA intervé el First Republic Bank i el ven a JPMorgan

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

No només s’endureixen les condicions dels préstecs a empreses i a famílies (amb tipus d’interès més alts i terminis més exigents), a més els bancs de la zona euro també estan pressionant en els estàndards crediticis; és a dir, en els criteris per a l’aprovació dels préstecs. «Des d’una perspectiva històrica, el ritme d’enduriment dels estàndards crediticis es va mantenir en el nivell més alt des de la crisi del deute sobirà de la zona de l’euro el 2011», es desprèn de l’enquesta. En tot això hi té a veure la percepció més gran de risc dels bancs, però també, la inferior posició de liquiditat de les entitats financeres, en un context en el qual el BCE els està requerint reemborsaments de les línies de finançament que els ha estat proporcionant els últims anys. A més, les entitats estan ampliant els marges «en els préstecs més arriscats», tant a empreses com a famílies.

Sol·licituds rebutjades

«El primer trimestre del 2023, els bancs han informat d’un augment generalitzat en la proporció de sol·licituds rebutjades per a totes les categories de préstecs, i han arribat, per a préstecs a empreses, al percentatge net més alt registrat des que es va fer la pregunta per primera vegada el 2015», assenyala el BCE.