El Congrés acorda penalitzar els bancs amb més dictàmens en contra del Defensor del Client

Els grups parlamentaris que tramiten la creació de la nova Autoritat de Defensa del Client Financer han acordat aquest dimarts penalitzar els bancs, companyies d’assegurances, societats de valors i altres empreses financeres que rebin més pronunciaments en contra per part de l’organisme. Com va avançar aquest diari, el PSOE –en coordinació amb el Ministeri d’Economia– ha encapçalat un pacte per introduir una esmena al projecte del Govern central perquè aquestes entitats hagin de contribuir més que la resta a finançar l’organisme. 

La iniciativa consisteix a modificar la taxa de 250 euros per reclamació amb què estava previst que les entitats financessin la nova autoritat, tot i que mantenint que acudir a l’organisme sigui gratuït per als afectats. Així, el 40% del cost de funcionament de la institució es repartirà proporcionalment al nombre de reclamacions resoltes de cada entitat financera respecte al total de reclamacions resoltes, mentre que el 60% restant es repartiria proporcionalment al nombre de dictàmens favorables als reclamants de cada entitat respecte al total de decisions favorables als clients. S’estimarà una quantitat global anual d’ingressos provisionals, que es liquidarà definitivament el mes d’abril de l’any següent, una vegada conegudes les despeses definitives de l’Autoritat.

Un altre aspecte clau del projecte que s’ha acordat modificar és el de l’accés als tribunals. En el projecte del Govern central, les entitats i els clients podien recórrer les resolucions de l’Autoritat o per via contenciosa administrativa davant l’Audiència Nacional en el cas de les vinculants, o per via civil en el cas de les no vinculants. Hi havia dubtes sobre el seu encaix legal, com han advertit entre d’altres el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i el Consell Fiscal, i finalment es portaran tots els recursos a la via civil mitjançant un procediment abreujat i prioritàriament per escrit.  

Es mantenen els 20.000

Així mateix, es negocien millores en la normativa que regula els comptes de pagament bàsics (els que les entitats estan obligades a concedir a col·lectius vulnerables com immigrants sense permís de residència). En canvi, i excepte canvi d’última hora, finalment no es rebaixarà l’import reclamat per sota del qual les decisions de la nova autoritat seran vinculants per a les entitats (no per als clients). El projecte de llei del Govern central el fixa en 20.000 euros, cosa que cobreix entorn del 95% de les reclamacions bancàries actuals, i en principi es deixarà en aquest llindar, malgrat que en les últimes setmanes s’havien mantingut converses per reduir-lo.

La comissió d’economia de la Cambra baixa es tornarà a reunir aquest dijous per debatre i votar les últimes esmenes que queden obertes i donar llum verda al projecte, que en principi serà votat pel ple del Congrés la setmana que ve. Llavors anirà rumb al Senat i, si en aquesta cambra també s’hi introdueixen esmenes, el text tornarà llavors al Congrés per a la seva aprovació definitiva. Al Ministeri d’Economia es confia que la creació de l’Autoritat rebi la llum verda definitiva abans de l’estiu. 

Taxa polèmica

Notícies relacionades

El Govern confia que el Defensor del Client Financer comenci a caminar el 2023

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

La vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, ja es va obrir a principis de març a modificar la taxa, que des del principi ha generat dubtes respecte al seu encaix en la llei de taxes i preus públics de 1989. Des de diferents àmbits –com el Banc d’Espanya, el CGPJ i les patronals financeres– es va advertint des de l’abril de l’any passat que la taxa fixa de 250 euros per reclamació admesa podria suposar un incentiu pervers, ja que les entitats podrien acceptar tota reclamació inferior a aquesta quantitat perquè els seria més barat, fet que al seu torn podria causar una onada de reclamacions.

L’oposició, de fet, va ferpinya fa unes setmanes per rebaixar la taxa. Així, el PP, el PNB, Cs, Junts i el PdeCat van instar a rebaixar-la a entre 100 i 50 euros, segons el cas, a més de proposar diferents fórmules perquè les entitats no hagin de pagar tota o part de la taxa en cas que el nou organisme els doni la raó i dictamini en contra del client. El PSOE i Unides Podem no van fer cap proposta de modificació inicialment, però es tractava d’una estratègia per no revelar les seves cartes de cara a la negociació de les esmenes que s’ultima aquesta setmana.