Nova pujada de tipus del BCE: ¿Què implica?

El principal mandat del BCE és aconseguir que l’IPC de la zona euro se situï en el 2% a mitjà termini. No obstant, la inflació actual és molt lluny d’aquest objectiu. Malgrat que la inflació va anar cedint fins al 7% a l’abril (mes en què va anotar un lleuger repunt d’una dècima), l’anomenada inflació subjacent –que exclou els preus més volàtils d’energia i aliments no elaborats– es manté molt elevada, en el 5,6% (a l’abril va retallar una dècima). Al març, el banc central va revisar lleugerament a la baixa les seves previsions de preus per a aquest any (del 6,3% al 5,3%, en taxa mitjana d’inflació), però ha elevat el pronòstic de la taxa subjacent (sense energia i aliments) del 4,2% al 4,6%. A més, estima que tant la inflació general (2,9% el 2024 i 2,1% el 2025) com la subjacent (2,5% i 2,2%) continuaran per sobre del seu objectiu (2% a mitjà termini) al final del seu horitzó de projeccions, fet que l’empeny a continuar encarint el diner per refredar encara més l’activitat.

Les pujades de tipus serveixen per refredar l’alça dels preus a l’encarir el finançament a estats, empreses i famílies, i amb això es frena la demanda. Al març, el crèdit concedit a les empreses espanyoles va anotar el seu quart descens, en taxa anual, i va retallar l’1,2% respecte al mateix mes de l’any passat. El crèdit concedit a llars espanyoles va baixar el 0,5%. En particular, la quantia de les noves hipoteques va caure l’1,5%.

Si el que pretenia el Banc Central Europeu amb la pujada dels tipus d’interès era frenar la demanda de crèdits i hipoteques per part empreses i llars a la zona euro (com a pas intermedi per reduir la demanda i la inflació), sembla que està aconseguint el seu objectiu, i amb nota. Els bancs estan endurint les seves condicions per atorgar crèdits, al mateix temps que la demanda de finançament de les empreses i famílies cau en picat, fins a nivells propis de la crisi financera mundial del 2008 i de la crisi de l’euro del 2011. Així ho expressa el mateix Banc Central Europeu a partir de l’enquesta sobre préstecs bancaris a la zona euro corresponent al primer trimestre del 2023.

Com altres bancs centrals, el BCE va estimar el 2021, quan la inflació va començar a pujar, que es tractava d’un fenomen transitori fruit de la reobertura de l’economia després de la pandèmia, de manera que va decidir no apujar els tipus. La invasió d’Ucraïna i el seu efecte en els preus energètics va desbaratar els plans de les autoritats monetàries. La institució europea va començar a apujar tipus més tard que algunes de les seves homòlogues perquè venia d’un nivell més baix, i ara està accelerant per recuperar el terreny perdut.

Amb tot, en el seu si hi ha veus que han defensat en les últimes reunions unes alces més moderades a les finalment aprovades. La tempesta bancària que va despuntar al març ha tornat a treure a la llum la pugna entre les dues ànimes que conviuen en el si del BCE: la dels que defensen una interpretació flexible i àmplia del seu mandat que tingui més en compte la situació econòmica (coloms) i la dels que advoquen per cenyir-se al seu objectiu d’aconseguir l’estabilitat de preus (falcons). Sembla segur que l’autoritat monetària de l’euro tornarà a encarir el preu del diner en aquesta reunió del maig, però hi ha més dubtes sobre si tornarà a apujar tipus tant en la del juny com en la del juliol, i fins a quin punt. 

Tot i que l’atur de l’eurozona està en mínims (6,5% al març) i el PIB està aconseguint esquivar la recessió (creixement del 0,1% el primer trimestre), el BCE és molt conscient de la debilitat del creixement. Al març, el BCE va elevar les seves previsions de creixement per a aquest any respecte al que va augurar al desembre (1% en lloc de 0,5%), però el va retallar per al 2024 i 2025 (1,6% en tots dos anys, enfront l’1,9% i l’1,8% anterior). Com més marcada sigui la pujada de tipus, més gran serà el risc d’una desacceleració més forta. 

Les pujades de tipus encareixen el finançament que capten llars, empreses i estats per sufragar les seves despeses i inversions i retreuen la demanda de finançament. Els tipus oficials, així, serveixen de referència per a la resta de tipus d’interès, com l’euríbor, l’indicador al qual hi ha lligades la majoria d’hipoteques a tipus variable a Espanya. L’euríbor, de fet, es va començar a incrementar a finals del 2021, des del mínim històric del -0,505% del novembre del 2021 al 3,757% de mitjana l’abril del 2023. Això està encarint les quotes de les hipoteques i es preveu que encara continuarà fent-ho els pròxims mesos.

A més, els crèdits nous també s’encareixen: l’interès mitjà de les noves hipoteques ha passat de l’1,35% del febrer del 2022 al 2,97% del febrer del 2023, i el dels préstecs al consum ha pujat del 6,27% al 7,55%. En la mesura que el BCE apugi més o menys els tipus oficials, el finançament de les llars s’encarirà més o menys, sobretot perquè la pujada d’aquest dijous no serà l’última, tret que hi hagi alguna sorpresa.

Tot dependrà de com evolucioni l’euríbor. El president de CaixaBank, José Ignacio Goirigolzarri, ha pronosticat que l’euríbor a 12 mesos arribarà al 4% (0,25 punts més que la mitjana de l’abril).

Segons càlculs de l’agència de qualificació de riscos Fitch Ratings, l’alça dels tipus d’interès elevarà l’esforç hipotecari de les famílies fins al 40% dels seus ingressos mensuals de mitjana. L’agència preveu que les revisions de quota de les hipoteques a tipus variable vagin elevant de manera ràpida aquest indicador mitjà d’esforç financer de les famílies espanyoles per pagar la vivenda. La ràtio d’endeutament sobre ingressos dels préstecs a tipus variable s’elevarà al 40% fins a l’inici del 2024, des del rang d’entre el 30% i el 35% que s’observava el 2022, segons Fitch Ratings. Aquests càlculs assumeixen un creixement dels salaris nominals del 5%, un euríbor situat en el 4% i una ràtio de préstecs sobre valor de la vivenda del 60% (percentatge generalment exigit pels bancs per concedir préstecs hipotecaris).

Segons dades del portal immobiliari Fotocasa, l’espanyol mitjà ha de dedicar íntegrament el sou de 6,7 anys (81 mesos) al pagament de la hipoteca de la seva vivenda comprada el 2022, el pic més alt en l’última dècada. El 2021, l’esforç mitjà equivalia a 77 mesos, segons l’estudi ‘Relació de salaris i compra de vivenda el 2022’.

El finançament bancari a les companyies s’ha encarit. El tipus mitjà dels nous crèdits a empreses ha pujat de l’1,35% del febrer del 2022 (per a crèdits d’entre 250.000 i un milió d’euros) al 3,93% el mateix mes d’aquest any. L’encariment del preu oficial del diner, sumat al fet que el BCE ha deixat de comprar deute, també ha fet més cares les col·locacions de títols als inversors en el mercat, la qual cosa és aplicable tant a les companyies com als estats. En el mercat secundari (compravendes entre inversors), l’interès exigit per adquirir bons espanyols a 10 anys ha passat del 0,578% de començaments de l’any 2022 a situar-se per sobre del 3,40% els últims dies (després d’haver arribat al 3,66% a finals de desembre). Com en el cas de les llars, en la mesura que el BCE elevi més els tipus més s’encarirà el finançament d’empreses i estats.