L’empresa del fiasco de les oposicions s’exposa a una multa d’almenys 75.000 euros

I, després d’aquest apagafocs exprés, ara la Generalitat estudia com exigir totes les responsabilitats possibles a l’executor del fiasco. Això podria traduir-se en una penalització de com a mínim 75.000 euros, a més de la rescissió del contracte i la devolució de tot el cobrat fins ara per l’empresa Cegos. Segons el detall del contracte, la corporació ja ha cobrat 59.906,28 euros d’un contracte que ascendeix a 1,5 milions d’euros.

Per primera vegada en la seva història la Generalitat de Catalunya va externalitzar unes oposicions. L’argument ha sigut que unes proves amb 13.500 assistents en simultani i 72 exàmens diferents no la podia assumir el personal intern de l’administració. El caos de dissabte té el seu origen el 2 de setembre del 2022, quan la Conselleria de Presidència treu a concurs l’organització de les macrooposicions que tindran lloc durant el 2023. Estan cridades a ser el procés d’estabilització de personal més gran de la història de l’administració catalana. 

A aquest concurs, per valor total d’1,2 milions d’euros (1,5 milions amb IVA), s’hi van presentar dos candidats. D’una banda, l’empresa d’origen italià Selexi, que s’encarregarà de gestionar les oposicions del cos de Bombers de la Generalitat durant el 2023, per la qual cosa cobrarà 219.984,05 euros. O els psicotècnics per al cos d’Agents Rurals, pels quals percebrà 134.085 euros. 

D’una altra, la que finalment es va endur l’adjudicació, Cegos, d’origen francès i que l’últim any s’ha emportat contractes similars a tot l’Estat per valor de 10,4 milions d’euros, segons dades de la Plataforma de Contractació del Sector Públic.

Preu més baix i més experiència. Aquestes van ser les variables que van decidir el concurs a favor de Cegos, a la qual la Generalitat va atorgar la màxima puntuació (100 sobre 100 punts). Selexi es va endur un 78,3 sobre 100 punts. És un concurs que no va ser dissenyat ni adjudicat per la cessada directora general de Funció Pública, Marta Martorell, però sí que era responsable del seu compliment, tal com estableix el plec de condicions.

Estudiant l’abast de la multa

¿Com una empresa amb experiència prèvia i tan ben valorada va executar un fiasco com el de dissabte? Una de les explicacions que des dels sindicats s’ha apuntat va ser la contractació a última hora i a través d’empreses de treball temporal (com Randstad) de personal sense formació prèvia per vigilar els exàmens. Una cosa explícitament contemplada al plec de prescripcions tècniques. «Durant la mateixa setmana encara estaven buscant gent», explica una font coneixedora del procés.  

Notícies relacionades

Sanitaris, docents, Mossos: així es distribueixen les 14.000 places que la Generalitat traurà a oposició

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Aquest plec, com tots els contractes públics, incorpora una sèrie de clàusules en cas d’incompliment. Aquí la Generalitat té dret, «en cas d’incompliments greus de l’empresa contractista se li imposaran penalitats d’un 5% del preu de l’adjudicació del contracte», segons recull el contracte firmat per Cegos. Per als 1,49 milions de pressupost (amb IVA) de l’adjudicació, aquest 5% equival a 75.000 euros. 

No obstant, fonts consultades de la Conselleria de Presidència afirmen aspirar a «anar més lluny» i estudien com ampliar les penalitzacions. També estan pensant com recompondre el puzle que va saltar pels aires dissabte. ¿Qui s’encarregarà d’organitzar els exàmens que s’hauran de repetir? ¿Qui s’encarregarà de preparar l’intens calendari d’oposicions, extraordinàries i ordinàries, que traurà en els pròxims mesos més de 14.000 places? La consellera de Presidència, Laura Vilagrà, ha citat aquest dimecres vinent a la tarda als sindicats al Palau de la Generalitat per mirar de respondre alguna d’aquestes qüestions.