Patronal i sindicats desactiven una tardor calenta i segellen la pau social fins al 2026

D’amenaçar amb l’«alè dels carrers», segons va dir el secretari general d’UGT, Pepe Álvarez, a acordar un increment salarial d’almenys el 10% fins al 2025. Els agents socials han aconseguit desencallar, després d’un primer intent fallit durant el 2022, el seu full de ruta per apujar sous durant els pròxims tres anys. Les centrals han moderat les seves reivindicacions i els empresaris s’han posat d’acord amb el que inicialment va ser una línia vermella: vincular, en part, sous a l’IPC. I aquesta entesa, celebrada tant pel líder de l’oposició com per la vicepresidenta segona del Govern, pretén allargar els actuals baixos índexs de conflictivitat laboral.

Malgrat que el 2022 va ser un autèntic ‘annus horribilis’ per als salaris, aquesta devaluació del poder adquisitiu de les famílies no es va traduir en protestes multitudinàries. Segons les dades de vagues i aturades patronals recopilades pel Ministeri de Treball, durant l’exercici passat es van convocar un total de 679 vagues, seguides per 192.751 treballadors, prop del 19% dels convocats. No són registres propis de crisi econòmica ni de tensió als carrers, sinó més aviat d’un cicle de bonança econòmica. Per trobar seguiments tan baixos en les aturades cal remuntar-se a abans de l’aprovació de la reforma laboral del PP, el 2012.

Exceptuant aturades en sectors puntuals que van tenir incidència i ressò mediàtic, com va ser el cas de la vaga del metall de Cadis, les protestes han sigut residuals i això es plasma en la quantitat de jornades laborals perdudes. Segons les dades de Treball, es van deixar de treballar un total de 709.099 jornades, una dada substancialment superior a les del 2020 i 2021, molt marcades per la pandèmia. Però es van perdre menys que el 2019, amb uns nivells de preus substancialment inferiors als que castiguen actualment la majoria de llars.

Pau social a l’espera d’eleccions

D’aquesta pau social no en seran cosignants els sindicats aliens al ‘bipartidisme’ de CCOO i UGT, cosa que sí que pot provocar que en determinats sectors, on centrals més combatives tinguin força, hi pugui haver conflictes. A Catalunya, segons les últimes dades recopilades per la Generalitat de Catalunya, el 80,3% dels delegats sindicals escollits tenen el carnet de CCOO o d’UGT.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

L’acord salarial al sector privat arriba precedit des de fa mesos per un acord previ al sector públic. El sou dels funcionaris pujarà entre el 8,5% i el 9,5%, depenent de variables com el PIB i la inflació, fins al 2024, fet que acota també la possibilitat de protestes entre els empleats públics per demandes salarials.

No obstant, aquest escenari de pau social pot veure’s pertorbat per les eleccions generals que tindran lloc aquest any. I és que fins ara les centrals majoritàries han mantingut una bona relació amb el Govern de coalició i han aconseguit introduir part de la seva agenda al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). I la possibilitat que un govern diferent surti de les urnes i derogui o modifiqui lleis de les quals els sindicats són cosignants pot canviar el guió. De moment, el principal partit de l’oposició, el PP, no ha manifestat una posició clara sobre si derogaria o no les reformes laboral i de pensions en cas d’imposar-se a les urnes i aconseguir formar Govern.