Arquitectura i enginyeria es conjuguen en femení

«No s’ha de tenir por de la criança dels fills perquè proporciona uns estils, capacitat d’organització, optimització de les hores de son..., tot això et converteix directament en una directiva». Aquest consell de Lara Pellegrini, enginyera civil i directora d’edificació de Socotec, des d’on ha participat professionalment en el desenvolupament del 22@ i va ser una de les especialistes que va fer els càlculs per construir la Torre Agbar, il·lustra un dels reptes a què s’enfronten les dones, especialment, en l’alta direcció: el fre en les seves carreres o sostre de vidre.

L’evolució professional, la conciliació, la gestió en negocis en què encara predominen els homes són qüestions que va debatre juntament amb Helena Salvadó, sòcia i directora del departament de construcció del despatx d’arquitectura Batlle i Roig, una altra de les protagonistes del desplegament d’aquest districte de serveis a la capital catalana.

Com a exemples de professionals de l’arquitectura i l’enginyeria, sectors en què les dones van guanyant terreny però en què queda molt camí per recórrer per arribar a la igualtat, van debatre durant el dinar ‘Dones en valor’, un cicle organitzat per 22@ Network BCN, en aquesta ocasió sota el títol ‘Els referents en arquitectura del 22@’. I és que «és important la visibilitat, fer xarxa» perquè les joves tinguin referents i exemples en què inspirar-se, va explicar al presentar l’acte Susana Pardo, presidenta de la comissió Dones en Valor i directora d’Inetum.

El cicle ‘Dones en valor’, que ha complert el desè aniversari i en què participa EL PERIÓDICO, tracta de «visibilitzar el gran nombre de dones en càrrecs directius, intermedis i tècnics especialitzats en empreses i institucions del 22@». També es vol «donar una oportunitat a les protagonistes d’explicar les dificultats que s'han trobat durant la seva tasca professional i les característiques del seu sostre de vidre personal».

Adaptació

El sector escollit ha superat diverses crisis, des de la immobiliària que va esclatar el 2008 fins a la pandèmia i d’altres, i s’ha anat adaptant, va explicar Susana Pardo. Les dues protagonistes del debat, que han superat tots els contratemps del sector, són exemples de carreres professionals brillants en les infraestructures, les obres i la construcció i especialment en el desenvolupament del 22@.

Les dues van sentir la crida de la vocació molt aviat i han crescut professionalment combinant la dedicació i la passió, que consideren característiques del lideratge femení. Salvadó, arquitecta des del 2005, quan va entrar al despatx del qual actualment és directiva de la mà de Joan Roig, que va ser professor seu; després de fer pràctiques al despatx de Jean Nouvel, l’arquitecte de la Torre Agbar, confessa que de petita «imaginava cases i edificis malgrat que no tenia referents pròxims» (la seva mare és mestra i el seu pare treballa en la indústria química). En l’actualitat dirigeix unes 60 persones i atresora una destacada i exitosa trajectòria en el món de l’arquitectura.

I Pellegrini, nascuda a Itàlia, va començar els estudis a Pàdua i els va acabar a Barcelona. Enginyera civil i PDG per l’IESE, des d’una edat primerenca va sentir atracció pels edificis alts, cosa que la va acabar portant fins al món de les estructures i els càlculs complexos. I això també sense tenir referents pròxims, tot i que amb un pare que feia disseny d’interiors. Avui té 95 professionals al seu càrrec i una dilatada i brillant carrera professional a l’esquena en disseny d’estructures i passió pels ponts.

Salvadó afirma que al seu despatx, des del qual ha gestionat obres com l’edifici Interface o el de l’antiga Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT), a Barcelona, el 57% són dones i el 43%, homes, i es repliquen les proporcions en gènere dels estudiants universitaris d’aquesta disciplina en l’actualitat. En el cas de Socotec, que representa un ram en què el pes masculí encara predomina, el 38% són dones, diu Pellegrini.

La representant de l’enginyeria Socotec (firma francesa que l’any passat va adquirir la catalana Bac) critica que quan algunes dones accedeixen a càrrecs de responsabilitat es «masculinitzen», amb l’obsessió que «sempre cal demostrar alguna cosa», una actitud coneguda com la ‘síndrome de l’impostor’. Segons el seu parer, «cal canviar el xip. No s’ha de ser igual que els homes, sinó complementar-nos». I assegura que està demostrat que les empreses no només amb diversitat de gènere sinó de procedències geogràfiques o cultures variades funcionen millor.

Ho comparteix Salvadó: «Hem de ser nosaltres mateixes», sentencia. Segons la directiva de Batlle i Roig «és molt important que en un equip hi hagi tant mirades d’homes com de dones i diversitat».

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

I és que el punt de vista de les directives contribueix a canviar i evolucionar en la mateixa activitat. Un exemple són les vivendes, que també projecta Salvadó. Anteriorment, les cuines estaven sempre separades als immobles i ara es tendeix a un únic espai i s’avança cap a vivendes més flexibles pel que fa a la distribució. I passa el mateix en la projecció d’infraestructures. A més del protagonisme de la sostenibilitat, es té en compte evitar els espais foscos a les ciutats, explica Pellegrini.

Quant a la conciliació, totes dues es posen com a exemple que és possible compatibilitzar el millor moment professional i tenir fills. De tota manera, segons el parer de Pellegrini, les administracions haurien d’ajudar més per reforçar la igualtat. És important, segons Salvadó, demostrar amb els exemples «que tenir un fill a qualsevol edat no té per què ser un obstacle» per a la carrera professional.