El BCE persisteix amb una altra pujada de tipus de 0,25 punts, fins al 3,75%

Com s’esperava, el Banc Central Europeu (BCE) ha decidit aquest dijous apujar els tipus d’interès en 0,25 punts percentuals més, així que el tipus principal se situa en el 3,75% (màxim des d’octubre de 2008, albors de l’anterior crisi), mentre que la facilitat de dipòsit –l’interès amb què remunera els diners que guarda als bancs, el més rellevant en l’actual context– s’eleva al 3,25%. L’autoritat monetària de la zona euro, així, ha aprovat la seva setena alça de tipus consecutiva des que el mes de juliol passat va emprendre la primera en 11 anys, si bé es tracta de la més suau dels últims deu mesos (les anteriors van ser de 0,5 o 0,75 punts).

El BCE, així, està encarant la recta final de les pujades de tipus, tot i que la seva dimensió és difícil de predir. La seva presidenta, Christine Lagarde, ja va admetre fa unes setmanes que quedava «una mica de camí per recórrer» en les pujades de tipus. El missatge va confirmar el més que previsible nou encariment del preu del diner en la reunió d’aquest dijous, si bé va deixar va deixar més obert què farà el BCE a partir d’ara. L’alta funcionària francesa, de fet, havia sigut més contundent al març, a l’assegurar que quedava «molt més terreny per cobrir» en les pujades de tipus. Així ho va afirmar després d’elevar-los en 0,5 punts malgrat la tempesta bancària desencadenada als Estats Units, que va abastar al Credit Suisse a Europa.

La clau per als seus futurs passos és, precisament, fins a quin punt el crèdit s’està endurint com a conseqüència de les pujades de tipus i de la tempesta financera de fa unes setmanes. Un finançament més escàs i car com a conseqüència de la tensió bancària fa menys necessari apujar els tipus per aconseguir el mateix efecte sobre l’economia. I en les últimes setmanes ha tornat a sortir a la llum la pugna entre les dues ànimes que conviuen en el si del BCE: la dels que defensen una interpretació flexible i àmplia del seu mandat que tingui més en compte la situació econòmica (‘coloms’) davant la d’aquells que advoquen per cenyir-se al seu objectiu d’aconseguir l’estabilitat de preus (‘falcons’).

En aquest context, els analistes esperaven una nova pujada de 0,25 aquest mes de maig i potser per una altra de posterior, que podrien elevar el preu oficial fins a un pic del 4%, on quedaria estabilitzat abans de començar a retallar a finals d’aquest any o principis del pròxim, segons coincideixen a assenyalar bona part dels pronòstics. La Reserva Federal dels EUA va apujar aquest dimecres les seves taxes en 0,25 (fins a una forquilla entre 5% i el 5,25%) i ha deixat oberta la porta a una pausa en l’escalada de tipus.

Inflació i creixement

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

El cert és que el principal mandat del BCE és aconseguir que l’IPC de la zona euro se situï en el 2% a mitjà termini i la inflació actual està molt lluny d’aquest objectiu. Malgrat que ha anat cedint fins al 7% l’abril (mes en què va anotar un lleuger repunt d’una dècima), l’anomenada inflació subjacent –que exclou els preus més volàtils d’energia i aliments no elaborats– es manté molt elevada, en el 5,6% (a l’abril va retallar una dècima).

Al març, el Banc Central va revisar lleugerament a la baixa les seves previsions de preus per a aquest any (del 6,3% al 5,3%, en taxa mitjana d’inflació) però ha elevat el pronòstic de la taxa subjacent (sense energia i aliments) del 4,2% al 4,6%. A més, estima que tant la inflació general (2,9% el 2024 i 2,1% el 2025) com la subjacent (2,5% i 2,2%) seguiran per sobre del seu objectiu (2% a mitjà termini) al final del seu horitzó de projeccions, cosa que l’empeny a continuar encarint els diners per refredar encara més l’activitat. Quant a l’economia, espera més creixement aquest any del que va augurar al desembre (1% en lloc de 0,5%), però menys el 2024 i 2025 (1,6% en els dos anys, davant l’1,9% i 1,8% anterior).